Cormac McCarthy: El passatger
Títol original: The passenger
Traducció de Laura Segarra Vidal
Edicions 62, 2022
ISBN 978-84-297-8066-6
Valoració: 4
Completat el 11/8/2023 amb les impressions sobre Stella Maris.
En Robert i l’Alícia Western viuen marcats són fills d’un físic que va participar en el desenvolupament de les bombes atòmiques, fet que els marca a fons: ella superdotada per les matemàtiques acaba trastocada i es suïcida; ell, també molt llest, passa els dies amb una feina irregular (bus) i amb uns quants amics amb qui de tant en tant comparteix unes bones converses en algun bar.
Per diverses circumstàncies en Robert acaba vivint de manera gairebé marginal, amb el dolor i l’enyorança com a gairebé úniques companyies.
Hi ha moltes reflexions i converses relacionats amb la ciència, l’ètica, la filosofia i la religió. El llibre permet un treball llarg sobre el pensament. D’altra banda hi ha un petit misteri inicial no resolt, que fa canviar la vida d’en Robert, però hom hi troba a faltar l’explicació (de fet als primers capítols sembla que es tracta d’un llibre de misteri).
I al trosset que passa a Eivissa ja hi podria haver posat alguna frase en català en comptes de castellà.
Tenia aquest llibre des des d’abans de la mort de McCarthy, fa cosa d’un mes.
La traducció sembla prou bona; tant de bo s’hagués estalviat un parell de “sí o sí”, que per molt de moda que estigui no deixa de ser una expressió ridícula.
Stella Maris és la segona part, que cal llegir a continuació de la primera: són les converses de l’Alícia amb un dels terapeutes del centre de salut mental on està internada, i dóna sentit a algunes coses. També desperta algun interrogant (bastant relletvant) que em tempta a rellegir tot el llibre.
D’altra banda planteja algunes de les preguntes essencials del saber humà, que no és poc. Globalment és una obra molt contundent, una veritable obra culminant de l’autor, mort el juny del 2023.
He canviat la valoració global a 4 des del 3 inicial; val a dir que no és un llibre fàcil de llegir.
