Fa uns dies vaig sentir a un navegador de cotxe una cosa com «a la rotonda, faci un gir de 180 graus» per referir-se a un canvi de sentit.

D’entrada vaig pensar: el gir que faré a la rotonda és de 360 graus, no de 180. Però realment el cotxe queda girat 180 graus. Com s’explica?

Cal comptar també el gir d’entrada i de sortida de la rotonda:

Hi ha 3 girs:

1: en entrar a la rotonda, un gir en sentit horari.

2: el gir dins de la rotonda, en sentit antihorari.

3: en sortir de la rotonda, un gir també en sentit horari.

Amb el criteri matemàtic d’angles positius en sentit antihorari, en una carretera límit d’amplada nuŀla els girs són de -90º +360º -90º = 180º.

Aquest hivern vaig renovar la terra d’aquesta petita torreta de cactus. N’ha resultat una floració espectacular.

A més d’aquestes que ja estan obertes n’hi ha mitja dotzena més a la cua, les podeu veure a la part de sota.

Ja fa 10 anys de la dràstica reducció dels diacrítics en català.

Tot just ara començo a escriure soc en comptes de sóc de manera inconscient.

I alguns dels canvis encara em neguitegen: cafè molt vol dir que n’hi ha molta quantitat?; i el trobo a faltar a vénen i a dóna.

Això no té res a veure amb la química.

L’any 1926 el dissenyador danès Poul Henningsen va idear els llums PH 3, amb 3 pantalles corbes per il·luminar de manera més o menys uniforme una superfície i alhora evitar que la bombeta enlluerni les persones.

El 1958 va evolucionar-la i va crear la PH 5 (amb 5 pantalles).

Gairebé fa dos anys em vaig encapritxar de la PH 5 blava i me’n vaig posar una sobre la taula del menjador.

No sembla que aquest disseny tingui gairebé 70 anys, ni molt menys.

M’ha semblat escaient fer-hi referència atès el títol del blog.

Ahir es va conèixer la defunció de Scott Adams, creador del personatge Dilbert i les tires còmiques farcides de sarcasme sobre el món de l’empresa, les relacions treballadors-caps i la inutilitat d’algunes feines, sobretot en el camp de les tecnologies de la informació.

Fa uns anys en llegia una tira diària, que era accessible per mitjà de RSS. Aquesta font va deixar de funcionar, no en vaig buscar cap més i li vaig perdre la pista.

Avui n’he buscat unes quantes tires, en deixo mitja dotzena.

RIP, Scott Adams.

En el supòsit que la captura i trasllat de Nicolás Maduro al Estats Units i el presumpte control de Venezuela per part del govern nord-americà redueixi la quantitat de droga que entra als Estats Units (o que circula pel món), això acabarà amb la plaga de les addiccions?

Hi ha tràfic de droga perquè hi ha drogoaddictes, és a dir, persones que no poden estar-se de consumir regularment drogues. Si hi ha menys droga s’encarirà, la qual cosa abocarà determinats consumidors a una marginalitat encara més greu, delinqüència o crisis fatals de salut pels que no puguin obtenir-ne.

Per reduir el narcotràfic cal reduir la demanda de droga: amb més educació, amb més serveis d’atenció a salut mental, amb més oportunitats per persones vulnerables, amb programes de desintoxicació a l’abast de tothom, amb la construcció d’una societat diferent.

De tot això, n’ha dit res, Donald Trump? O ho arreglarà el mercat, és a dir, la major misèria, marginalitat i precarietat dels drogoaddictes sense recursos els portarà a defuncions prematures i, mira, ja tindrem menys drogroaddicció?

Si bé tradicionalment els arrossos es fan amb una paella, també es poden fer amb una cassola alta:

La paella va molt bé si diverses persones en mengen directament, sense plats. També té un petit avantatge en l’evaporació de l’aigua. Amb la cassola una mica alta hom guanya una mica de netedat a la cuina.

Aquesta cassola (nova) és una Kuhn Rikon; se’ls coneix sobretot per les olles de pressió, però també tenen cassoles i paeles d’acer inoxidable que van molt bé.

Trobo això a Els fills de Dune: