Arxiu de la categoria: Llibres

Ressenyes de llibres

Philip Kerr: Plegarias

Philip Kerr: Plegarias
Títol original: Prayer
Traducció d’Eduardo Iriarte
RBA, Serie Negra, març del 2020
Valoració: 2

Giles Martins és un escocès educat en el catolicisme, afincat als Estats Units des de l’adolescència, amb formació d’advocat i agent de l’FBI. Un bon agent, malgrat certs hàbits al límit d’un transtorn obsessivo-compulsiu.

Casat i amb amb un fil petit, el matrimoni penja d’un fil, en especial perquè la Ruth és religiosa en extrem i en Giles ha esdevingut ateu.

Enmig d’una investigació per terrorisme en Giles rep una informació del bisbe Coogan, un bon amic de la seva mare, que ha vist un patró en diverses morts oficialment accidentals.

Malgrat que els indicis són febles l’FBI inicia una investigació, sense treure’n massa conclusions. Més endavant el mateix Giles, ja actuant per compte propi, en traurà l’entrellat.

Molt diferent de les altres noveŀles de Kerr; no m’ha fet el pes, bàsicament per motius argumentals.

Gallimard perdurarà?

Al tercer capítol de Picard hi surt el pilot (Cristóbal Ríos) llegint la versió anglesa de Del sentimiento trágico de la vida, de Miguel de Unamuno.

Ja és curiós que mantinguin el paper al segle XXV, i més encara l’edició (es veu ben nova) de l’obra:

LLibre “The Tragic Sense of Life”, a “Picard”

Que és clarament inspirada en els llibres de l’editorial Gallimard:

Llibre de l’editorial Gallimard

Aquesta edició de la sèrie no la sé trobar a Amazon. Sembla una picada d’ullet dels guionistes a aquesta editorial francesa.

Perdurarà Gallimard fins al segle XXV?

Llorenç Villalonga: Mort de dama

Llorenç Villalonga: Mort de dama
Club Editor, quarta edició, 1965
Valoració: 4

Dona Obdúlia de Montcada, viuda de Bearn, és malalta al llit, en els seus darrers dies.

Al voltant de Dona Obdúlia, que morirà sense fills, pul·lulen tot de personatges amb interessos clars per l’herència.

Això serveix per revisar tota la seva vida; la vida d’una classe social en vies d’extinció a Mallorca. Una illa on els forasters comencen a importar-hi maneres de fer noves. L’autor combina el present (els darrers dies de la dona) amb els fets del passat magnificent de la família i, en especial, de la malalta.

Menció especial requereix el personatge d’Aina Cohen, una poetessa que és omnipresent a totes les celebracions i actes de l’alta societat de l’illa. És la manera que té l’autor d’entaforar alguna poesia a la novel·la?

No havia llegit res de Villalonga. M’ha sorprès el llenguatge viu i fresc, en algun punt mordaç i tot.

Oriol Ràfols: Les costures de l’anell

Oriol Ràfols: Les costures de l’anell
Editorial Gregal, 2019
ISBN 978-84-17661-27-7
Valoració: 4

Miquel Sarroca, regidor de l’ajuntament de Vilafranca del Penedès, és segrestat. Tancat en una habitació, sense entendre qui ha ordit aquest pla. Fins i tot dubtant de si no ha estat un error.

Mentre les hores se succeeixen repassa la seva vida, com a directiu d’empresa i com a polític. Adversaris i enemics? Sí, uns quants. I si mira de parlar amb la noia que el reté?

Formalment l’obra té dues peculiaritats:

  • Els mateixos fets són explicats des de tres punts de vista diferents: el segrestat i dues persones més (que no desvetllaré).
  • L’autor ha optat per no fer servir punts i apart. És molt escaient en el primer capítol (el cap del Miquel no para, quan no barrina despert somnia), i així dóna un continuïtat en el temps.

Val a dir que aquesta absència de punts i apart fa una mica feixuga la lectura, sobretot al principi, fins que t’hi adaptes.

Finalment cal mencionar alguns fragments memorables, sobretot les “dèries i les cabòries”… inspirat en la política catalana dels darrers anys.

En recomano la lectura!

Philip Kerr: Laberinto griego

Philip Kerr: Laberinto griego (Greeks Bearing Gifts)
RBA Libros, febrer 2019
ISBN 978-84-9187-278-8
Valoració: 3

1957. Bernie Günter treballa com a conserge/vigilant al dipòsit de cadàvers d’un hospital de Munich. Fa servir un altre nom, com molta gent a Alemanya que té necessitat d’amagar-se o ocultar alguna cosa. Sobreviu, i amb això gairebé en té prou.

Un dia és reconegut, i es veu obligat a fer una feina per Max Merten, un dels cofundadors del Partit Popular Panalemany. Aquest encàrrec, tot i prendre viaranys diferents als esperats, és resolt a satisfacció de Merten, que l’ajuda a entrar a treballar a una companyia d’assegurances com a investigador de sinistres.

Després de treballar en algunes reclamacions a Munich mateix és enviat a Grècia, per investigar l’enfonsament d’un vaixell. La seva mentalitat i costums germànics topen amb la manera de fer grega, és clar; però s’hi haurà de sobreposar, sobretot perquè ben aviat descobreix que darrera aquest enfonsament hi ha implicats compatriotes seus. Alguns amb un passat criminal.

Pierre Lemaître: Couleurs de l’incendie

Pierre Lemaître: Couleurs de l’incendie
Albin Michel, 2018
ISBN 978-2-226-42688-8
Valoració: 3

El funeral de Marcel Péricourt, un banquer parisenc, mobilitza les més altes autoritats i la burgesia francesa. I s’hi esdevé un tràgic accident: el nét del difunt, Paul, cau (o es llença?) per una finestra, fet que el deixa paralític de cintura en avall.

El testament designa com a hereva Madeleine, la filla del difunt, mare del Paul. De fet ja la coneixem de refiló, és l’ex-dona d’Henry d’Aulnay-Pradelle (que segueix a la presó), i germana d’Édouard, dos dels protagonistes de Au revoir là-haut. I dos homes queden decebuts: Charles Péricourt, germà del difunt i polític més aviat mediocre, que sense els diners de Marcel no hauria pas arribat a diputat; i Gustave Joubert, el fidel administrador de la banca i temps enrere promès amb Madeleine, que esperava alguna cosa més que un agraïment simbòlic després d’anys de servei.

I amb aquests ingredients i mitja dotzena més de personatges Pierre Lemaître desenvolupa una trama d’aliances i venjances. Amb, és clar, algun gir sobtat de trames argumentals i evolució del caràcter dels personatges al llarg dels anys, entre les dues guerres mundials, amb el rerefons històric del naixement del nazisme a Alemanya.

Una mica menys d’èpica que al primer llibre de la trilogia, si bé amb personatges (potser) més elaborats, menys primaris. Val a dir, però, que fa quatre anys del primer llibre, i alguns detalls no els recordo.

Llegit en format electrònic; en català la publicarà Bromera, amb el títol “Colors de l’incendi”; estarà disponible el març del 2019, pel que llegeixo a “L’illa dels libres“.