Arxiu de la categoria: Llibres

Ressenyes de llibres

Perspectives

Laurent Binet: Perspectives
Traducció de Mia Tarradas
Edicions de 1984
ISBN 978-84-18858-68-0
Valoració: 4

A la Florència de Cosme de Médici (segle XVI) Jacomo da Pontormo es dedica amb cos i ànima a acabar els frescos de l’església de San Lorenzo.

Un dia el troben mort, amb un cop de martell al cap i una escarpa clavada al pit. A casa seva hi troben la reproducció d’un quadre de Miquel Àngel amb una dona despullada i actitud obscena, amb el retrat de la filla del duc, la jove Maria de Médici.

En una Itàlia sacsejada per les guerres entre els francesos i els espanyols, Giorgio Vasari, home de confiança del duc, intenta treure l’entrellat del fet: qui ha matat el pintor? Per què? Quin sentit té el quadre amb la Maria?

Escrit exclusivament com a cartes que s’envien els diferents personatges la noveŀla és una breu incursió històrica a aquest període de la història europea.

La recomano.

Frank Herbert: Dune

Frank Herbert: Dune
Traducció de Manuel de Seabra
Raig verd
ISBN 978-84-128385-1-0
Valoració: 4

Leto Atreides és nomenat governant d’Arrakis, un planeta desèrtic amb uns cucs de sorra gegants capaços d’empassar-se naus senceres, amb uns habitants hostils (els frémens), però on hi ha una substància molt valuosa, l’espècia.

A causa d’aquesta substància el planeta és l’escenari de tensions de poder entre el duc Leto, els Harkonnen i els frémens. Tot amb el rerefons de tradicions miŀlenàries, religions i mites.

Frank Herbert crea un món paraŀlel, probablement en el futur, amb bilions de persones, incomptables mons i certa tradició amb algunes arrels de la cultura actual (vegeu aquesta nota, per exemple).

Aquesta noveŀla fou escrita el 1965, abans de néixer jo. Un clàssic de la ciència ficció que aguanta bé el pas del temps. M’ha agradat, i n’hauria de veure l’adaptació cinematogràfica, bastant recent.

Daphne du Maurier: Rebecca

Daphne du Maurier: Rebecca
Traducció de Marta Pera Cucurell
Edicions 62
ISBN 978-84-17423-96-4 (epub)
Valoració: 4

En un viatge a Montecarlo una noia jove (narradora de la història) que fa companyia a una senyora coneix en Maxim de Winter, propietari de Manderley, una mansió famosa per la seva bellesa i per les festes que s’hi feien quan la Rebecca, l’esposa d’en Maxim, era viva.

En Maxim i la noia es casen, i se’n van a viure a Manderley. El caràcter d’ell és un pèl esquerp i distant; d’altra banda a la casa hi ha omnipresent l’ombra de la primera dona, i una enigmàtica i gèlida majordoma, la senyora Danvers, que no s’entén gens amb la nova senyora de Winter.

A poc a poc descobreix circumstàncies estranyes del passat relacionades amb la Rebecca, la seva vida i com va morir en un accident de navegació.

I un cop llegit el llibre he tornat a mirar la peŀlícula que en va fer Alfred Hitchcock; té alguns detalls diferents: en Maxim hi surt una mica menys esquerp, algunes situacions estan comprimides en el temps.

I amb què em quedo, el llibre o la peŀlícula? Amb el llibre, té un altre ritme, transmet molt millor l’estat d’ànim de la noia.

L’edició llegida té algun problema tipogràfic (alguns pronoms enganxats als verbs, sense el guionet). Li caldria una revisió.

Kerri Maher: La llibretera de París

Kerri Maher: La llibretera de París
Títol original: The Paris Bookseller
Traducció d’Eduard Sepúlveda
Editorial Navona, primera edició, febrer 2022
ISBN: 978-84-19179-00-5
Valoració: 4

La Silvia Beach és una jove americana enamorada de París, on coneix l’Adrienne Monnier, copropietària de la llibreria A. Monnier, al barri llatí.

Al cap d’un temps decideix obrir-hi també una llibreria, especialitzada en literatura anglesa, la Shakespeare and Company, alhora que comença a viure amb l’Adrienne.

La llibreria esdevé aviat un punt de trobada de tots els americans i anglesos que viuen a París, com ara James Joyce i un jove Ernest Hemingway.

Joyce publica Ulisses per fascicles als Estats Units, on és censurat i se’n prohibeix l’edició i venda. La Silvia s’encarrega d’editar i vendre l’obra, incloses trameses clandestines als Estats Units.

La noveŀla mostra l’evolució de la relació de la Silvia amb el seu entorn: l’Adrienne, Joyce, les germanes i pares, i la resta de l’entorn inteŀlectual americà establert a París en el període d’entreguerres del segle XX.

