Veig a la premsa:
La CNMC pide al Gobierno que habilite nuevos prefijos telefónicos para 15 provincias
No seria hora ja de carregar-se això dels prefixos telefònics fixos per província? Ningú no tarifica ja per províncies, i amb la digitalització de totes les centrals telefòniques (ja no hi ha relés enlloc, oi?) no hi ha cap necessitat de tenir territorialitzades les línies.
Em començo a cansar dels wifis (la impressora s’hi connecta quan vol) i els bluetooth (l’auricular Voyager 5200 es desconnecta de l’ordinador de la feina tot solet).
Allò dels fils no anava tan malament!
Novetats: Ahir això de l’auricular em va portar de corcoll; al final s’ha arreglat amb una actualització de “drivers” diversos. Millor, perquè aquest auricular em va realment bé.
Acabo d’esmerçar 20 minuts a demanar a apps de serveis de pagament que ens les facin avinents en català. Amb valoració d’1 estrella.
Un dels nostres clients (no inclòs en aquesta campanya) es posa molt neguitós amb les puntuacions baixes de les apps.
La majoria de comerços del centre de Badalona han posat aquest rètol:
Hi faria uns quants canvis:
Em sembla bé que els consumidors hàgim de tornar els aparells electrònics que quan ens donem de baixa d’un servei de banda ampla (routers, etc.). La forma podria millorar, però ni que sigui per un reciclatge ordenat hi estic d’acord.
Però quan obligaran les companyies a treure aquests manyocs de cablejat obsolet que hi ha a les façanes? De fet el desitjable fora que no les hi obliguessin, sinó que ho fessin per iniciativa pròpia.
A més del firewall general que em proporciona el proveïdor (que filtra el tràfic abans d’arribar a l’ordinador on hi ha aquest bloc) tinc instal·lat un firewall amb filtres particulars.
Amb el canvi a CentOS vaig iniciar-me amb firewalld i iptables. Aquesta setmana hi ha hagut una actualització important de CentOS i firewalld ha quedat acompanyat de nftables en comptes de iptables.
Per la informació que he trobat no cal dedicar temps a recuperar iptables. Readapto les regles que tinc a nftables i desactivo del tot firewalld, no m’aporta res. Ni entenc la raó d’existència de firewalld.
Llegeixo que abans-d’ahir va morir a Barcelona l’arquitecte sarralenc Josep Puig Torné, a l’edat de 90 anys.
Fa temps vaig fer una petita entrada sobre Sarral; afegeixo algunes fotografies més de l’Ermita dels Sants Metges Cosme i Damià, la reconstrucció de la qual va concebre a finals dels anys seixanta del segle XX.
Recordo un comentari del pare sobre el fet que Josep Puig estava especialment content d’aquesta obra.
De sempre he preferit els llenguatges fortament tipats i compilats, i per això m’he començat a mirar Rust. Però com ja he comentat altres vegades, Python és el meu llenguatge de programació si puc triar.
Python té moltes virtuts, però la velocitat no n’és una. He programat en Python i Rust el càlcul de pi amb cent milions de sumands de la sèrie de Leibniz (que convergeix molt lentament, però per mi és un monument a l’elegància matemàtica).
El codi Python:
#!/usr/local/bin/python3
# -*- coding: iso-8859-15 -*-
piq = 0.0
n = 0.0
while n < 100000000.0:
piq += 1.0/(2.0*n+1.0)
piq -= 1.0/(2.0*(n+1.0)+1.0)
n += 2.0
print(f"El valor aproximat de PI és {4.0*piq}.")I el codi Rust:
fn main(){
let mut piq = 0.0;
let mut n = 0.0;
while n < 100000000.0 {
piq += 1.0/(2.0*n+1.0);
piq -= 1.0/(2.0*(n+1.0)+1.0);
n += 2.0;
}
println! ("El valor aproximat de PI és {}.", 4.0*piq);
}Diferències de temps: al voltant de mig segon amb Rust i 17 segons amb Python.
Ah, el resultat és el mateix en ambdós casos, 3,141592643589326 (només els 7 primers decimals correctes).