Arxiu de la categoria: Llibres

Ressenyes de llibres

Víctor Català: Un film (3.000 metres)

Víctor Català: Un film (3.000 metres)
Club Editor, març del 2015
ISBN 978-84-7329-191-0
Valoració: 3

Nonat Ventura fou portat a l’hospici en néixer, la qual cosa li marca tot el caràcter i la vida. Quan arriba a la joventut es fa aprenent de ferrer, a Girona, on l’acull un mestre que li ensenya tots els secrets de l’ofici. Amb dedicació i habilitat aconsegueix esdevé un artesà exceŀlent.

Els èxits professionals, però, no aconsegueixen aclaparar el ròssec permanent de desconèixer els seus orígens, que ell creu que són de família noble i benestant. Malgrat un bon nombre d’indagacions no en treu l’aigua clara; frustat, va a Barcelona, on creu que trobarà el desllorigador del seus neguits.

A Barcelona aconsegueix treballar també com a ferrer, i alhora intenta entrar a l’alta societat, no sense dificultats. En paraŀlel comença a fer petits furts, que a mida que passa el temps van a més.

Interessant pel reflex de la societat de principis del segle XX, molt classista, i pel llenguatge. Una mica antiquada per l’argument.

Albert Sánchez Piñol: Vae victus

Albert Sánchez Piñol: Vae victus (Vae Victus)
Traducció de Xavier Pàmies
Edicions La Campana, novembre 2015
ISBN 978-84-16457-08-3
Valoració: 3

El llibre comença tot just acabada la Guerra de Successió a la corona d’Espanya, el setembre del 1714. Se’ns relaten les aventures i desventures de Martí Zubiría, l’enginyer que ja hem conegut a Victus.

Acabada la contesa catalana se’n va a Amèrica, on pren part en guerres entre indis i colonitzadors francesos i anglesos. Més tard participa en la Guerra de la Quàdruple Aliança al costat de Berwick, contra Felip II. Al cap d’uns anys torna a Barcelona, on aconsegueix matar l’antipàtic Joris van Verboom. I finalment s’embarca amb el capità James Cook cap a Austràlia.

Es llegeix bé, però no té de cap manera l’interès ni la força narrativa de la primera obra. He dubtat en la valoració (entre 2 i 3), i al final he anat a la banda alta. Bé per passar l’estona.

(Acabo d’adonar-me que, en el seu moment, no vaig escriure la ressenya de Victus).

Anthony Burgess: La taronja mecànica

Anthony Burgess: La taronja mecànica (A clockwork orange)
Traducció de Jordi Arbonès
Edicions Proa, maig 2014 (edició en digital)
ISBN 978-84-9930-884-5
Valoració: 4

L’Àlex lidera una banda de 4 adolescents que practiquen la violència extrema i gratuïta als carrers de la ciutat: pallisses, assalts a cases, violacions són el pa de cada dia de la colla, ja sigui per atracar un comerç, enfrontar-se a altres bandes o humiliar qualsevol passavolant.

A l’Àlex, però, un dia les coses li surten un pèl diferents de com s’esperava, i la vida li canvia a fons: entra a formar part d’un programa de cura de la seva actitud respecte a la societat, basat en mètodes psicològics moderns.

Els joves parlen un llenguatge propi, el nadstat, un aŀlicent addicional de la noveŀla (hi ha un diccionari nadstat-català al final, que he fet servir ben poc).

És una obra sobre la violència però sobretot sobre la llibertat; fou portada al cinema per Stanley Kubrick, i és ja un clàssic de la literatura anglosaxona del segle XX. Abstingueu-vos-en si us neguitegen les situacions de violència.

Gerard Guix: La deriva dels continents

Gerard Guix: La deriva dels continents
Edicions 64, octubre del 2013
ISBN: 978-84-9930-721-3
Valoració: 4

Uns marrecs provoquen un accident de trànsit catastròfic en llençar un tros de via de tren des del pont de l’autopista.

Entre les víctimes hi ha una parella que viatja en un cotxe potent, un taxi, una ambulància que transporta una dona gran i impossibilitada Qui són? On anaven? Què hi feien, en aquell precís moment, a l’autopista? Quines vides estronca aquest accident? La descripció dels personatges i de les seves vides és el nus de la noveŀla.

Els capítols s’alternen entre les cinc històries paraŀleles que s’expliquen, i conflueixen al final en el punt i hora de l’accident, després d’una nit estranyament freda. Ep, l’accident és narrat al principi, o sigui que no espatllo res!

És la primera obra que llegeixo de Gerard Guix, i m’ha agradat força. Segurament repetiré.

Xavier Bosch: Se sabrà tot

Xavier Bosch: Se sabrà tot
Edicions Proa, juliol 2011
ISBN: 978-84-9930-295-9
Valoració: 3

Dani Santana és nomenat director del Crònica, un diari del totpoderós Grup Blanco, que dirigeix Artur Biosca Canal (A.B.C), amb un estil ben particular.

Empès per A.B.C., el nou director busca diferenciar el Crònica entre la premsa de Barcelona, on ocupa un etern tercer lloc. Per això publica diverses primícies, algunes obtingudes per la perícia i agosarament dels redactors, altres gràcies a una font d’informació privilegiada.

