Apostolos Doxiadis: El tío Petros y la conjetura de Goldbach (Uncle Pretros and Goldbach’s Conjecture)
Tradució al castellà de María Eugenia Ciocchini
Ediciones B
ISBN 84-406-9490-3
Valoració: 4

Després del poc recomanable Rescate en el Tiempo [1999-1357] he canviat totalment de tipus de llibre… potser no tant: les aventures físiques han deixat pas a les aventures inteŀlectuals.

La noveŀla és sobre un brillant matemàtic grec que s’obsessiona per intentar demostrar una conjectura d’enunciat realment senzill (tot nombre parell més gran que 2 pot expressar-se com la suma de dos nombres primers), coneguda com la Conjectura de Goldbach. De fet, la certesa d’aquest enunciat ha estat comprovada per a números realment molt grans (segons la meva recent consulta a la xarxa, per a números fins a 400.000.000.000.000, un quatre seguit de catorze zeros, o quatre-cents bilions) però no ha estat mai demostrada de manera general per a tots els nombres parells.

El llibre explica la vida del matemàtic per boca del seu nebot. Arran de l’asèptica relació de tota la família amb l’oncle Petros, el noi s’interessa per les seves activitats i acaba esdevenint, amb els anys, l’única persona que el comprèn mínimament. Les pors humanes més elementals, les reaccions davant de les dificultats i els reptes personals són tractats a través d’un sòlid fil argumental: la vida del científic. La narració té un ritme àgil, sense ser accelerada ni desbocada. És fàcil imaginar-se les situacions, tot i que les descripcions físiques són realment escasses. Els estats d’ànim, no obstant, són transmesos amb gran naturalitat i senzillesa.

Aquest és un dels llibres que m’ha enganxat, com feia temps que no em passava amb cap altre: m’ha durat des d’un diumenge a la tarda fins a un dilluns al vespre… un dilluns laboral, s’entèn. Us el recomano. Ah, no calen en absolut coneixements matemàtics per a entendre res.

Michael Crichton: Rescate en el tiempo [1999-1357] (Timeline)
Traducció al castellà de Carlos Milla Soler
Editorial Plaza & Janés
ISBN 84-01-32811-X
Valoració: 2

Aquest llibre és dolent. Crichton, l’autor de Parc juràssic (una noveŀla de ciència ficció acceptable) i Punt Crític (una entretinguda investigació sobre un incident -gairebé accident- areri) ens envia ara al passat, a l’edat mitjana.

Una empresa d’alta tecnologia ha desenvolupat un mètote per a realitzar viatges a través de l’espai i del temps. En algun moment se’ls descontrolen algunes variables, i uns historiados es veuen forçats a anar fins a l’edat mitjana per a rescatar un coŀlega.

Independentment de la inversemblança dels viatges cap al passat (l’autor deixa clar a l’epíleg que aquest punt és ciència ficció), de la no resolta paradoxa sobre l’alteració de la història, i de la certesa dels avenços en la teleinteracció de partícules en el camp de la mecànica quàntica, aquest viatge cap al passat és ple d’aventures i aventuretes, moltes d’elles gratuïtes i absolutament increïbles. Com a noveŀla d’acció és poc afortunada, i com a text de ciència ficció probablement quedarà aviat oblidat. Res a veure amb La màquina del temps, d’H. G. Wells, tot un clàssic del gènere. I quant a l’ambientació de l’edat mitjana, res a veure amb El nom de la rosa, d’Umberto Eco. Especialment si us va agradar aquest llibre, en llegir la noveŀla de Crichton us caurà l’ànima als peus.

Voldria que algú m’expliqués què hi pinten els metges i policies del principi… De cop deixen de ser mencionats, tot i tenir sobre la taula un cas estranyíssim.

En resum, com s’esdevé sovint amb els autors de best sellers, té tota la pinta de ser un llibre per cobrir l’expedient, és a dir, per complir amb el llibre anual que l’editor segurament exigeix a l’autor.