El que no té cabuda en altres categories!
Sobre el nou impost d’emissions de vehicles, dues consideracions:
Més enllà que ens ens agradi més o menys Ikea, cal agrair que tinguin la web en català!
Després d’incomptables endarreriments (el projecte va ser adjudicat el 2014) la T-Mobilitat va començar proves amb usuaris durant el MWC. En aquell moment hi vaig participar amb el telèfon mòbil.
Ara m’he apuntat a les proves amb la targeta definitiva:
De moment només viatges 1 zona. He fet una recàrrega i 4 viatges, tot bé.
Amb l’evolució tecnològica dels darrers anys crec que les targetes seran poc usades, i que la majoria optarem pel mòbil i, si mai ho implanten, el rellotge!
D’altra banda podrien haver buscat un nom una mica atractiu pel servei; i el disseny de les targetes, pel meu gust, tampoc no té cap gràcia.
La laïcitat de França és ben coneguda, però el rètol “Interdit de marcher sur le lac” (prohibit de caminar sobre el llac) al llac (embassament) de Matamala m’ha xocat. (Us posaré el rètol quan pugui).
Cada dia em posa de més mal humor rebre trucades de telèfon de gent benintencionada (o no tant) que vol demanar-me una contribució a una ONG o vendre’m serveis.
I acabo contestant molt malament a la gent que em truca; que per amables que siguin em molesta molt la trucada i salto amb un estirabot de seguida. Avui mateix m’han trucat d’una ONG, i la primera pregunta “com he passat la pandèmia, com em trobo”… doncs l’he engegat, no és una pregunta que contesto a una persona desconeguda.
No vull contribuir més al malhumor de la societat, m’he donat d’alta a la llista Robinson.
Sóc conscient que hi ha es guanya la vida amb venda telefònica, però per mi aquesta feina no hauria d’existir.
Quant costa dur aquesta ampolla d’aigua des de Jaén fins a Espot? Són gairebé 1.000 km.
Encara més, per què dimonis em porten aigua embotellada? L’aigua de l’aixeta d’aquí és prou bona!
Se’n parla poc, de l’absurditat de l’aigua embotellada, generadora d’ingents quantitats de residus (milions de taps i ampolles de plàstic escampats pel planeta).
Em declaro entusiasta de la “carafe d’eau” dels restaurants francesos!
Aquesta setmana he dedicat unes hores a llegir i revisar (no goso dir corregir, no en sé prou) un text en anglès escrit per una altra persona.
I he recordat com n’és d’entretingut i enriquidor consultar els diccionaris impresos en paper. Una activitat que la gent més jove (per exemple, els que ara són a primària) ja no deuran fer mai.
Tenia 4,6 kW de potència contractada. La meva màxima demanda dels darrers 30 mesos ha estat de 3,6 kW. He deixat la potència diürna a 4,2 kW i la nocturna a 3,2 kW. Només tinc 3 màxims superiors a 3 kW, sempre de dia, em sembla que el marge de seguretat per evitar que em “saltin els taps” és suficient.
Això de “saltar els taps” diria que ho deia na Montserrat Massip i Buxó, la germana petita del pare. Una expressió de quan a l’entrada de les cases hi havia fusibles amb forma de taps amb una rosca. Si el fusible es fonia per sobrecàrrega deien que “saltaven els taps”.
Alerta: Tal com havia plantejat la reducció em quedava tot el cap de setmana a 3 kW. He deixat 4,2 kW sempre. Moltes gràcies, SomEnergia, per fer-me adonar de l’error!