Patrick Radden Keefe: L’imperi del dolor (Empire of Pain. The Secret History of the Sakler Dynasty)
Traducció de Ricard Gil
Edicions del Periscopi
ISBN 978-84-17339-73-9
Valoració: 3

La família Sackler fou la propietària de Purdue Pharma, comercialitzadora de l’OxyContin, un opiaci per combatre el dolor que és considerat un (segons el llibre, sembla que el principal) dels causants de la crisi dels opiacis als Estats Units de Nord-Amèrica: més enllà de combatre el dolor aquests medicaments poden provocar addicció fins i tot seguint les prescripcions mèdiques, i són usats com a drogues directament en usos descontrolats.

El llibre es centra en com els tres germans Arthur, Mortimer i Raymond Sackler van ser educats, la seva formació com a metges, la incansable activitat de l’Arthur en incomptables iniciatives empresarials i filantròpiques (només com a exemple, van finançar la instaŀlació del temple de Dendur al MET) i la seva implicació i responsabilitat en la comercialització agressiva i enganyosa de l’OxyContin.

Durant decennis la família es va mantenir públicament al marge de Purdue Pharma, tot i que en controlava el dia a dia. Diverses accions judicials van treure a la llum el paper que hi tenien, i la família va acabar repudiada (vegeu, seguint amb el MET, aquesta nota de premsa del desembre del 2021).

És la història de la cobdícia extrema feta maldat.

El llibre és més un treball d’investigació (622 pàgines, ben explicat, sense diàlegs més enllà de breus cites), i amb una bona documentació de fonts al final.

Paul Auster: Baumgartner
Traducció d’Ernest Riera
Edicions 62
ISBN 978-84-297-8176-2
Valoració: 4

Seymour Baumgartner és un professor universitari de filosofia, vidu de l’Anne, que va morir ofegada al mar uns anys enrere.

Arran d’un parell d’accidents domèstics (una cremada amb un pot oblidat al foc i una caiguda per l’escala del soterrani) en Sy comença a revisar tota la seva vida amb l’Anne, i pren decisions sobre què vol fer amb els anys que li queden. Aquesta anada i vinguda en el temps és constant a tota la noveŀla, sempre a cavall entre els records d’un temps passat feliç i potser idealitzat, i projectes que l’iŀlusionen per al futur.

Si faig cas d’aquest blog feia 10 anys ben bé que no obria un Auster. Aquest el recomano i no només perquè és el darrer llibre d’un dels escriptors nord-americans més rellevants de finals del segle XX i principis del XXI.

Kent Haruf: El vincle més fort (The Tie that Binds)
Traducció de Marta Pera Cucurell
Edicions del Periscopi
ISBN 978-84-17339-67-8
Valoració: 4

En Roy Goodnought i l’Ada Twamley emigren des d’Iowa al comtat de Holt, a Colorado, per colonitzar terres que encara no tenen propietari, a finals del segle XIX. A Holt hi tenen dos fills, l’Edith i en Lyman.

El veí de l’Edith, en Sanders Roscoe, uns trenta anys més jove que ella, ens explica la vida de l’Edith, marcada pel caràcter extremament esquerp (per dir-ho suau) d’en Roy, la mort prematura de l’Ada i altres fets que la lliguen d’una manera inexorable a viure gairebé aïllada a la granja familiar.

Narració àgil, molt detallista en alguns moments (aquest punt no m’ha acabar d’agradar), escrita abans que la Trilogia de Holt (vegeu Kent Haruf: Plainsong i Kent Haruf: Eventide; no he llegit Benedicció).

Aina Fullana Llull: Els dies bons
Edicions Bromera
ISBN 978-84-1358-211-5
Valoració: 3

En Xavier és un manacorí que viu una joventut marcada per les drogues i la gresca. En fer-se gran el seu comportament canvia poc, fins i tot quan coneix (i es casa) amb la Martina i té dos fills.

La vida d’aquesta família marcada pels tripijocs, enredades i la vida al límit del Xavier, explicada per ell (infantesa, joventut i maduresa), i després per la seva dona, la Martina, i per la filla, l’Adriadna, que ens transporta a un ambient de disbauxa continuada i drogoaddicció de finals del segle XX de Mallorca.

