El que no té cabuda en altres categories!
Aquest matí he acabat un intensiu de la vuitena (i darrera) temporada de Homeland.
Aquest darrer bloc es basa en política i espionatge a l’Orient Mitjà (Afganistan i Pakistan), en una tensió constant entre la fidelitat de Carrie Madison amb Saul Berenson i la determinació de la Carrie de fer el que sigui per evitar un conflicte catastròfic.
Recomanable.
Si hagués mirat més a fons ebay abans de comprar la ràdio m’hauria vist temptat per aparells de fabricants mítics, com un Revox b760 o bé un Accuphase T-107.
El fabricant suís Revox és molt conegut pels magnetòfons. Feia uns aparells contundents, voluminosos, robustos. Han modernitzat la línia de productes i ara venen equips de reproducció de so per internet (“streaming”) i altaveus.
Accuphase (fabricant japonès, com Luxman) té un catàleg bastant clàssic: amplificadors integrats, de potència, preamplificadors, reproductors de CD i SACD (a Japó aquest format va triomfar), convertidors digital-analògic i també un sintonitzador de ràdio. És una marca amb molt bona reputació, que a Europa surt cara.
Trenta anys enrere era habitual tenir (i desitjar!) equips de so (“cadenes”, en dèiem) amb tocadiscos, reproductor de casset, ràdio, reproductor de CD, tot endollat a un amplificador i uns bons altaveus.
Els reproductors de cassets són història (crec que ningú ja no en fabrica); els tocadiscos i els reproductors de CD segueixen als catàlegs dels fabricants, amb propostes d’allò més diverses. I aviat desapareixerà la ràdio, substituïda pels receptors d’emissions en “streaming”, és a dir, de ràdio d’internet; queden pocs fabricants de sintonitzadors de ràdio com a component separat connectable a un amplificador.
A mi la ràdio sempre m’ha agradat, i de fet és el meu principal mitjà d’informació. He adquirit un sintonitzador Luxman T-404L usat, que funciona molt bé:
Pel que veig a Hifi Wiki té 30 anys llargs i costava 548 marcs alemanys, al voltant de 270 euros. Luxman perdura com a fabricant d’equips de so de gamma mitjana-alta des de fa gairebé un segle, però ja no fa ràdios.
A la cantonada de la Via Augusta amb el Carrer de la Costa de Badalona hi ha aquest rètol a la banda de Montgat:
I aquest a la banda de Barcelona:
Estan separats 10 metres a tot estirar.
El més nou no calia, això de “carrer de la via” fa pena. No sé dir quina de les darreres administracions locals n’ha estat responsable.
Noteu també el canvi de nom del barri: a la primera placa hi ha “Dalt la Vila”, que és com ho diem, i a la segona “Dalt de la Vila”, que és el nom oficial.
Em fa gràcia que alguns experts i la mateixa Generalitat suggereixin que votem per correu arran de la pandèmia de COVID-19.
Hi ha poques oficines de correus, on ja normalment s’hi fan cues; per votar cal anar-hi 2 vegades. Traslladaríem les aglomeracions dels punts de votació a les oficines de correus.
Entrevista aclaridora a Vilaweb amb Eduard Quintana, de SomEnergia sobre el garbuix del mercat elèctric.
Ja fa uns quants anys que em toca ITV anual al cotxe.
Si en circumstàncies normals aquest tràmit em posava de mal humor, després d’un any de tenir el cotxe pràcticament tancat al garatge les ganes de fer-li la revisió són nul·les.
Arran del rebombori d’aquests dies sobre els preus de la subhasta diària d’electricitat intento explicar com funciona i com ho veig jo.
L’electricitat té una característica molt singular: s’ha de generar en el moment que es consumeix, perquè en quantitats grans no es pot emmagatzemar. Per tant cal tenir una certa sobrecapacitat de producció per poder afrontar imprevistos: puntes de consum alt (com aquests dies), indisponibilitat de fonts estables (com aturada de diverses centrals nuclears alhora) o de fonts renovables (falta de vent, baixa insolació, sequera).
Deixo fora de l’explicació alguns elements: