Arxiu de la categoria: Android

Apps i dispositius Android

“Apps” per autobusos de Barcelona

En unes quantes setmanes he provat diverses aplicacions per consultar els temps d’espera d’autobusos de Barcelona, per Android:

  • L’aplicació de TMB: Era bastant còmoda fins que li han posat una pantalla inicial que et convida a registrar-te. No he trobat la manera de marcar ràpidament les parades predilectes. No registra línies que no siguin de TMB. D’altra banda, com a punt fort: també té el metro.
  • Urban Step: De la parada que faig servir més (una que tinc davant de la feina) hi ha línies que em serveixen i surten a la llista, però mai no em mostra el temps d’espera.
  • M’he quedat amb Proper bus Barcelona. Pel que jo necessito (consultar 3 o 4 parades que faig servir de tant en tant) és molt pràctica. Dóna informació de les línies L94 i L95 (busos que connecten Barcelona i el Garraf, que en el trajecte urbà de Barcelona puc fer servir).

 

Descàrrega bateria mòbil

Ahir (diria que va ser ahir) vaig rebre una actualització del sistema operatiu del mòbil. Des d’aleshores la bateria es descarrega molt ràpidament sense fer servir el mòbil.

Veig que els símbols de la xarxa de dades canvien constantment: 3G, H, H+, en una roda sense fi. Si desactivo les dades mòbils em sembla que la bateria pràcticament no es descarrega. Aquest matí l’he trobat gairebé descarregat i calent, i tenia la WIFI de casa en mal estat (he hagut de reiniciar el router, no m’hi podia connectar de cap manera), o sigui que podria ser un problema de selecció del mode de dades.

El pla per a diagnosticar-ho del tot és el següent:

  • Aturar el telèfon i tornar-lo a arrencar.
  • Carregar completament la bateria.
  • Deixar-lo la nit amb WIFI.
  • Veure com està demà al matí.

Quan em llevi faré el mateix, però desactivant el WIFI i deixant la xarxa mòbil. I finalment ho faré forçant un sistema de xarxa mòbil (GSM o WCDMA).

Les conclusions d’aquí a unes hores!

15 d’agost: M’he trobat la microSD feta un garbuix, em temo que el problema venia per aquí. De totes maneres segueixo amb l’estudi del consum de bateria amb els diferents tipus de comunicació activats. Potser deixaré el telèfon sense microSD, de moment tinc prou memòria.

Gestors de passwords

Com deia ahir, he canviat de gestor de passwords. N’hi ha molts, i amb diversos enfocaments, però no n’he trobat cap que complís del tot les meves necessitats. I això que estava disposat a comprar el programa escollit.

Partia d’un requeriment innegociable: haig de poder sincronitzar passwords entre l’ordinador (Windows) i el telèfon (Android).

Els que he mirat són:

SplashID

És el que feia servir fins ara, i des dels temps de la Palm Treo.

3 problemes:

  • No he estat capaç de reinstal·lar-lo aprofitant la llicència que ja tenia. He escrit als fabricants, i no m’han contestat. També he tingut problemes amb el registre al servei d’atenció a la web (el problema del registre potser l’he causat jo).
  • El més crític: no tracta bé els caràcters amb accents entre Android i Windows. L’error persisteix des de fa anys, i no l’han corregit.
  • La interfície d’usuari de l’aplicació Android és molt dolenta.

A banda del problema dels caràcters, el sincronisme entre Android i Windows funcionava bé, i les opcions de configuració són excel·lents: et pots configurar tots els tipus de registres que vulguis, i especificar-ne els camps.

1password

És un dels més usats, però:

  • L’aplicació Android no permet modificar passwords. Cal modificar-los a l’ordinador fix. L’autor deia fa 2 anys que hi treballava.
  • És un pèl car.

Cal assenyalar que s’integra molt bé amb els navegadors, i és capaç d’emplenar i fins i tot recollir usuaris/passwords automàticament.

Lastpass

  • Basat en web i, per tant, depèn d’un servei extern que potser, en un moment donat, no està disponible. Això per no pensar en hipotètics problemes de seguretat.
  • La versió d’Android requereix un compte “Premium”, amb un pagament d’uns 12 dòlars/any.
  • Totalment orientat a conservar passwords de web.

