Julià de Jódar: La casa tapiada
Editorial Comanegra, primera edició, març del 2024
ISBN 978-84-19590-96-1
Valoració: 3

El senyor Lotari havia recollit ingent material per explicar la vida de Gabriel Caballero (vegeu Julià de Jòdar: L’àngel de la segona mort, Julià de Jòdar: El trànsit de les fades, Julià de Jòdar: El metall impur) entre els anys 1962 i 1977, biografia que no acabà de completar.

En Gabriel ha deixat la farga, treballa en una empresa química alemanya, i després esdevé un escriptor d’anomenada. Al final de la seva vida vol construir un espai de memòria / museu dels orígens industrials de Guifré-Cervantes; per això torna a Badalona, a la casa familiar, on és trobat mort dins d’un taüt com si s’hi hagués ficat ell mateix.

Les circumstàncies de la mort són anecdòtiques, i hom no en treu pas l’entrellat. El llibre recull desenes de converses del senyor Lotari amb persones que havien tractat amb en Gabriel, així com retalls de premsa, cartes personals, notes de l’arxiu personal d’en Gabriel i altres fonts per donar una visió de com era el protagonista i què va fer tots aquests anys.

Quina part de la narració és de la pròpia vida i ideologia de l’autor (que, com en altres llibres, anomena de passada diverses patums locals i aprofita per disseccionar l’antifranquisme i els principis de la transició) i quina és ficció queda desdibuixat.

Divertit i distret quant a la forma (múltiples fonts d’informació), però una mica llarg.

Hi ha un darrer lliurament de Gabriel Caballero, Les nits en blanc, encara pendent de lectura.