Aquesta botonera és a un dels ascensors per a visitants del Parlament Europeu a Brussel·les.

Caòtica.

L’edifici es va construir al terreny d’una fàbrica de cervesa. Hom diria que hi romania alcohol a l’ambient quan van pensar l’ascensor!

A qui redimonis se li va ocórrer l’expressió espai de temps?

Aquesta barreja de magnituds físiques es pot evitar amb alternatives com ara: període, estona, temporada, interval de temps.

Una vegada més Netflix apuja els preus, per mi de manera injustificada.

He canviat la meva subscripció “Premium” a “Estàndard”. Perdo la visualització en ultra alta definició. Ben mirat, la meva tele no és tan gran!

És curiós que han aparegut més plataformes de continguts, però els preus en comptes de baixar, pugen. Quina distorsió té aquest mercat en què no apliquen del tot les lleis de l’oferta i la demanda?

Em pregunto:

• Si et fan una intervenció quirúrgica en un centre de la sanitat pública, per què cal anar després al metge de capçalera per demanar la baixa?
• I un cop tens la baixa, no la podrien comunicar a l’empresa directament?

Massa papers, massa temps perdut, massa burocràcia. Per què no ho repensen tot una mica?

Entro al metro, ben d’hora, poca gent, silenci; m’assec al costat d’una senyora que no conec. Li dic “bon dia”. Em mira estranyada, i em torna la salutació.

Acabo de veure “Deadwind” a Netflix. Una bona sèrie d’intriga.

He fet una ràpida actualització al WordPress 5.0.

No sé per què l’editor converteix
els títols de les entrades a majúscules. Surten bé a la pàgina publicada.

Confio que la resta segueixi funcionant correctament.

He passat pel MACBA a veure l’exposició de Jaume Plensa.

Està bé, però n’esperava més. Hi falta algun d’aquests caps monumentals.

Impressionant la Declaració dels Drets Humans en forma de cortina, amb lletres de ferro.