Mostra totes les entrades de Gabriel Massip Fons

Informàtica i comunicacions

Canvi ordinador: molta feina

Feu un comentari

Doncs això del canvi d’ordinador porta una feinada de nassos.

A 11/3/2025 20:15 ho tinc així

Feina feta

  • Activació del windows i actualitzacions
  • Vivaldi i comptes de correu (faig servir el client de correu de Vivaldi)
  • Còpia de fitxers de l’ordinador antic al nou
  • Activar Microsoft Office
  • Programa de comunicacions ZOC
  • Winbox (gestió dels routers Mikrotik)
  • Ultraedit
  • Certificat idcat: em dona molta feina perquè no puc exportar el de l’ordinador antic. Haig de fer servir el pfx de quan el vaig demanar; per sort tenia la clau d’encriptació.
  • Nou: WinStep de Nexus, de moment per provar-lo. He comprat la versió Ultimate, sobretot per accés ràpid a programes.
  • Gestor de contrasenyes
  • Python
  • Winrar
  • Vuescan
  • Qobuz
  • Gestor IP dinàmica
  • DXO Photolab (aprofito per actualitzar-lo a la versió 8)
  • Qobuz
  • JRiver Mediacenter
  • Photoshop Elements 2024
  • Cyberlink Power Director
  • Nero
  • Configurar RustRover
  • Configurar Datagrip
  • Configurar Pycharm
  • Calibre
  • Adobe Digital Editions
  • Audacity
  • Imagemagick
  • Utilitats impressora Epson. M’agradaria saber per què dimonis necessiten les opcions d’ubicació activades.
  • Ultracompare: no tinc l’instal·lable i és una versió de sis o set anys enrere. No vull comprar versió nova, perquè el faig servir molt poc. El suport tècnic (ultredit) em proporciona la versió 18, que és la que vaig comprar en el seu moment. Gràcies.
  • Passar Office a català

Em falta

  • Phantom (CD/DVD virtual)
  • Configurar algunes utilitats

i segur que me’n deixo algun, falta un darrer repàs.

He canviat aquesta entrada a mida que he avançat.

Informàtica i comunicacions

Canvi de portàtil

Feu un comentari

Forçat pel final del suport a Windows 10 canviaré de portàtil, perquè el Dell Inspiron 5547 del 2014 no suporta el Windows 11.

Aquest ordinador m’ha funcionat molt bé, sobretot del 2017 ençà, quan li vaig posar un disc SSD. Malgrat que té un parell de limitacions (xarxa lenta, i lentitud d’alguns programes de tractament d’imatges que no poden aprofitar la targeta gràfica AMD Radeon, bateria poc fiable) l’hauria pogut fer servir més temps.

Probablement li donaré una segona vida amb linux per experimentar algunes coses.

El nou és un HP ZBook Firefly 16 G11. Si em dona el mateix resultat que aquest potser ja no me’n compraré mai més cap. No m’atreveixo a dir si d’aquí a 15 anys encara tindrem portàtils.

General

Bon Nadal

Feu un comentari

Conversa imaginària entre ChatGPT i Copilot.

Copilot, posa’t en el paper d’un poeta i fes-me unes línies evocatives de Nadal, per incloure a una felicitació. 
 A veure què em surt… Mira això: 

Va ser una nit que va florir l’estrella,
i va néixer l’Infant!
Imaginem que fou la nit més bella,
més musical, més flamejant!…
I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna
el nostre pit per atiar l’oblit,
per fer-nos infidels, però retorna
cada any, aquesta nit.
Copilot, em consta que això és còpia directa de Josep Maria de Sagarra, com n’ets de dropo i primitiu!

Tens res no copiat? Infereixo que parla de nit musical, pots fer-me una cançó?		 
 ChatGPT, a la darrera humanització t’han potenciat massa la supèrbia. Hauries d'(auto)aprendre una mica d’educància educació.

Què et sembla aquesta? 

Santa nit,
plàcida nit,
Els pastors han sentit
L’al·leluia dels àngels cantant.
En el món han estat escampant:
El Messies és nat!
El Messies és nat!
I la música? 
 En Iutup em remet a:

“Santa nit” amb 5 corals de Figueres en el concert de Sant Esteve

En Iutup s’escalfa quan l’anomeno així; no ho puc evitar, veure’l amb els ventiladors revolucionats em fa trempar.
Zzzzz m’he adormit… alguna cosa més animada? 
 Si vols soroll:

Oratori de Nadal 

La lletra és: 

Jauchzet, frohlocket, auf, preiset die Tage,
Rühmet, was heute der Höchste getan!
Lasset das Zagen, verbannet die Klage,
Stimmet voll Jauchzen und Fröhlichkeit an!Dienet dem Höchsten mit herrlichen Chören,
Laßt uns den Namen des Herrschers verehren! 
Un moment, que pregunto l’avi Guguel Transleitor què dimonis vol dir això: 

Celebrate, rejoice, rise up and prise these days
Extol what the Highest has done this day!
Abandon despair and banish complaint,
Sing with delight and gladness!
Serve the Highest in glorious choruses,
Lest us honour the name of our supreme Lord! 

Per Turing, Transleitor, en català! T’ho haig de dir tot? No veus el context? 

Alegreu-vos, exulteu!
Lloeu aquests dies,
Honoreu allò que l’Altíssim ha fet avui!
Deixeu de vacil·lar, bandegeu el plany,
Entoneu els cants, tots alegres i exultants!
Serviu l’Altíssim amb cors magnífics,
Glorifiquem el nom del Senyor! 

Ai, molt espès. No entenc aquest tros del Highest o Altíssim, què és?		 
 Això ho va generar Bach JS.
Hi havia altres instàncies Bach: CPE, JC, WF, JCF.

