Daphne du Maurier: Ara no miris
Títol original: Don’t Look Now
Traducció de Lluís-Anton Baulenas
Col·lecció Petits Plaers de Viena Edicions, 2023
ISBN 978-84-19474-19-3
Valoració: 4

En John i la Laura passen uns dies de vacances a Venècia, on miren de refer-se de la mort de la filla.

Mentre dinen a Torcello en John es fixa en una parella de senyores grans (o són senyors disfressats?), bessones, una de les quals el mira fixament, i hi fa broma (estan intentant hipnotitzar-me…). La Laura segueix una de les dones al lavabo, que li fa una revelació sorprenent.

A partir d’aquí les vacances de la parella canvien radicalment.

Per fer honor a la col·lecció, aquest relat (110 pàgines de butxaca amb interlineat generós, massa pel meu gust) intrigant és un plaer que passa xuclant!

És el meu primer du Maurier, segurament no serà l’últim.

Cormac McCarthy: El passatger
Títol original: The passenger
Traducció de Laura Segarra Vidal
Edicions 62, 2022
ISBN 978-84-297-8066-6
Valoració: 4

Completat el 11/8/2023 amb les impressions sobre Stella Maris.

En Robert i l’Alícia Western viuen marcats són fills d’un físic que va participar en el desenvolupament de les bombes atòmiques, fet que els marca a fons: ella superdotada per les matemàtiques acaba trastocada i es suïcida; ell, també molt llest, passa els dies amb una feina irregular (bus) i amb uns quants amics amb qui de tant en tant comparteix unes bones converses en algun bar.

Per diverses circumstàncies en Robert acaba vivint de manera gairebé marginal, amb el dolor i l’enyorança com a gairebé úniques companyies.

Hi ha moltes reflexions i converses relacionats amb la ciència, l’ètica, la filosofia i la religió. El llibre permet un treball llarg sobre el pensament. D’altra banda hi ha un petit misteri inicial no resolt, que fa canviar la vida d’en Robert, però hom hi troba a faltar l’explicació (de fet als primers capítols sembla que es tracta d’un llibre de misteri).

I al trosset que passa a Eivissa ja hi podria haver posat alguna frase en català en comptes de castellà.

Tenia aquest llibre des des d’abans de la mort de McCarthy, fa cosa d’un mes.

La traducció sembla prou bona; tant de bo s’hagués estalviat un parell de “sí o sí”, que per molt de moda que estigui no deixa de ser una expressió ridícula.

Stella Maris és la segona part, que cal llegir a continuació de la primera: són les converses de l’Alícia amb un dels terapeutes del centre de salut mental on està internada, i dóna sentit a algunes coses. També desperta algun interrogant (bastant relletvant) que em tempta a rellegir tot el llibre.

D’altra banda planteja algunes de les preguntes essencials del saber humà, que no és poc. Globalment és una obra molt contundent, una veritable obra culminant de l’autor, mort el juny del 2023.

He canviat la valoració global a 4 des del 3 inicial; val a dir que no és un llibre fàcil de llegir.

Colson Whitehead: Els nois de la Nickel
Títol original: The Nickel Boys
Traducció de Laia Font i Mateu
Edicions del Periscopi, 2020
ISBN 978-84-17339-46-3
Valoració: 4

L’Elwood Curtis és un noi negre de Tallahassee, un poble de Florida. Educat per la Harriet, l’àvia materna, viu d’adolescent la lenta i progressiva dessegregació de la societat.

Gràcies al seu propi tarannà, és estudiós i responsable, i a la contínua supervisió de la Harriet, que vigila que el noi no es fiqui en embolics, l’Elwood és a punt d’entrar a la universitat.

Un fet casual fa que sigui injustament condemnat pel robatori d’un cotxe, i l’envien a la Nickel, una escola-reformatori. Allí veurà i viurà la bestialitat i arbitrarietat dels abusos, violència i corrupció de la institució, gens compassiva amb els nois blancs que hi van, i més cruel encara amb els negres. També hi troba algun company amb qui fer pinya.

Noveŀla guanyadora del premi Pullitzer 2020, inspirsda en el que va passar a la Dozier School for Boys de Marianna, a Florida. Pertorbadora, violenta, i que m’ha atrapat des del primer moment. Bona traducció de la Laia Font.

Poc recomanable per persones sensibles a la violència.

