Magnetòfons

L’article Die Walküre: una òpera… i quants formats? m’ha fet pensar en un aparell que sempre m’ha fascinat: els magnetòfons de bobina oberta ReVox.

El moviment de les dues rodes és ben coordinat per no tensar massa la cinta (que circula a 9,5 cm/s o 19 cm/s, el doble o quàdruple que les cintes de “cassette”), un espectacle visual que, alhora, engendra una música, la que vulgueu, amb una bona qualitat de so.Eren uns aparells grossos, les cintes no eren gaire transportables (al cotxe malament, oi?) i segur que eren delicades i cares… però el trobo preciós!

Un vídeo il·lustratiu:

Fixeu-vos en el detall, a sota de la roda de la dreta: una petita eina per tallar la cinta.Noteu també els dos “VU-meters” clàssics (les agulles que indiquen la intensitat potència [acabo de veure que són dB] del so).

Quan hauria pogut comprar-ne un ja havien passat a la història!

7 pensaments a “Magnetòfons”

  1. A ebay o així pots trobar a la venda reel to reel de diversos músics. No tinc ni fava de com cotitza la d’altres grups, però la meva, quan surt una a ebay, no acostuma a baixar de 100 dollars. És rareta, no es devien fer moltes còpies (alguns centenars suposo).

  2. Si fas una ullada, espero siguin a subastes ja acabades amb més d’1 persona oferint diners. Ho dic perquè si la de police tenia preu de sortida 300 lliures i ningú ha mostrat interès, llavors pot ser perfectament que el venedor és un flipat i l’article no té valor. En tot cas, perfectament pot tenir valor. Tot depèn de l’oferta i la demanda i de quantes còpies per comercialitzar es van fer en el seu moment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.