Dues sèries de Netflix que m’han atrapat bastant els darrers dies: la tercera quarta (de fet apareix segregada de les 3 primeres) temporada de Borgen (intriga política a Dinamarca) i “El abogado del Lincoln”, basada en el personatge Mickey Haller i les novel·les de Michael Connelly.

Ahir vaig sentir una notícia que deia més o menys:

Des de l’alliberament dels peatges els accidents a les autopistes s’han incrementat un 30%, i a la resta de vies han disminuït un 40%.

El percentatge sol dóna poca informació, si no sabem quants n’hi havia a cada tipus de via.

Poc se’n parla, de l’abuús dels percentatges (sobretot del 100% de… que hom podria ometre o canviar-lo per “del tot”, “tots”, etc.)

Ahir vaig sentir que si t’ingresen a un hospital públic ja no caldrà anar al CAP a buscar la baixa, perquè la tramitaran al mateix hospital.

Ja era hora!

I encara falta un pas: si el pacient ho autoritza, comunicació automàtica a l’empresa, amb algun tipus de confirmació de recepció per al pacient.

Ho demanava fa uns anys, a l’entrada Baixes IT: Farragós.

I a “La Meva Salut” hi trobo a faltar la possibilitat d’autoritzar algú a fer determinats tràmits en nom teu.

Avui, 14 de març, és el dia pi, atès que als Estats Units les dates s’escriuen en format mes/dia, per tant és dia 3/14.

Aquest número forma part d’una equació gairebé màgica i fonamental en matemàtiques, la identitat d’Euler:

on e és la base dels logaritmes neperians i i és l’arrel quadrada de -1.

Al segon capítol de Picard (Amazon Prime Video) una de les protagonistes, que de cop apareix en un lloc i temps incoherent amb els seus records, escriu aquesta equació amb un pintallavis a un mirall com a prova de consciència.

M’ha agradat la sèrie Godless, a Netflix.

Un western amb tots els ets i uts, amb personatges sòlids, un conflicte inevitable que s’atansa a mida que passen els episodis, herois previstos, herois imprevistos, i una mica de tendresa.

Amb el temps he après que, a la cuina, d’alguns ingredients millor que en falti que no pas que en sobri.

Un d’aquests és el tomàquet: un excés desgracia un plat (guisat, arròs…) sense remei.

Se’n parla poc, dels efectes destructius de l’excés del tomàquet.

Aquestes són les entrades del blog més visitades l’any 2021, excloses la primera pàgina i les de categories:

Podeu comparar-ho amb l’any 2020, “Fer catútols” segueix al capdamunt.

I aquesta és l’entrada número 1.000 del blog (125 pagines de 8 entrades).

Acolorim aquest 2022!

Fem-lo roig, del roig de les albades, les roses i les cireres; i blau, el del cel, les geleres i el mar… no pas el de les mascaretes! I verd, ben verd, de respecte per la natura i d’esperança.

Molt bon any!