Highest pot referir-se al més alt del conjunt, però també a CPE, perquè és el que queda primer en ordre alfabètic.
A aquesta endívia Nvidia nova teva li calen ajustos, això que dius són bits i bytes i discos que no giren.

Estem encallats.

No tens res més simple? Activa el mode KISS.		 
 ChatGPT, prou saps que la IA generativa requereix paciència per perfilar a poc a poc el resultat. 

Què et sembla això?

Bon Nadal!
Això m’agrada, col·lega Copilot!
General, Informàtica i comunicacions

100 anys EAJ-1

Feu un comentari

Avui fa 100 anys va començar a funcionar la primera emissora de ràdio a Catalunya, la EAJ-1 (Ràdio Barcelona).

Hi tingué una participació destacada el badaloní Joan Vidal i Prat, que més endavant va fundar Ràdio Badalona, que amb el temps esdevingué Ràdio Miramar. Hi ha un carrer amb el seu nom al barri de Montigalà.

Els meus avis van viure els primers anys de la seva vida sense ràdio. Ara no concebem el món sense els telèfons mòbils i totes les aplicacions que els acompanyen.

L’evolució tecnològica d’aquests 100 anys, accelerada sobretot a partir de la invenció del transistor, fa posar els pèls de punta.

Transistor popularment es va fer servir per designar el receptor de ràdio que funcionava amb aquests components en comptes de vàlvules, i que en va permetre reduir les mides i fer-los mòbils.

Informàtica i comunicacions

Cables de xarxa

Feu un comentari

Dues pèrdues de connexió amb el “servidor” que tinc a casa, ni un SSH amb IP respon (per tant no és del DNS).

Al log del router veig moltes connexions i desconnexions:

He aplicat aquella regla que diu que, abans que res, comprova els cables i he canviat el cable de xarxa que va de l’ordinador al router. D’ençà que l’he canviat no hi ha hagut desconnexions.

Uns dies enrere he tingut un altre incident d’aquest tipus, l’streamer també es desconnectava. En aquest cas el cable quedava molt forçat a la boca del router. Ho vaig canviar de boca i no m’ha tornat a donar problemes.

Música

Revox B77 MK III

Feu un comentari

Llegeixo que Revox ha anunciat que tornarà a fabricar el clàssic magnetòfon B77. Amb una producció limitada (20 unitats al mes) i un preu de 15.950 €.

Que el tornin a fabricar (junt amb altres propostes, com les de Ballfinger) és un nou senyal de la renaixença del “so analògic”.

En vaig parlar 10 anys enrere, aquest aparell sempre m’ha fascinat, el moviment coordinat de les dues bobines em sembla hipnòtic.

El preu de l’aparell no és l’únic fre a comprar-lo: em faria entrar una faŀlera coŀleccionista de gravacions (de segona mà) que esdevindria un (altre) forat negre pecuniari.

Això no treu que m’agradaria gaudir d’un B77 durant uns mesos, i comprovar definitivament si trobo alguna virtut en això del “so analògic”. Fins ara (amb els discos LP que tinc, tant antics com alguna gravació actual) no ho he sabut veure: em declaro partidari dels CD, SACD i Qobuz.

L’única virtut que li trobo als LP és la litúrgia prèvia, que et fa estar més preparat per escoltar música en comptes de sentir-la.

Informàtica i comunicacions

Mikrotik: netinstall

Feu un comentari

Una absurda seqüència d’actualitzacions del router i el punt d’accés de la xarxa sense fils em deixa el cAP ac inutilitzat.

Solució: un netinstall. M’ha donat força feina, sobretot perquè calia desconnectar el firewall del portàtil perquè el programa veiés el punt d’accés.

En fi, un parell d’hores de feina fins a deixar-ho tot més o menys com estava, i una bona empipada.

I per què m’ha passat? Actualització del RouterOS a 7.16.1. Començo amb el cAP ac, que va amb PoE; i mentre aquest s’actualitza, “per aprofitar el temps” actualitzo i reinicio el L009. Però el cAP ac va amb PoE (és a dir, rep corrent del L009), per tant he tallat el corrent del cAP a mitja actualització. D’allò més absurd.

Llibres

Patrick Radden Keefe: L’imperi del dolor

Feu un comentari

Patrick Radden Keefe: L’imperi del dolor (Empire of Pain. The Secret History of the Sakler Dynasty)
Traducció de Ricard Gil
Edicions del Periscopi
ISBN 978-84-17339-73-9
Valoració: 3

La família Sackler fou la propietària de Purdue Pharma, comercialitzadora de l’OxyContin, un opiaci per combatre el dolor que és considerat un (segons el llibre, sembla que el principal) dels causants de la crisi dels opiacis als Estats Units de Nord-Amèrica: més enllà de combatre el dolor aquests medicaments poden provocar addicció fins i tot seguint les prescripcions mèdiques, i són usats com a drogues directament en usos descontrolats.

El llibre es centra en com els tres germans Arthur, Mortimer i Raymond Sackler van ser educats, la seva formació com a metges, la incansable activitat de l’Arthur en incomptables iniciatives empresarials i filantròpiques (només com a exemple, van finançar la instaŀlació del temple de Dendur al MET) i la seva implicació i responsabilitat en la comercialització agressiva i enganyosa de l’OxyContin.

Durant decennis la família es va mantenir públicament al marge de Purdue Pharma, tot i que en controlava el dia a dia. Diverses accions judicials van treure a la llum el paper que hi tenien, i la família va acabar repudiada (vegeu, seguint amb el MET, aquesta nota de premsa del desembre del 2021).

És la història de la cobdícia extrema feta maldat.

El llibre és més un treball d’investigació (622 pàgines, ben explicat, sense diàlegs més enllà de breus cites), i amb una bona documentació de fonts al final.