Arxiu de la categoria: Música

Berliner Philharmoniker Concert Hall gratuït

L’Orquestra Filharmònica de Berlín té un servei “Berliner Philharmoniker Digital Concert Hall” que permet veure gravacions de concerts, concerts en directe i altres continguts relacionats amb la música (entrevistes a solistes i directors, per exemple).

Atès que la Philarmonie està tancada arran del COVID-19 ofereixen accés gratuït durant un mes.

El preu normal són 14,90 €/mes, molt raonable per persones que hi facin unes quantes audicions mensuals. Car per un ús esporàdic com el que en faria jo (i per això no el tinc subscrit).

La música en suport físic devia ser una notable font d’ingressos per aquesta orquestra (una de les millors del món). Ara que els suports físics són testimonials cal buscar mitjans alternatius de difusió, i aquesta iniciativa em sembla molt bona.

L’aplicació per veure els concerts està disponible per a una àmplia gamma de dispositius, entre ells els principals fabricants de televisors.

Dragonfly Red

He dotat el portàtil (que poques vegades es mou de sobre la taula) d’un Dragonfly Red:

Dragonfly Red

És un DAC (convertidor digital-analògic) que es connecta a un USB i té una sortida per a auriculars o, com ho tinc jo, a un amplificador.

Tot i que no he fet comparacions directes, per mi el so millora respecte a la sortida d’auriculars (que també connectava a l’amplificador). Però amb això de les comparacions de so sempre hi ha un efecte d’autoengany, el voler que se senti millor amb aquest dispositiu.

Més informació a la web d’Audioquest.

Més Rakhmàninov

I el concert número 2 per a piano, amb Anna Fedorova com a solista.

Aquest concert ha estat per mi, ja fa potser tres anys, la introducció a les obres per piano de Serguei Rakmàninov. Sembla que el predilecte de l’autor era el tercer, però jo tinc debilitat per al segon.

Com vaig sentir a un comentarista musical fa un temps, les 4 darreres notes (també del tercer concert, i potser d’algun altre) semblen la signatura de l’autor: RAKH-MÀ-NI-NOV: les primera i darrera nota més seca i forta, les dues del mig més suaus.

Mendelssohn i Mahler

Per acabar aquesta setmana el concert per violí de Felix Mendelssohn, amb Liviu Prunaru, i la simfonia Tità de Gustav Mahler, al Palau de la Música, amb l’Orquesta Camera Musicae i la direcció de Tomàs Grau.

El Palau no era ple ni de bon tros, i no m’ho acabo d’explicar. El programa era molt atractiu, l’OCM és una orquestra de primera i els preus són raonables.

Avís de trucada

Durant uns anys hi havia tota una indústria del que s’anomenava “politons”, fragments musicals per a posar com a “timbre” dels telèfons mòbils.

Actualment els mòbils permeten fer servir qualsevol fitxer de música com a so per a avisar de les trucades. Potser hi ha alguna restricció en la durada o mida del fitxer.

Des de fa unes setmanes tinc un fragment de “So What”, de Miles Davis, per al telèfon particular:

I pel de la feina, el començament de la variació Goldberg número 3, de J. S. Bach, tocat per Glenn Gould:

Aquest darrer triat amb premeditació:

  • Si en rebre la trucada haig d’aixecar-me ho faré com una mostra de respecte retardat a Bach i Gould, no pas per les presses que intenten traslladar-me els clients o els companys.
  • I un pessic d’humilitat: res del que faig a la feina no té cap possibilitat de transcendir la meva existència tal com ho ha fet l’obra de Bach o les interpretacions de Gould.

Compatibilitat electromagnètica

Fa uns dies em vaig posar neguitós: soroll de fons als altaveus de l’equip de música i (el pitjor) de tant en tant un xiulet agut, d’uns segons de durada, fluix però perceptible i molest. D’aquells que si sents una vegada els notes per sempre més. I això amb un amplificador nou, suposadament bo!

Desenterro del fons de la memòria els coneixements de “compatibilitat electromagnètica” i faig unes quantes proves:

  • Si connecto amplificador a corrent sense terra el soroll desapareix.
  • Tinc la sortida d’auriculars de la tele connectada a l’amplificador. Si la desconnecto el soroll també s’atura.
  • I també desapareix si desconnecto l’antena.

Conclusió: el circuit antena – televisor – auriculars – amplificador – terra és l’origen del soroll.

Com que sense antena la tele no va i no és recomanable aïllar l’amplificador de terra tornaré a fer servir la sortida d’àudio digital del televisor, com tenia de tres anys ençà.