The Oil Crash és un blog d’Antonio Turiel, físic i matemàtic i investigador de l’Institut de Ciències del Mar, on publica articles d’ell mateix i de coŀlaboradors sobre la situació energètica globlal.

Ni un bri d’optimisme. La tesi dominant és que la progressiva escassedat de combustibles fòssils no podrà ser compensada per les energies renovables, i per tant ens encaminem a una crisi salvatge.

Tot i que el coneixement que tinc d’aquest problema és baix, em fa gràcia veure-hi reflectides algunes idees que ja he comentat alguna vegada:

• Quan analitzem les fonts d’energia renovables, comptem també els costos energètics de producir els dispositius per generar l’electricitat? És a dir, per fer una turbina eòlica i instal·lar-la a 10 km mar endins cal força energia. L’energia que produirà aquest giny durant la seva vida útil, és superior a la de producció i instaŀlació? Durant molts anys m’ho he plantejat de les centrals nuclears; m’ho pregunto sovint en veure la càpsula gegant de formigó que tanca el rector de Vandellòs II: quant ha trigat la central a produir tanta energia com la que va caldre per fer el ciment/formigó/ferros d’aquesta estructura? (No he buscat mai informació al respecte).
• Els sistemes de producció i emmagatzematge de l’energia elèctrica (cèluŀles fotoelèctriques i bateries especialment) requereixen de minerals, alguns molt escassos. Fa temps que em pregunto si hi ha materials per fer bateries per a tothom (penseu en “tots els cotxes”, només).

Aquest cap de setmana he acabat de veure la sèrie “el joc del calamar”.

Per mi, ni fu ni fa. Argument bèstia i trencador, sí, però passat el primer xoc se m’ha fet lenta, m’hi he adormit diverses vegades.

A principis de novembre vaig rebre per correu postal certificat la liquidació de l’impost d’emissions de diòxid de carboni del cotxe.

Una mica de feina a aquest blog: revisió de totes les entrades tipus “àlbum” i la majoria d’entrades amb imatges i vídeos:

• Asegurar que les imatges i vídeos estan centrats.
• Migrar els àlbums al Gallery Robo.

I he canviat a tipus “bloc” (editor Gutenberg de WordPress) totes les entrades que he tocat.

Fa uns quants anys suposo que la Generalitat va canviar (o fer canviar) les plaques amb el jou i les fletxes dels habitatges de protecció oficial per aquestes:

S’hi podrien haver mirat una mica més amb el disseny:

• Per què escriure en majúscules?
• L’espaiat de les paraules de les dues primeres línies és horrorós. Si queda així no justifiquis el text.
• És una frase completa, un punt al final no hi sobraria.

I per què no posar quin organisme se’n va encarregar? Era l’Instituto Nacional de la Vivienda, si no em falla la memòria. Tal com està sembla que ho hagués fet la Generalitat mateix (impossible pels anys de construcció).

Sobre el nou impost d’emissions de vehicles, dues consideracions:

• Per què no han treballat amb els ajuntaments per incloure l’import dins de l’impost de circulació, i els ciutadans ens evitem una mica de feina?
• Diuen que el meu vehicle emet 149 g/Km. Quantes tonelades d’emissions es generarien per fabricar un vehicle nou que “no contaminés”?

Més enllà que ens ens agradi més o menys Ikea, cal agrair que tinguin la web en català!

Després d’incomptables endarreriments (el projecte va ser adjudicat el 2014) la T-Mobilitat va començar proves amb usuaris durant el MWC. En aquell moment hi vaig participar amb el telèfon mòbil.

Ara m’he apuntat a les proves amb la targeta definitiva:

De moment només viatges 1 zona. He fet una recàrrega i 4 viatges, tot bé.

Amb l’evolució tecnològica dels darrers anys crec que les targetes seran poc usades, i que la majoria optarem pel mòbil i, si mai ho implanten, el rellotge!

D’altra banda podrien haver buscat un nom una mica atractiu pel servei; i el disseny de les targetes, pel meu gust, tampoc no té cap gràcia.