Patrick Radden Keefe: El fill de l’oligarca Traducció de Ricard Gil Edicions del Periscopi, primera edició, setembre del 2026 ISBN 979-13-97726-60-7 Valoració: 4
A finals de novembre del 2019 Zac Brettler, un jove de 17 anys, va caure al Tàmesi des d’un cinquè pis d’un edifici d’apartaments de luxe. Els pares, desconcertats, poc a poc descobreixen que en Zac s’havia fet passar pel fill d’un oligarca rus. I si bé la policia conclou que la caiguda és un suïcidi, les circumstàncies de la mort del noi són ben fosques.
En un estil entre periodístic i noveŀlesc l’autor ens fa saber el que es descobreix de la vida i les darreres hores d’en Zac més o menys en l’ordre en què els pares la van conèixer, amb molts detalls de les persones amb qui es va relacionar en Zac.
Intrigant, captivadora, m’ha atrapat des de les primeres pàgines.
D’ençà que vaig fer el canvi a ARM64 de tant en tant (entre un i tres cops al dia) les connexions ethernet es desactiven i s’activen al cap de 2 o 3 segons. No hi ha cap altre error al log.
No puc assegurar que s’hagi començat a produir just amb el canvi, o que hi tingui relació directa. En el procés no vaig introduir fins al fons el connector cilíndric del corrent, i me’n vaig adonar al cap d’uns dies. Pot ser que hagi quedat malmès i que, per tant, sigui un problema causat per una mala manipulació del hardware.
Primer decideixo canviar la font d’alimentació. N’encarrego una a principis de setmana, i encara no m’ha arribat. Poc se’n parla, dels entrebancs que generen algunes empreses de transport i, sobretot, la mala gestió que fan de les incidències: ni contesten telèfon ni correus.
Mentre espero trobo 2 entrades estranyes al «bridge» de la xarxa local. Les trec. No descarto que fossin la font del problema. També eren al backup de la configuració ARM que vaig fer-me al seu dia, i per algun motiu en ARM64 provoquen aquestes desconnexions. No sé si són imaginacions meves, un cop corregit això diria que la navegació és més àgil.
Al cap d’un parell de dies el problema persisteix, tot i que (potser) amb menys freqüència. Pensant que hi pot haver alguna altra part de configuració estranya que no es veu he optat per esborrar tota la configració i refer-la des de zero.
A veure com va.
Tot just mentre escrivia això:
Així que esperaré uns dies a veuri si trobo algun patró de comportament. Després miraré de fer algun retoc de configuració a veure si trobo el desllorigador.
És simptomàtic que ether1, que no està connectat al xip de “switch”, no es desconnecta.
21/09: dissabte vaig desactivar les cues i reactivar la regla de fastpath del firewall i no hi ha hagut desconnexions les darreres 48 hores.
Aquest matí he desactivat la regla del fastpath i he tingut desconnexions.
Més tard m’ha arribat la font d’alimentació de recanvi, ja funciona amb les cues activades i sense fastpath, i el problema ha reaparegut dues vegades en 5 hores. Per tant no és cosa de la font d’alimentació (ja ho sospitava després de les darreres proves). Torno a activar el fastpath.
Al registre de canvis de la propera versió del RouteOS no veig res relacionat amb aquest problema, si bé hi ha entrades genèriques del tipus «millores d’estabilitat». Si quan surti la propera versió el problema persisteix obriré un cas a suport. Fins aleshores deixo el fastpath actiu.
24/09: Fa 36 hores que no tinc desconnexions, amb les cues activades i el fastpath desactivat. Sense explicació.
25/09: A quarts de cinc del matí hi ha hagut una altra desconnexió.
27/09: Desconnecto el mateix cable que comentava al final d’aquesta entrada. L’única referència que he trobat a internet de problemes similars explica que li passava per un cable defectuós.
David Neŀlo: Variacions Enigma AnimaLlibres Editorial, primera edició, setembre del 2023 ISBN 978-84-17353-48-3 Valoració: 3
Eduard Gascon és un tenor de fama mundial. Un grup de dones l’acusa d’haver tingut una actitud masclista i prepotent amb elles, en un #MeToo coŀlectiu i gairebé anònim, perquè només una de les dones s’avé a fer públic el seu nom.
Inspirat en les Variacions Enigma d’Edward Elgar, als catorze capítols (variacions) del llibre diverses persones expliquen com s’han relacionat amb l’Eduard: una companya d’estudis, el germà, un antic alumne de classes de cant… Si bé hi ha un rerefons que ho lliga tot, gairebé cada capítol es podria llegir per separat, com un recull de contes.
Entretingut per la varietat d’històries i la forma. Sense buscar-ho l’he llegit després de Julià de Jòdar: La casa tapiada, en què també un munt de persones expliquen com es van relacionar amb una altra.
