Nokia 8

A mitjan octubre de 2017 vaig canviar de telèfon: un Nokia 8.

Estava cansat d’anar amb 2 aparells pel món, el personal i el de la feina. El Nokia 8 admet dues SIM, que gestiona prou bé: tant per les trucades com pels missatges curts et pregunta quina línia vols fer servir. Per les dades en tries una, que pots canviar si cal.

La càmera no em convenç: porta una càmera blanc i negre i una de color a darrera; teòricament combina les dues imatges per donar major qualitat, però em sembla lent. Val a dir, també, que l’he fet servir bastant poc. Molt bé en durada de la bateria.

Nokia actualitza sovint el sistema operatiu, aquesta setmana mateix se m’ha instal·lat l’Android 8.1 “Oreo”.

L’única cosa estranya que em fa: a vegades en pagar amb NFC no funciona a la primera, haig d’apagar la pantalla i tornar a pitjar el botó d’inici perquè el datàfon i el telèfon s’entenguin.

So d’alta resolució (i 2)

Compro una gravació en format flac a 24 bit per mostra i 192.000 mostres per segon i canal. I una de les pistes la compro en mp3, a 320 kbit/s (més o menys la quarta part de l’estàndard dels CD de música).

I repeteixo proves, una i una altra vegada,amb altaveus, auriculars i dos convertidors digital-analògic diferents, alternant els dos formats, i jo no hi trobo diferències.

Bluesound Node 2

Tal com us vaig avançar, explico un aparell fantàstic: el Bluesound Node 2.

Bluesound és un fabricant canadenc d’equips de so. El Node 2 és un “streamer”, és a dir un reproductor de música (digital) emmagatzemada a ordinadors de casa o a Internet, amb una connectivitat impressionant:

  • Serveis de música per Internet, com Spotify, Tidal, Qobuz.
  • Ràdio per Internet, amb TuneIn.
  • Una entrada USB per connectar-hi un disc dur o un pen drive.
  • Entrada òptica o coaxial digital (excloents).
  • Accés a servidor xarxa (tipus Samba).
  • Receptor bluetooth.
  • Connexió a xarxa per fil o WiFi.
  • Sortida auriculars.
  • Sortida analògica (RCA) o digital (òptica)

Es controla amb una app per a Android o iOS.

Indexa tota la música de la unitat de xarxa. Triga al voltant de vint minuts a indexar unes 4.000 pistes. Un cop indexat pots fer cerques bastant decents.

El conversor digital analògic és bo, no noto diferència entre sortida RCA i sotrida òptica convertida per l’amplificador.

Millores? L’app podria millorar una mica, i no suporta DSD (fitxers DSF); desconec si és una limitació del hardware o bé que veuen insignificant aquest format.

Hi ha equips similars, com Cambridge Audio CXN i 851n (me’ls he mirat alguna vegada perquè suporten DSD), Marantz NA 8005 i l’anunciat ND8006, o ja en un altre nivell de preus els Naim.

Servidor casolà

El servidor casolà que substitueix el venerable Zino ja està muntat, més o menys com comentava:

  • Processador i3.
  • 2 discos 2,7 TB (per mi 1 TB és la quarantena potència de 2, no la dotzena potència de 10 com fan servir els fabricants de discos).
  • 1 “disc” M.2 per al sistema operatiu.

Hi instaŀlo FreeBSD 11.1. Munto ZFS tant per al sistema operatiu com per als discos (que deixo en mirall). Per al sistema operatiu em fio del procés guiat d’instaŀlació, m’ho fa prou bé. Pel mirall vaig més a poc a poc, tot i que m’he documentat força.

El disc de l’anterior ordinador funciona bé, això m’estalvia feina en la recuperació de dades. També tenia força ben documentada la configuració de diferents serveis (samba, sobretot), amb això vaig bastant de pressa.

Tres errors amb què puc conviure, però que miraré d’esmenar:

  • He comprat una caixa massa gran. Hauria d’haver demanat a la botiga que me l’ensenyessin en comptes de comprar per foto de catàleg.
  • Tinc 95 GB no usats en les particions del mirall. Primer vaig pensar a ampliar-les, però potser ja em va bé tenir aquest espai no particionat. Al cap i a la fi, si mai em falten 95 GB hauré de pensar ja a buscar altres discos.
  • Al revés, la partició del sistema operatiu és massa gran (250 GB), amb una tercera part hauria fet.

Alguns d’aquests errors no els hauria comès (o els hauria arreglat refent la feina) si hagués tingut uns dies més relaxats, però hi ha qüestions laborals d’aquestes darreres setmanes que em prenen força energies i temps.

Zino ha dit prou

Doncs el que em temia, el Zino ha dit prou. Set anys de bon servei. Només li he canviat el disc, en aquests anys, i perquè s’havia quedat petit.

Muntaré un ordinador “a peces”: una placa mini-ITX, amb un parell de discos ZFS en mirall (o 3 en RAID-Z1), un disc SSD per al sistema operatiu (FreeBSD, és clar).

Més que els diners (ja comptava a canviar-lo), em fa ràbia les hores de feina que em durà.

MediaMonkey

Fins la setmana passada feia servir iTunes per la música. Com que al llarg dels anys he comprat alguns discos a la botiga m’anava prou bé. Els discos físics els havia digitalitzat en format ALAC.

2 problemes:

  • No suporta FLAC, i tinc algunes obres comprades en aquest format.
  • S’entesta a posar els discos amb una carpeta sota el nom dels artistes. Hi ha música que identifico amb intèrprets (en general, la música més moderna) però altres és pel títol del disc o el nom del compositor (la clàssica).

Fa temps havia provat el MediaMonkey, i decideixo reinstaŀlar-lo. Després d’algunes proves hi migro tota la discoteca:

  • He convertit els àlbums ALAC a FLAC.
  • Els discos comprats a iTunes sense restriccions de reproducció els he copiat als directoris de MediaMonkey, i he deixat a iTunes només la referència al “iCloud” (si mai em cal recuperar el fitxer, podré fer-ho).
  • Els discos amb restriccions de reproducció els he passat a disc físic i després els he transformat a FLAC. Deixo el fitxer original als directoris iTunes.

Tot això en el mini-servidor de xarxa (un Dell Zino Inspiron de 7 anys que demana ja una substitució, probablement ho faré aquest trimestre), i consultat també per un aparell exceŀlent que comentaré d’aquí a uns dies: Bluesound Node 2.

I una còpia de tot a un disc dur extern. Massa hores de feina acumulada (de molts anys) per perdre-la per un descuit o un problema al Zino.

blog personal de Gabriel Massip