Gabriel García Márquez: Cien años de soledad

Gabriel García Márquez: Cien años de soledad
Ediciones Cátedra
ISBN 84-376-0494-X
Valoració: 5

Aquesta obra no necessita pas presentació: ha estat catalogada com la noveŀla del segle XX més important en espanyol, i l’autor és absolutament conegut arreu del món.

Vaig llegir força GGC quan li van concedir el Premi Nobel, el 1982. Recordo El coronel no tiene quien le escriba i Crónica de una muerte anunciada, i potser en vaig llegir algun altre.

L’edició que he llegit té notes literàries a peu de pàgina (a càrrec de Jacques Joset). Si bé al principi m’han molestat bastant (m’ha semblat que em distreien), més endavant m’han fet adonar més de la complexitat de l’obra, les múltiples lectures que pot tenir (des de la lectura “senzilla” corresponent a la història dels Buendía, fins al denominat “temps circular” on alfa i omega conflueixen, com s’esdevé en tantes situacions de la vida). També es pot llegir en clau de protesta pels colonialismes salvatges o les dictadures.

Havia començat aquest llibre dues o tres vegades al llarg dels darrers anys, quedant-me sempre més o menys al mateix punt. Aquesta vegada l’he acabat. És una noveŀla densa, polièdrica, complexa; per aclarir-se en els noms de la nissaga Buendía cal un arbre genealògic; el vocabulari és ple de localismes. Amb això vull dir que potser no és la lectura més planera possible.

Un company de la feina em va dir que havia llegit el llibre catorze vegades. Jo no crec pas que hi arribi, però sí tinc clar que d’aquí a uns quants anys hi tornaré. M’ha costat entrar a l’obra, però finalment n’he gaudit amb intensitat.

Un pensament a “Gabriel García Márquez: Cien años de soledad”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.