Dues sèries britàniques (la BBC no decep!) molt recomanables a Filmin:

• Sherwood: La investigació de dues morts a un poble miner es remunta a la vaga dels miners de carbó dels anys 80, amb implicacions polítiques.
• Somewhere Boy: Un jove que ha viscut tancat tota la seva vida ha d’adaptar-se al món alhora que intenta assimilar per què el seu pare el va aïllar de la societat. Capítols de 25 minuts.

Enguany he optat per tres traduccions, amb compra avançada el dilluns 17 d’abril:

Sense buscar-ho, tres llibres protagonitzats per dones.

Explicació de la web de orgt.cat respecte a l’efectivitat per l’any en curs de la domiciliació d’un rebut de l’Ajuntament de Badalona:

He hagut de llegir-ho unes quantes vegades per entendre-ho del tot.

Per què el dia del mes d’inici de la recaptació condiciona que la domiciliació sigui efectiva per l’any en curs?

És clar que generen rebuts només 1 cop al mes. Molt rígid.

No seria molt més fàcil que el límit fos marcat per la data final del període de pagament voluntari? Una cosa com ara heu de domiciliar-lo 15 dies abans del final del període de pagament voluntari perquè tingui efectes per l’any o fracció en curs.

I 15 dies ja és un període molt generós.

Amb certa sorpresa veig que els mitjans de comunicació es fan ressò a bombo i platerets del Hyperloop presentat al MWC: un vehicle propulsat per levitació magnètica que es mou dins d’una estructura on s’ha fet el buit (o on hi ha pressió baixa), per reduir la resistència de l’aire.

Trobo a faltar que aquesta notícia no s’hagi complementat amb informació una mica més crítica:

• L’Hyperloop no és gens nou, fa molts anys que se’n parla. I fora de trams experimentals, crec que no n’hi ha cap d’operatiu.
• Es diu que el viatge Barcelona-Madrid es podria fer en mitja hora, però no s’explica el cost de construir la infraestructura.
• I encara més rellevant, ningú no esbrina quanta energia caldria per fer i mantenir el buit al llarg del trajecte. I això que fa uns quants anys que l’energia és notícia cada setmana.

Aquest enfocament més ampli, d’algú que es faci preguntes més enllà dels titulars enlluernadors, és una mancança bastant general en notícies tècnico-científiques.

Votació sobre una venda a ebay:

Només puc votar “positiva”?

Això no serveix per a res!

Ingredients per a 2 persones:

• 2 calamars petits
• 100 g d’arròs bomba
• Unes quantes trompetes de la mort (fresques o seques)
• 0,5 l de brou de verdures
• 1 tomàquet madur no gaire gros
• 1/2 ceba grossa, o 1 de petita
• Sal i pebre
• 2 dits de vi blanc

Talleu la ceba i enrossiu-la; afegiu-hi el tomàquet per fer un sofregit, a foc lent, ben confitat. Compte amb el tomàquet, el plat queda desgraciat si n’hi poseu massa: les trompetes i el calamars són de gust suau, i si el tomàquet domina malament rai.

Netegeu les trompetes (o hidrateu-les si són seques). Si són molt grosses, talleu-les una mica.

Poseu el brou a escalfar.

Talleu els calamars i coeu-los una mica a la paella on fareu l’arròs, amb un bon raig d’oli, una mica de sal i pebre.

Afegiu-hi progressivament el sofregit, les trompetes, l’arròs i el vi; barregeu bé després de cada ingredient, i espereu un minut i mig o dos abans de posar-hi el següent.

Poseu-hi brou ja calent fins que tota la massa quedi coberta, que l’arròs no es vegi. Si es beu tot el brou afegiu-n’hi una mica.

Tasteu-lo al cap de 10 o 12 minuts; afegiu-hi una mica de sal si cal. Quan sigui cuit traieu-lo del foc, deixeu-lo reposar un parell de minuts i ja us el podeu menjar.

Jo el coc uns 15 minuts, però depèn de l’arròs i del gust de cadascú.

Ben curiós, l’adjectiu novell: deriva de la mateixa paraula llatina que nou, però alhora si la dividim en dues parts és no-vell. I ja està bé, perquè si no és vell és que és nou.

M’he empassat gairebé d’una tirada els sis capítols de Germinal, a Filmin, basada en la novel·la homònima de Émile Zola, sobre una vaga de minaires de carbó la segona meitat del segle XIX.

La recomano.

No descarto buscar el llibre (crec que no he llegit res de Zola).