Guillem Frontera: Sicília sense morts
Club Editor, 2015
ISBN 978-84-7329-189-7
Valoració: 3

José Antonio Bergas és el president de la Comunitat Autònoma Balear. Ha arribat al càrrec amb promeses de regeneració després de diversos casos de corrupció dels deus predecessors.

Però també té algun cadàver amagat; bé, un cadàver no, perquè les a les Illes no hi ha morts, però sí algun episodi fosc del passat, i algun deute pendent.

La noveŀla arrenca amb l’arribada d’una rata morta dins d’una caixa a casa del president. Qui l’ha enviat?

A partir d’aquì es comencen a conèixer els tripijocs i traïcions que hi ha al voltant del poder. Una jove i astuta periodista s’encarrega d’investigar els fets, influïda per un company a punt de la jubilació.

Bona narració, lectura molt entretinguda!

Stefan Zweig: Clarissa
Traducció de Joan Fontcuberta
Quaderns Crema, 2017
ISBN 978-84-7727-576-3
Valoració: 4

Clarissa és una noia austíaca nascuda a finals del segle XIX, amb la infantesa i primera joventut marcades pel rigor d’un pare militar.

Estudia diverses matèries i comença a treballar d’ajudant del neuròleg Silverstein. En un viatge professional coneix en Léonard, francès, de qui s’enamora. Però l’esclat de la Guerra Europea els separa.

La noveŀla mostra fets ben quotidians i decisions diàries i vitals d’una persona ben normal, enmig d’un entorn ben convuls.

Ha estat el meu primer Zweig.

Pierre Lemaître: Miroir de nos peines
Albin Michel, 2020
ISBN 978-2-226-44975-7
Valoració: 4

Darrer llibre de la trilogia Els fills del desastre, precedit per Au revoir là-haut (ambientat a la Primera Guerra Mundial) i Couleurs de l’incendie (entre-guerres).

Una mestra que també fa de cambrera de restaurant a París, i que és objecte d’una agosarada proposta per part d’un dels clients habituals, dos soldats confinats a un dels búnquers de la Línia Maginot i un enigmàtic advocat defensor constitueixen el nucli dur del personatges inicials, als que s’afegeix més endavant (segona part) un gendarme de París.

Junt amb alguns personatges extres es configura una noveŀla gairebé coral, que comença els mesos previs a la invasió de França per part de l’exèrcit alemany.

L’obra està dividida en tres parts, i a cada una hi ha un fil narratiu per cadascun dels personatges (amb una petita variació a la segona part, en què una part de la història es coneix a partir d’unes cartes)

Tot i formar part d’una trilogia, es pot llegir sense conèixer les dues altres obres. En recomano la lectura.

L’he llegit en format electrònic. En català ha estat publicat per Bromera amb el titol “El mirall de les nostres penes”.

Philip Kerr: Plegarias
Títol original: Prayer
Traducció d’Eduardo Iriarte
RBA, Serie Negra, març del 2020
Valoració: 2

Giles Martins és un escocès educat en el catolicisme, afincat als Estats Units des de l’adolescència, amb formació d’advocat i agent de l’FBI. Un bon agent, malgrat certs hàbits al límit d’un transtorn obsessivo-compulsiu.

Casat i amb amb un fil petit, el matrimoni penja d’un fil, en especial perquè la Ruth és religiosa en extrem i en Giles ha esdevingut ateu.

Enmig d’una investigació per terrorisme en Giles rep una informació del bisbe Coogan, un bon amic de la seva mare, que ha vist un patró en diverses morts oficialment accidentals.

Malgrat que els indicis són febles l’FBI inicia una investigació, sense treure’n massa conclusions. Més endavant el mateix Giles, ja actuant per compte propi, en traurà l’entrellat.

Molt diferent de les altres noveŀles de Kerr; no m’ha fet el pes, bàsicament per motius argumentals.

Al tercer capítol de Picard hi surt el pilot (Cristóbal Ríos) llegint la versió anglesa de Del sentimiento trágico de la vida, de Miguel de Unamuno.

Ja és curiós que mantinguin el paper al segle XXV, i més encara l’edició (es veu ben nova) de l’obra:

Que és clarament inspirada en els llibres de l’editorial Gallimard:

Aquesta edició de la sèrie no la sé trobar a Amazon. Sembla una picada d’ullet dels guionistes a aquesta editorial francesa.

Perdurarà Gallimard fins al segle XXV?