També té una bona integració amb els navegadors.

Dashlane

  • La sincronització amb Android requereix també compte “premium”, amb pagament de 19,99 $ / any.
  • El sincronisme extern es fa a través del fabricant (malgrat que els passwords es guarden al teu dispositiu, si ho he entès bé).
  • M’ha tirat enrere un petit detall: està tan orientat a web que només pots posar espais en les URL, ni les pots deixar en blanc. Per desar “usuari root MySQL blog” has d’escriure coses estranyes, com “UsusariRootMySQLBlog”.

D’altra banda té una interfície d’usuari molt ben acabada, i un resum estadístic dels passwords emmagatzemats: com són de segurs, etc.

B-Folders

Compleix les meves necessitats: sincronitza molt bé amb Android (inclosos caràcters amb accents), no requereix de sistemes externs i tampoc de pagaments periòdics, i per això me l’he quedat. La interfície per Android és força còmoda.

La integració amb els navegadors és particular (només amb Explorer, i dins d’una finestra del mateix programa). Gairebé mai deixo que els navegadors m’omplin els formularis, per tant no és una limitació rellevant.

És un pèl car, però té manteniment actiu, i els seus autors diuen que treballen per millorar les capacitats de configuració/definició de diferents tipus de registres. Quan surti la següent versió (4) us ho explicaré.

gReader i Feedly

Si em crec el que diu la darrera actualització, gReader (un lector offline de RSS per a Android que es sincronitza amb el Reader de Google) ja funciona amb Feedly.

A veure què passa a partir del dia 1 de juliol.

Actualització 25/06: He tancat la sessió de gReader i m’he tornat a identificar; m’ha preguntat si volia fer servir el servei de Google Reader o el de Feedly. He triat el segon, i ja es sincronitza bé.

Llibres electrònics

D’alguna entrada es pot deduir que tinc una tauleta Android. En concret és una Samsung Galaxy Tab 10.1, que faig servir bàsicament per:

  • Llegir notícies (els RSS) des del sofà o mentre vaig a la feina.
  • Com a ordinador de viatge (consultes ràpides a internet, mirar el correu, prendre notes ràpides).
  • Com a lector de llibres electrònics (n’hauríem de dir reproductor, potser!), amb el programa Aldiko.

Porto llegits ja 3 llibres així, tots 3 són llibres gruixuts:

Per ara el criteri és clar: compro electrònic tot llibre massa gruixut o amb lletra massa petita per ésser llegit de la manera tradicional. Aquests dos punts, el de la mida del llibre i la mida de la lletra són els dos grans avantages. Un altre, que no és decisiu per ara, és que a vegades l’edició electrònica és més barata que l’edició en paper.

Com a reproductor de llibres, la tauleta va millor del que m’esperava d’entrada. Es pot graduar prou bé la intensitat de la pantalla per llegir amb poca claror, i tampoc he tingut massa problemes a l’aire lliure. Amb sol directe sobre la pantalla no ho he provat, però tampoc llegeixo així amb paper. La pantalla cansa menys del que pot semblar en un principi.

Inconvenients: m’empipa, i molt, la protecció anticòpia dels llibres. Els tres que comento són ePub, amb DRM d’Adobe. D’altra banda, el préstec d’un llibre no sé si es pot fer amb DRM, però en tot cas perd absolutament la gràcia!

(Em fa molta mandra fer la ressenya dels 2 “Follets” que he comentat; de fet, després d’aquests dos em sembla que Ken Follet passa a ser un dels autors a evitar.)

Lector RSS per a Android

En el meu cas, un requisit indispensable pels lectors de RSS dels dispositius mòbils és que es sincronitzi amb Google Reader.

Al telèfon, NewsRob em va perfecte. Però aquest programa és un clar exemple que cal repensar les interfícies d’usuari en passar a una tauleta: desaprofita molt l’espai, i la lectura esdevé fins i tot incòmoda, perquè cal deixar anar momentàniament l’aparell i moure les mans per clicar la pantalla.

Per a tauleta recomano gReader. He provat també el Pulse, però no em convenç.