He fet una ràpida actualització al WordPress 5.0.

No sé per què l’editor converteix
els títols de les entrades a majúscules. Surten bé a la pàgina publicada.

Confio que la resta segueixi funcionant correctament.

He passat pel MACBA a veure l’exposició de Jaume Plensa.

Està bé, però n’esperava més. Hi falta algun d’aquests caps monumentals.

Impressionant la Declaració dels Drets Humans en forma de cortina, amb lletres de ferro.

Complemento l’entrada Avui fa 77 anys amb una fotografia del disc que hi mencionava, la portada i la contraportada, i el so gravat amb el mòbil directament d’un dels altaveus. Per evitar ressò he desendollat l’altre; tot i així hi ha una mica de reverberació.

Si mai tinc un convertidor analògic-digital miraré de refer-ho.

És un disc dels “petits” (17,5 cm de diàmetre), a 33 rpm. Està en bastant mal estat, li caldria una neteja a fons, i potser està així des de sempre, perquè el recordo amb el mateix de soroll de “fregit” que fa ara.

Editat a França, enlloc no consta qui el va publicar. Coses de la clandestinitat!

La mateixa notícia, amb dos titulars diferents, contradictoris:

La borsa espanyola negocia l’octubre 54.023 milions d’euros, un 54,5% més

El volumen negociado en bolsa en octubre cae un 16,5 por ciento

El primer titular compara l’octubre amb el setembre del 2018, i el segon ho fa amb l’octubre del 2017. Una vegada més veiem que la suposada objectivitat de les xifres es perd en presentar-les parcialment.

Aquest estiu m’he comprat una motxilla per anar a la feina, una “passenger action work” de Nava.

M’hi cap bé l’ordinador i paperots que sovint porto a mode de carter, no pesa gaire i és còmoda.

I avui li he trobat un altre avantatge: hi puc posar els estoigs de 10 de càpsules de cafè que compro relativament a prop de la feina.

Compada a Raima, al carrer Comtal de Barcelona.

M’acabo d’adonar que la categoria “Música” no surt a la barra de categories:

I fa temps que la tinc creada! Calia editar el menú.

En arreglar-ho he aprofitat per reordenar el menú, i per afegir alguna entrada antiga a aquesta categoria.

Dono la benvinguda a la tardor amb un remenat de cama-grocs.

Aquesta setmana m’he empassat els sis capítols de “La ciudad secreta”, a Netflix. Conspiració política i intriga periodística.

1 única temporada. M’ha agradat.