M’hi falta un dramatis personae, la Silvia coneix moltes persones i en algun moment m’he preguntat “de qui dimonis parla, ara?”.

Ai, per què el traductor ha posat un “sí o sí”? Aquesta expressió em treu de polleguera. I un petit error de l’autora, parla de guerra a Espanya i de Franco abans del juliol del 1936. Val a dir que ella mateixa explica que no ha comprovat totes les dates.

Molt vital, optimista i entusiasta, en recomano la lectura.

Efecte secundari: Ulisses com a assignatura pendent. Preparat al ebook (imprès és bastant immanejable).

Jordi Sierra i Fabra: Uns quants dies de febrer

Jordi Sierra i Fabra: Uns quants dies de febrer
Pengin Random House, 2022
ISBN 978-84-18062-39-1
Valoració: 3

Tretzena investigació de l’exinspector Mascarell.

Una coneguda (excompanya) de la Patro li demana ajuda per allunyar-se del seu xicot de fa anys (en Dimas, un delinqüent de poca volada) i casar-se amb en Domingo, un advocat de bona posició.

La Patro s’hi implica i les coses es compliquen amb la mort d’en Dimas, pel que sembla a mans del Maquis.

I en Miquel Mascarell pren la iniciativa per treure’n l’entrellat: qui ha mort en Dimas? Per què? És en Domingo el que aparenta? La mort del Dimas té a veure amb els seus tripijocs?

Com sempre, una narració lleugera, amb algun rerefons històric, ben ambientada a la Barcelona dels anys cinquanta.

Daphne du Maurier: Ara no miris

Daphne du Maurier: Ara no miris
Títol original: Don’t Look Now
Traducció de Lluís-Anton Baulenas
Col·lecció Petits Plaers de Viena Edicions, 2023
ISBN 978-84-19474-19-3
Valoració: 4

En John i la Laura passen uns dies de vacances a Venècia, on miren de refer-se de la mort de la filla.

Mentre dinen a Torcello en John es fixa en una parella de senyores grans (o són senyors disfressats?), bessones, una de les quals el mira fixament, i hi fa broma (estan intentant hipnotitzar-me…). La Laura segueix una de les dones al lavabo, que li fa una revelació sorprenent.

A partir d’aquí les vacances de la parella canvien radicalment.

Per fer honor a la col·lecció, aquest relat (110 pàgines de butxaca amb interlineat generós, massa pel meu gust) intrigant és un plaer que passa xuclant!

És el meu primer du Maurier, segurament no serà l’últim.

Cormac McCarthy: El passatger | Stella Maris

Cormac McCarthy: El passatger
Títol original: The passenger
Traducció de Laura Segarra Vidal
Edicions 62, 2022
ISBN 978-84-297-8066-6
Valoració: 4

Completat el 11/8/2023 amb les impressions sobre Stella Maris.

En Robert i l’Alícia Western viuen marcats són fills d’un físic que va participar en el desenvolupament de les bombes atòmiques, fet que els marca a fons: ella superdotada per les matemàtiques acaba trastocada i es suïcida; ell, també molt llest, passa els dies amb una feina irregular (bus) i amb uns quants amics amb qui de tant en tant comparteix unes bones converses en algun bar.

Per diverses circumstàncies en Robert acaba vivint de manera gairebé marginal, amb el dolor i l’enyorança com a gairebé úniques companyies.

Hi ha moltes reflexions i converses relacionats amb la ciència, l’ètica, la filosofia i la religió. El llibre permet un treball llarg sobre el pensament. D’altra banda hi ha un petit misteri inicial no resolt, que fa canviar la vida d’en Robert, però hom hi troba a faltar l’explicació (de fet als primers capítols sembla que es tracta d’un llibre de misteri).

I al trosset que passa a Eivissa ja hi podria haver posat alguna frase en català en comptes de castellà.

Tenia aquest llibre des des d’abans de la mort de McCarthy, fa cosa d’un mes.

La traducció sembla prou bona; tant de bo s’hagués estalviat un parell de “sí o sí”, que per molt de moda que estigui no deixa de ser una expressió ridícula.

Stella Maris és la segona part, que cal llegir a continuació de la primera: són les converses de l’Alícia amb un dels terapeutes del centre de salut mental on està internada, i dóna sentit a algunes coses. També desperta algun interrogant (bastant relletvant) que em tempta a rellegir tot el llibre.

D’altra banda planteja algunes de les preguntes essencials del saber humà, que no és poc. Globalment és una obra molt contundent, una veritable obra culminant de l’autor, mort el juny del 2023.

He canviat la valoració global a 4 des del 3 inicial; val a dir que no és un llibre fàcil de llegir.