Però algunes activitats iŀlegals relacionades amb els fets que publica el Crònica, un fet tràgic i determinats interessos desconeguts pel Dani fan que  el càrrec li duri “unes sabates”.

Noveŀla sobre el poder, l’ambició i com els anhels de les persones poden ser manipulats ben fàcilment, ja sigui per treure’n beneficis directes o suposadament generals.

Molt entretinguda!

Ian McEwan: Operació Caramel

Ian McEwan: Operació Caramel (Sweeth Tooth)
Traducció de Albert Torrescasana Flotats
Editorial Empúries, 2013
Valoració: 2

La Serena Frome (alerta, rima amb zoom) és filla d’un bisbe anglicà. Ha viscut sempre em el món ordenat i sobreprotegit de la família, fins que se’n va a estudiar a la universitat. Vol estudiar literatura però la mare s’hi oposa, acaba fent matemàtiques amb més pena que glòria.

El noi amb qui surt li presenta un professor de literatura que la introdueix en la lectura de poemes i de llibres desconeguts per ella, i de plats cuinats amb ingredients poc corrents, com bolets acabats de collir. Se n’acaba enamorant, i si bé la relació s’estronca bruscament (per motius que entendrà al cap d’un temps) li permet entrar a formar part del servei d’espionatge britànic.

Un cop reclutada li encarreguen participar en el programa Caramel que consisteix a subvencionar escriptors amb ideologia afí a l’oficial (és a dir, anticomunista, som a l’època de la guerra freda), a través d’una fundació dedicada suposadament a promoure valors literaris emergents. Diverses situacions personals en aquesta operació  la portaran a sortir finalment del servei d’espionatge.

Una mica fluixa, li manca la força narrativa d’altres obres de l’autor.

Harper Lee: Matar un rossinyol

Harper Lee: Matar un rossinyol (To Kill a Mockingbird)
Traducció de Xavier Pàmies Giménez
Edicions 62, abril 2015 (edició en epub)
ISBN 978-84-297-7450-4
Valoració: 4

En Jem i la seva germana Scout viuen amb el seu pare, l’Atticus Finch, advocat, al poble de Maycomb, a l’estat d’Alabama, a mitjan anys 1930. L’Atticus, vidu, intenta educar-los en els valors de la justícia i el respecte als altres veïns.

Els hiverns transcorren a l’escola, on especialment l’Scout s’hi avorreix d’allò més. Els estius són molt més divertits, sobretot a partir de l’any que coneixen en Dill, un nen que ve a Maycomb a passar les vacances a casa d’una tia.

El poble viu en un fràgil equilibri entre les comunitats negra i blanca, basat en la separació de rols i comunitats. Aquesta pau s’estronca perquè una noia d’una família blanca bastant marginal és agredida, i n’acusen en Tom, un noi negre que cada dia ha de passar per davant de la casa de la noia per anar a treballar, i que a vegades li fa feines extres.

L’Atticus rep l’encàrrec de defensar en Tom, i ha d’esforçar-se de valent perquè el dret d’en Tom de ser defensat i tenir un judici just sigui entès per la resta de la seva família i, en general, per tota la comunitat blanca.

La història és narrada per l’Scout, uns quants anys després dels fets. Té un ritme pausat i llaminer, i va obtenir el premi Pullitzer el 1961, i se’n va fer una adaptació cinematogràfica (amb Gregory Peck en el paper d’Atticus, amb què va guanyar un Òscar al millor actor). Em fa l’efecte que la noveŀla és molt més detallada en l’ambientació de la vida del poble i tots els seus personatges, mentre que peŀlícula es centra més en explicar els fets de l’agressió a la noia i el judici al Tom.

Pierre Lemaitre: Sacrifices

Pierre Lemaitre: Sacrifices
Éditions Albin Michel, 2012
ISBN 978-2-226-28003-9
Valoració: 3

Anne veu per accident la cara descoberta dels atracadors d’una joieria d’un centre comercial. Sembla que per aquest motiu els delinqüents l’apallissen brutalment, i intenten matar-la, però se’n surt. I l’Anne és la parella de Camile Verhœven, el comandant de la policia criminal de París.

Camile es dedica amb cos i ànima a la resolució del cas. Amb l’ajut de l’incansable i fidel Louis comencen a tancar el cercle al voltant d’un grup d’atracadors professionals, buscats també per altres casos. I ben aviat el cas es complica amb la mort, alguna amb acarnissament, d’alguns dels sospitosos.

La narració en tercera persona del que passa a Camile i Anne conté pinzellades del que pensa i fa el cap dels atracadors. Com passa amb altres noveŀles de la “trilogia Verhœven” hi ha algun cop amagat cap al final, si bé aquesta vegada hom veu al llarg del llibre que alguna cosa no acaba de lligar, que no ens expliquen del tot la veritat.

Com ja he comentat, Alex és la noveŀla de la trilogia que més m’ha agradat. Això no obstant, Sacrifices és recomanable, de lectura llaminera i entretinguda.