Mostra totes les entrades de Gabriel Massip Fons

General

Hyperloop

Deixa un comentari

Amb certa sorpresa veig que els mitjans de comunicació es fan ressò a bombo i platerets del Hyperloop presentat al MWC: un vehicle propulsat per levitació magnètica que es mou dins d’una estructura on s’ha fet el buit (o on hi ha pressió baixa), per reduir la resistència de l’aire.

Trobo a faltar que aquesta notícia no s’hagi complementat amb informació una mica més crítica:

  • L’Hyperloop no és gens nou, fa molts anys que se’n parla. I fora de trams experimentals, crec que no n’hi ha cap d’operatiu.
  • Es diu que el viatge Barcelona-Madrid es podria fer en mitja hora, però no s’explica el cost de construir la infraestructura.
  • I encara més rellevant, ningú no esbrina quanta energia caldria per fer i mantenir el buit al llarg del trajecte. I això que fa uns quants anys que l’energia és notícia cada setmana.

Aquest enfocament més ampli, d’algú que es faci preguntes més enllà dels titulars enlluernadors, és una mancança bastant general en notícies tècnico-científiques.

Llibres

Colson Whitehead: Els nois de la Nickel

Deixa un comentari

Colson Whitehead: Els nois de la Nickel
Títol original: The Nickel Boys
Traducció de Laia Font i Mateu
Edicions del Periscopi, 2020
ISBN 978-84-17339-46-3
Valoració: 4

L’Elwood Curtis és un noi negre de Tallahassee, un poble de Florida. Educat per la Harriet, l’àvia materna, viu d’adolescent la lenta i progressiva dessegregació de la societat.

Gràcies al seu propi tarannà, és estudiós i responsable, i a la contínua supervisió de la Harriet, que vigila que el noi no es fiqui en embolics, l’Elwood és a punt d’entrar a la universitat.

Un fet casual fa que sigui injustament condemnat pel robatori d’un cotxe, i l’envien a la Nickel, una escola-reformatori. Allí veurà i viurà la bestialitat i arbitrarietat dels abusos, violència i corrupció de la institució, gens compassiva amb els nois blancs que hi van, i més cruel encara amb els negres. També hi troba algun company amb qui fer pinya.

Noveŀla guanyadora del premi Pullitzer 2020, inspirsda en el que va passar a la Dozier School for Boys de Marianna, a Florida. Pertorbadora, violenta, i que m’ha atrapat des del primer moment. Bona traducció de la Laia Font.

Poc recomanable per persones sensibles a la violència.

Llibres

Guillem Frontera: Sicília sense morts

Deixa un comentari

Guillem Frontera: Sicília sense morts
Club Editor, 2015
ISBN 978-84-7329-189-7
Valoració: 3

José Antonio Bergas és el president de la Comunitat Autònoma Balear. Ha arribat al càrrec amb promeses de regeneració després de diversos casos de corrupció dels deus predecessors.

Però també té algun cadàver amagat; bé, un cadàver no, perquè les a les Illes no hi ha morts, però sí algun episodi fosc del passat, i algun deute pendent.

La noveŀla arrenca amb l’arribada d’una rata morta dins d’una caixa a casa del president. Qui l’ha enviat?

A partir d’aquì es comencen a conèixer els tripijocs i traïcions que hi ha al voltant del poder. Una jove i astuta periodista s’encarrega d’investigar els fets, influïda per un company a punt de la jubilació.

Bona narració, lectura molt entretinguda!

Informàtica i comunicacions

Canvi a Alma 9.1

Deixa un comentari

Després d’uns dies de proves i preparació aquest matí he dedicat un parell d’hores a canviar el servidor a Alma Linux 9.1. Tot rutlla, tot i que falta algun detall.

A banda de la configuració bàsica del servidor la majoria del temps l’he dedicat a retocar les configuracions dels diferents contenidors docker: actualització de versions, sobretot.

Fer servir Docker en un servidor tan modest com aquest només té 2 finalitats: entendre com funciona aquest sistema i la facilitat per crear (i recrear quan calgui) les configuracions amb els “Dockerfile” i els “YML”.

I sempre hi ha un punt de pujada d’adrenalina en canviar el DNS: funcionarà?

Llibres

Stefan Zweig: Clarissa

Deixa un comentari

Stefan Zweig: Clarissa
Traducció de Joan Fontcuberta
Quaderns Crema, 2017
ISBN 978-84-7727-576-3
Valoració: 4

Clarissa és una noia austíaca nascuda a finals del segle XIX, amb la infantesa i primera joventut marcades pel rigor d’un pare militar.

Estudia diverses matèries i comença a treballar d’ajudant del neuròleg Silverstein. En un viatge professional coneix en Léonard, francès, de qui s’enamora. Però l’esclat de la Guerra Europea els separa.

La noveŀla mostra fets ben quotidians i decisions diàries i vitals d’una persona ben normal, enmig d’un entorn ben convuls.

Ha estat el meu primer Zweig.

Informàtica i comunicacions

Commodore Amiga

Deixa un comentari

Remenant per casa he trobat el fullet comercial del Commodore Amiga, i dues ressenyes de revistes.

Era un ordinador bastant trencador, amb capacitats gràfiques i de so molt per sobre del que hi havia en aquells moments, en línia amb els primers “macs” de Apple, que són més o menys de la mateixa època.

He escannejat aquesta documentació:

Fullet comercial

Ressenya a “Tu Micro Commodore”

Ressenya a “Input”

General

Arròs amb calamars i trompetes

Deixa un comentari

Ingredients per a 2 persones:

  • 2 calamars petits
  • 100 g d’arròs bomba
  • Unes quantes trompetes de la mort (fresques o seques)
  • 0,5 l de brou de verdures
  • 1 tomàquet madur no gaire gros
  • 1/2 ceba grossa, o 1 de petita
  • Sal i pebre
  • 2 dits de vi blanc

Talleu la ceba i enrossiu-la; afegiu-hi el tomàquet per fer un sofregit, a foc lent, ben confitat. Compte amb el tomàquet, el plat queda desgraciat si n’hi poseu massa: les trompetes i el calamars són de gust suau, i si el tomàquet domina malament rai.

Netegeu les trompetes (o hidrateu-les si són seques). Si són molt grosses, talleu-les una mica.

Poseu el brou a escalfar.

Talleu els calamars i coeu-los una mica a la paella on fareu l’arròs, amb un bon raig d’oli, una mica de sal i pebre.

Afegiu-hi progressivament el sofregit, les trompetes, l’arròs i el vi; barregeu bé després de cada ingredient, i espereu un minut i mig o dos abans de posar-hi el següent.

Poseu-hi brou ja calent fins que tota la massa quedi coberta, que l’arròs no es vegi. Si es beu tot el brou afegiu-n’hi una mica.

Tasteu-lo al cap de 10 o 12 minuts; afegiu-hi una mica de sal si cal. Quan sigui cuit traieu-lo del foc, deixeu-lo reposar un parell de minuts i ja us el podeu menjar.

Jo el coc uns 15 minuts, però depèn de l’arròs i del gust de cadascú.

Arròs amb calamars i trompetes de la mort