Fa uns mesos vaig comprar un auricular Bluetooth Plantronics Voyager 5200, per la feina:
Plantronics Voyager 5200
Aquests dies que treballo des de casa el faig servir intensivament, i demostra ser un molt bon aparell.
El so és molt clar, en el dos sentits. Pot tenir aparellats 2 dispositius alhora (en el meu cas el mòbil i l’ordinador de la feina, fem moltes converses per skype empresarial). Té una autonomia d’unes 6 hores, suficient per no patir contínuament per quedar-se sense bateria. És molt lleuger i còmode, fins i tot amb ulleres. S’adapta tant a l’orella dreta com a l’esquerra.
Com a punts a millorar: la goma que tapa el connector de la recàrrega, a vegades costa de mantenir oberta fins que hi endolles el microUSB, i que pel preu que costa haurien de proporcionar algun tipus d’estoig o capsa per transportar-lo o guardar-lo.
Estava bastant empipat amb la càmera del Nokia 8, en activar-la el mòbil vibrava, i les fotografies sortien distorsionades. Semblava un problema del sistema d’enfocament o de l’estabilitzador de la imatge. Havia mirat per internet, semblava un problema bastant comú. Amb una sacsejada deixava de fer-ho.
D’uns dies ençà ja no fa la vibració. Desconec si Nokia ho ha arreglat amb una actualització de programari o el problema s’ha esvaït per una altra causa.
Durant uns anys hi havia tota una indústria del que s’anomenava “politons”, fragments musicals per a posar com a “timbre” dels telèfons mòbils.
Actualment els mòbils permeten fer servir qualsevol fitxer de música com a so per a avisar de les trucades. Potser hi ha alguna restricció en la durada o mida del fitxer.
Des de fa unes setmanes tinc un fragment de “So What”, de Miles Davis, per al telèfon particular:
I pel de la feina, el començament de la variació Goldberg número 3, de J. S. Bach, tocat per Glenn Gould:
Aquest darrer triat amb premeditació:
Si en rebre la trucada haig d’aixecar-me ho faré com una mostra de respecte retardat a Bach i Gould, no pas per les presses que intenten traslladar-me els clients o els companys.
I un pessic d’humilitat: res del que faig a la feina no té cap possibilitat de transcendir la meva existència tal com ho ha fet l’obra de Bach o les interpretacions de Gould.
Petit experiment amb SoundHound: ha identificat correctament cinc versions del primer concert per a piano i orquestra de Txaikovski (principi del primer moviment).
A mitjan octubre de 2017 vaig canviar de telèfon: un Nokia 8.
Estava cansat d’anar amb 2 aparells pel món, el personal i el de la feina. El Nokia 8 admet dues SIM, que gestiona prou bé: tant per les trucades com pels missatges curts et pregunta quina línia vols fer servir. Per les dades en tries una, que pots canviar si cal.
La càmera no em convenç: porta una càmera blanc i negre i una de color a darrera; teòricament combina les dues imatges per donar major qualitat, però em sembla lent. Val a dir, també, que l’he fet servir bastant poc. Molt bé en durada de la bateria.
Nokia actualitza sovint el sistema operatiu, aquesta setmana mateix se m’ha instal·lat l’Android 8.1 “Oreo”.
L’única cosa estranya que em fa: a vegades en pagar amb NFC no funciona a la primera, haig d’apagar la pantalla i tornar a pitjar el botó d’inici perquè el datàfon i el telèfon s’entenguin.
Aquest matí el telèfon se m’ha actualitzat a Android 8, conegut com a “Oreo”. Per ara cap problema, però escriure aquesta entrada és pràcticament el primer que hi faig.
Aquest setembre s’acaba el compromís de Google de fer actualitzacions mensuals del sistema operatiu d’aquest dispositiu, i tindrem només actualitzacions de seguretat, durant un any més.
D’aquí a mig any m’hauria de plantejar canviar de telèfon. Si ho hagués de fer ara segurament em compraria un OnePlus 5.
blog personal de Gabriel Massip
unxicdellum.cat fa servir "galetes" (en anglès, "cookies") per fer més fàcil l'ús de la web i per recollir dades estadístiques de les visites. Si continueu navegant s'entén que hi esteu d'acord. EntèsNo ho acceptoMés informació
