Arxiu de la categoria: Música

Still Live

“Still live” (Keith Jarrett, Gary Peacock, Jach DeJohnette, coneguts com The Standards Trio) és un dels discos que m’enduria a una illa deserta.

Portada “Still Live”

Els trios, quartets, etc., de música clàssica no em diuen gran cosa. La música d’aquests 3, en canvi, m’arriba a l’ànima.

12/9/2020: Aquesta setmana s’ha conegut la defunció de Gary Peacock.

Berliner Philharmoniker Concert Hall gratuït

L’Orquestra Filharmònica de Berlín té un servei “Berliner Philharmoniker Digital Concert Hall” que permet veure gravacions de concerts, concerts en directe i altres continguts relacionats amb la música (entrevistes a solistes i directors, per exemple).

Atès que la Philarmonie està tancada arran del COVID-19 ofereixen accés gratuït durant un mes.

El preu normal són 14,90 €/mes, molt raonable per persones que hi facin unes quantes audicions mensuals. Car per un ús esporàdic com el que en faria jo (i per això no el tinc subscrit).

La música en suport físic devia ser una notable font d’ingressos per aquesta orquestra (una de les millors del món). Ara que els suports físics són testimonials cal buscar mitjans alternatius de difusió, i aquesta iniciativa em sembla molt bona.

L’aplicació per veure els concerts està disponible per a una àmplia gamma de dispositius, entre ells els principals fabricants de televisors.

Dragonfly Red

He dotat el portàtil (que poques vegades es mou de sobre la taula) d’un Dragonfly Red:

Dragonfly Red

És un DAC (convertidor digital-analògic) que es connecta a un USB i té una sortida per a auriculars o, com ho tinc jo, a un amplificador.

Tot i que no he fet comparacions directes, per mi el so millora respecte a la sortida d’auriculars (que també connectava a l’amplificador). Però amb això de les comparacions de so sempre hi ha un efecte d’autoengany, el voler que se senti millor amb aquest dispositiu.

Més informació a la web d’Audioquest.

Més Rakhmàninov

I el concert número 2 per a piano, amb Anna Fedorova com a solista.

Aquest concert ha estat per mi, ja fa potser tres anys, la introducció a les obres per piano de Serguei Rakmàninov. Sembla que el predilecte de l’autor era el tercer, però jo tinc debilitat per al segon.

Com vaig sentir a un comentarista musical fa un temps, les 4 darreres notes (també del tercer concert, i potser d’algun altre) semblen la signatura de l’autor: RAKH-MÀ-NI-NOV: les primera i darrera nota més seca i forta, les dues del mig més suaus.

Mendelssohn i Mahler

Per acabar aquesta setmana el concert per violí de Felix Mendelssohn, amb Liviu Prunaru, i la simfonia Tità de Gustav Mahler, al Palau de la Música, amb l’Orquesta Camera Musicae i la direcció de Tomàs Grau.

El Palau no era ple ni de bon tros, i no m’ho acabo d’explicar. El programa era molt atractiu, l’OCM és una orquestra de primera i els preus són raonables.

Avís de trucada

Durant uns anys hi havia tota una indústria del que s’anomenava “politons”, fragments musicals per a posar com a “timbre” dels telèfons mòbils.

Actualment els mòbils permeten fer servir qualsevol fitxer de música com a so per a avisar de les trucades. Potser hi ha alguna restricció en la durada o mida del fitxer.

Des de fa unes setmanes tinc un fragment de “So What”, de Miles Davis, per al telèfon particular:

I pel de la feina, el començament de la variació Goldberg número 3, de J. S. Bach, tocat per Glenn Gould:

Aquest darrer triat amb premeditació:

  • Si en rebre la trucada haig d’aixecar-me ho faré com una mostra de respecte retardat a Bach i Gould, no pas per les presses que intenten traslladar-me els clients o els companys.
  • I un pessic d’humilitat: res del que faig a la feina no té cap possibilitat de transcendir la meva existència tal com ho ha fet l’obra de Bach o les interpretacions de Gould.