Aquesta obra té el Premi València de narrativa de la Institució Alfons el Magnànim i el Premi Crítica dels escriptors valencians.

Bonnie Garmus: Lliçons de química (Lessons in Chemistry)
Traducció de Bel Olid
Penguin Random House – Coŀlecció Salamandra
ISBN 978-84-18858-68-0
Valoració: 4

L’Elisabeth Zott intenta fer-se un lloc al món exclusivament masculí de la investigació bioquímica. Amb moltes dificultats per la discriminació de gènere de mitjans del segle XX, aconsegueix treballar a l’Institut de Recerca Hastings, a Califòrnia.

Allí hi coneix en Calvin Evans, un altre investigador amb fama de rancuniós, amb qui acaba convivint. A banda de la passió per la química els uneixen unes infanteses complicades.

Amb els anys l’Elisabeth esdevé presentadora de televisió d’un programa de cuina, on a més d’explicar què els passa als aliments quan són cuinats trepitja uns quants ulls de poll amb les seves idees: anima les dones a fer-se valdre i és molt sincera amb les seves opinions, malgrat que siguin contràries als convencionalismes de l’època.

Amb un petit misteri de fons, la sinceritat i seriositat de l’Elisabeth i els pensaments del gos de la família posen un toc d’humor a una noveŀla que passa molt bé.

La recomano.

Veronica Raimo: Res és veritat
Traducció de Mercè Ubach
Edicions de 1984
ISBN 978-84-18858-53-6
Valoració: 3

La Veronica és filla d’una mare controladora en extrem (fins i tot en l’edat adulta de la noia), i d’un pare obsessionat per la higiene.

Amb el seu germà (el preferit dels pares, perquè és molt més llest que els nois de la seva edat) viuen una infantesa atípica, amb poca interacció amb nens de la seva edat. S’han d’empescar jocs i activitats que els permetin sobreposar-se a aquestes excenctricitats dels pares.

Ja de gran la Veronica esdevé escriptora (el seu germà també), i arrossega seqüeles de la infantesa estranya: s’inventa històries, menteix, i arriba un moment que ni ella mateixa sap què és cert i què s’ha imaginat.

Entretinguda i amb alguns punts d’humor, al final no saps si és una noveŀla autobiogràfica (la protagonista també es diu Veronica), absolutament inventada, o les dues coses alhora.

Laurent Binet: Perspectives
Traducció de Mia Tarradas
Edicions de 1984
ISBN 978-84-18858-68-0
Valoració: 4

A la Florència de Cosme de Médici (segle XVI) Jacomo da Pontormo es dedica amb cos i ànima a acabar els frescos de l’església de San Lorenzo.

Un dia el troben mort, amb un cop de martell al cap i una escarpa clavada al pit. A casa seva hi troben la reproducció d’un quadre de Miquel Àngel amb una dona despullada i actitud obscena, amb el retrat de la filla del duc, la jove Maria de Médici.

En una Itàlia sacsejada per les guerres entre els francesos i els espanyols, Giorgio Vasari, home de confiança del duc, intenta treure l’entrellat del fet: qui ha matat el pintor? Per què? Quin sentit té el quadre amb la Maria?

Escrit exclusivament com a cartes que s’envien els diferents personatges la noveŀla és una breu incursió històrica a aquest període de la història europea.

La recomano.

Frank Herbert: Dune
Traducció de Manuel de Seabra
Raig verd
ISBN 978-84-128385-1-0
Valoració: 4

Leto Atreides és nomenat governant d’Arrakis, un planeta desèrtic amb uns cucs de sorra gegants capaços d’empassar-se naus senceres, amb uns habitants hostils (els frémens), però on hi ha una substància molt valuosa, l’espècia.

A causa d’aquesta substància el planeta és l’escenari de tensions de poder entre el duc Leto, els Harkonnen i els frémens. Tot amb el rerefons de tradicions miŀlenàries, religions i mites.

Frank Herbert crea un món paraŀlel, probablement en el futur, amb bilions de persones, incomptables mons i certa tradició amb algunes arrels de la cultura actual (vegeu aquesta nota, per exemple).

Aquesta noveŀla fou escrita el 1965, abans de néixer jo. Un clàssic de la ciència ficció que aguanta bé el pas del temps. M’ha agradat, i n’hauria de veure l’adaptació cinematogràfica, bastant recent.