Carles Rebassa: Prometeu de mil maneres
Univers, primera edició, març del 2026
ISBN 978-84-19721-56-3
Valoració: 4

Prometeu Dolors és fill d’un advocat de prestigi que fa de cambrer al Cafè, un dels establiments de la família Antich, propietària de diversos bars i hotels a Mallorca.

Tot just arribar a Palma s’embolica i s’enamora del jove Carles, sense saber que és net de don Lluís Salvador Antich i fill de la senyora Kiss, qui talla el bacallà en els negocis de la família.

Tant en Prometeu com el seu bon amic i company de feina Pau Danús estan mig atrapats al cafè, amb una dinàmica de qui dia passa, any empeny, que queda pertorbada amb la incorporació d’un nou cambrer, en Llorenç Camacurta. I al cap d’unes setmanes els conflictes latents (Kiss que desaprova la relació entre en Carles i en Prometeu, les obsessions d’en Llorenç, la indecisió d’en Pau) fan un pet com una gla.

Amb bons tocs d’humor (personatges gairebé còmics com en Rafael Sales, l’encarregat del Cafè, i n’Hermínia, una amiga d’en Prometeu), un lèxic ben ric, les disputes de classe s’encavalquen amb les personals, en una noveŀla coral que combina narracions seqüencials, extractes del diari d’en Prometeu, retalls de premsa i somnis, entre altres fonts d’informació.

He dubtat una bona estona entre deixar-li un 3 o posar-li un 4 perquè per mi li sobren 50 pàgines del principi..

L’obra ha rebut el premi Sant Jordi d’enguany.

Don Carpenter: No parava de ploure
Traducció de Yannick Garcia
Trotalibros Editorial, primera edició, setembre del 2024
ISBN 978-99920-76-77-4
Valoració: 4

Jack Levitt ha passat la infantesa en orfanats, amb disciplina i gens d’amor. De fet l’obra comença amb una pinzellada sobre els pares, que en Jack no arriba a conèixer ni a saber qui són.

A l’adolescència a Portland sovinteja locals de billar, tot i que no hi té especial traça, on acompanyat d’altres pinxos intenta fer petits furts o engalipar passa-volants per prendre’ls els quartos amb apostes de billar.

En aquest ambient coneix en Billy Lancing, un noi negre que sí que sap jugar al billar. Després d’anys sense veure’s es tornaran a trobar a la presó, on els posen a la mateixa ceŀla.

En el postfaci Clifford Lee Sargent diu que és una una obra desesperançada, melangiosa, violenta i preciosa. Dura, com un os, d’una duresa mesurada, ni fanfarrona ni posturera. Hi coincideixo.

Vaig comprar aquesta noveŀla arran d’una ressenya o comentari sentit a algun mitjà. Com explica el mateix editor no hi havia versió catalana, i aconseguir-ne els drets li va costar Déu i ajuda.

Recomanable.

Antoni Munné-Jordà: Entre Sant Peters i Sant Pau
Ed. Males Herbes, 2023
ISBN 978-84-126624-1-2
Valoració: 3

Un nen viu al carrer Sant Pau de Barcelona, amb el pare, un venedor catalanista de productes d’adrogueria que, paradoxalment, va ser a la División Azul. La mare va morir quan el nen era petit.

A mida que el noi creix pren consciència política, es distancia del pare (que mai li arriba a explicar per què va anar a la guerra), forma part de diversos grups polítics durant el franquisme tardà i la transició, pren diverses drogues sense caure en addiccions fortes, alhora que ens descriu els canvis del Raval fins el final dels anys 80.

L’he llegit de pressa, però sense gaire entusiasme.

Frank Herbert: Els fills de Dune
Títol original: Children of Dune
Duna Llibres, 2024
Traducció de Lluís Delgado
ISBN 978-84-128385-3-4
Valoració: 2

Tercer i darrer llibre de les cròniques de Dune.

En Paul Atreides s’ha endisat al desert voluntàriament i s’ha fet fonedís, i Dune és governat per l’Alia, la seva germana. D’altra banda els dos fills d’en Paul, en Leto i la Ghanima, creixen i prenen consciència del llegat que pesa sobre ells: pensaments de diverses generacions d’avant-passats se’ls fan presents en estats de semiconsciència.

I el planeta ha esdevingut ja molt verd, i l’escassedat d’aigua ja és història, atès que els plans que s’explicaven al primer llibre han tirat endavant.

Amb l’ajut (no em queda clar fins a quin punt conscient, planificat) de l’àvia Jessica els dos bessons ideen un pla per canviar el destí del planeta.

És un dels llibres que més m’ha costat d’acabar. Li sobren pàgines, sobretot de la primera meitat: massa elucubracions (per no fer servir una expressió obscena) sobre la presciència, la consciència i altres fenòmens que s’inventa l’autor.

Un error: vaig començar-lo pensant que era el segon llibre de la trilogia, però és el tercer. Em falta el del mig. Ara mateix no m’il·lusiona gens llegir-lo, però tard o d’hora ho faré. És una mica més breu, això també hi ajudarà.