I el concert número 2 per a piano, amb Anna Fedorova com a solista.

Aquest concert ha estat per mi, ja fa potser tres anys, la introducció a les obres per piano de Serguei Rakmàninov. Sembla que el predilecte de l’autor era el tercer, però jo tinc debilitat per al segon.

Com vaig sentir a un comentarista musical fa un temps, les 4 darreres notes (també del tercer concert, i potser d’algun altre) semblen la signatura de l’autor: RAKH-MÀ-NI-NOV: les primera i darrera nota més seca i forta, les dues del mig més suaus.