M’ha calgut una bona estona per passar el router Mikrotik L009 a ARM64. Més per desconeixement de com funciona netinstall (tot i que ja l’havia fet servir) que perquè fos difícil.
En tot cas, ja està fet. Ara ja tinc DoH amb https/2 (vegeu Servei DNS4EU).
En Gabriel ha deixat la farga, treballa en una empresa química alemanya, i després esdevé un escriptor d’anomenada. Al final de la seva vida vol construir un espai de memòria / museu dels orígens industrials de Guifré-Cervantes; per això torna a Badalona, a la casa familiar, on és trobat mort dins d’un taüt com si s’hi hagués ficat ell mateix.
Les circumstàncies de la mort són anecdòtiques, i hom no en treu pas l’entrellat. El llibre recull desenes de converses del senyor Lotari amb persones que havien tractat amb en Gabriel, així com retalls de premsa, cartes personals, notes de l’arxiu personal d’en Gabriel i altres fonts per donar una visió de com era el protagonista i què va fer tots aquests anys.
Quina part de la narració és de la pròpia vida i ideologia de l’autor (que, com en altres llibres, anomena de passada diverses patums locals i aprofita per disseccionar l’antifranquisme i els principis de la transició) i quina és ficció queda desdibuixat.
Divertit i distret quant a la forma (múltiples fonts d’informació), però una mica llarg.
Hi ha un darrer lliurament de Gabriel Caballero, Les nits en blanc, encara pendent de lectura.
Miquel Perea Borràs: Terrible Història El Punt Volat, primera edició, octubre del 2025 ISBN 979-13-990335-7-5 Valoració: 4
Història en quatre èpoques i llocs diferents: els centres de poder europeus (cort austríaca) de principis del segle XVIII, Collsuspina i Badalona de principis del segle XX i Badalona del segle XXI (procés i post-procés independentista). I segle XXII, només mencionat.
Tres fets rellevants de la història de Catalunya: la successió de la corona d’Espanya després de la mort de Carles II, la Setmana Tràgica i el referèndum d’independència del 2017. Prou distants en el temps perquè ningú hagi pres part més d’un, llevat que tingui possibilitat de viatjar en el temps. I amb els viatges en el temps, sempre se’ns obren les paradoxes dels canvis a la història fets des del futur. I així és, l’autor presenta una història alternativa.
En Miquel Perea ha fet (sembla, no en sé gaire!) una bona feina de documentació, ha muntant una teranyina de personatges històrics i de ficció en una història de ciència ficció molt entretinguda. Valoració alta sobretot per l’originalitat de la història.
David Monteagudo: Fi Traducció del castellà de Jordi Nopca Quaderns Crema, primera edició, març del 2010 ISBN 978-84-7727-479-7 Valoració: 4
Un grup d’amics que fa anys que no es veuen es retroben a una casa al camp per rememorar les estades que hi feien quan eren joves; uns hi van sols, altres amb les parelles actuals. Des del primer moment a les converses hi plana l’absència d’un de la colla, a qui en el seu moment li havien fet una mala jugada, tot i que havia dit que hi aniria.
El primer vespre es queden sense llum, i tots els aparells (inclosos els telèfons mòbils) deixen de funcionar. A partir d’aquest moments, la tensió creixen de la situació fa sortir les veritables personalitats de cadascú.
El més interessant de la novel·la és com bascula i canvia, al llarg de les pàgines, el focus d’interès, i m’abstindré d’entrar en més detalls perquè trencaria la gràcia de l’obra.
Jordi Roig: Un segon després de Praga Editorial Gregal, primera edició, febrer del 2014 ISBN 978-84-9415000-8-1 Valoració: 2
Tres parelles de mitjana edat van a Praga per passar-hi un cap de setmana. Tot i que són bastant diferents més o menys s’entenen per conviure tres dies, tot i que hi ha certes tensions de fons i petites enveges entre ells.
Un dels homes, en Pere, rep una nota a l’hotel d’una persona (la Clara) que el cita a un bar proper: sense saber-ne ben bé el propòsit, encuriosit hi va, i acaba essent segrestat per la Clara i un altre home.
Aquest fet altera del tot el cap de setmana, és clar, i alhora fa aflorar diversos problemes del grup.
Com a noveŀla negra no està ben travada, hi ha coses que no s’entenen. Tot i que l’obra deu ser una altra cosa, pel que s’explica a la solapa.
Admeto que potser no l’he entès
blog personal de Gabriel Massip
unxicdellum.cat fa servir "galetes" (en anglès, "cookies") per fer més fàcil l'ús de la web i per recollir dades estadístiques de les visites. Si continueu navegant s'entén que hi esteu d'acord. EntèsNo ho acceptoMés informació
Política de privacitat i cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
