Aquesta setmana m’he empassat els sis capítols de “La ciudad secreta”, a Netflix. Conspiració política i intriga periodística.

1 única temporada. M’ha agradat.

Alguna cosa més que mantega hi deuen posar, no?

A primera hora del matí: “A veure si a la tarda canvio la cinta de la persiana, que està molt segada i qualsevol dia es trencarà”.

Aquesta tarda s’ha trencat. Canviada.

És una feina bastant antipàtica: cal assegurar-se de cargolar la cinta en el sentit correcte, dins de les caixes de persiana sempre hi ha molta pols i ferros amb què pots prendre mal, i la part final de muntar el recollidor té cert risc, si la molla tensada s’escapa pots prendre mal.

Divendres em vaig fixar en la bústia de la Casa de l’Ardiaca:

A conèixerBCN hi ha l’explicació de la simbologia dels coloms, les fulles d’heura i la tortuga.

Aquest ós del Molló Parc es grata l’esquena amb un tronc.

(Octubre 2017)

Compro una gravació en format flac a 24 bit per mostra i 192.000 mostres per segon i canal. I una de les pistes la compro en mp3, a 320 kbit/s (més o menys la quarta part de l’estàndard dels CD de música).

I repeteixo proves, una i una altra vegada,amb altaveus, auriculars i dos convertidors digital-analògic diferents, alternant els dos formats, i jo no hi trobo diferències.