John Irving: Una dona difícil (A Window For One Year)
Traducció al català d’Ernest Riera
Edicions 62
ISBN 84-297-4546-7
Valoració: 4
Una dona difícil ens presenta Ruth Cole en tres èpoques ben diferents de la seva vida: quan és tot just una nena (quatre anys) i viu una infantesa desgraciada, trenta anys més tard -havent assolit la posició d’escriptora mundialment reconeguda- i finalment deu anys després, quan de fet aconsegueix trobar la felicitat.
En tota la vida de la Ruth hi ha mitja dotzena de personatges, de caràcters i costums ben diferents, les vides dels quals s’entrecreuen contínuament: els seus pares, marcats per la tragèdia de la mort dels dos primers fills, l’Eddie O’Hare, que l’estiu que fa d’ajudant del pare de Ruth s’enamora perdudament de la mare de la nena, i la Hannah, amiga de joventut de la Ruth, i totalment opsada a ella quant a comportament sentimental i sexual.
La noveŀla és molt recurrent, es repeteixen les mateixes situacions una i una altra vegada, amb diferents personatges. Algun dels episodis és realment cru, d’altres són especialment ben trobats, i denoten una solidesa difícil de trobar en altres noveŀles.
Tot i que el fil conductor principal de les dues darreres parts és la vida sentimental de la Ruth, la descripció dels comportaments sexuals dels diversos personatges (amb tres patrons ben diferenciats) i les constants referències a l’ofici d’escriure -la Ruth, el seu pare i l’Eddie són escriptors, la Hannah és periodista, el primer marit de la Ruth és el seu editor- són els altres dos temes omnipresents al llarg del llibre.
No és un llibre fàcil, a causa del ritme lent i de l’ús de diversos recursos literaris inhabituals, com ara incloure capítols de noveŀles o contes escrits pels mateixos protagonistes. Més d’un dirà què hi fa, ara, això aquí al mig?, i s’ho saltarà sense contemplacions o tancarà el llibre.
Sincerament pense que es un bon llibre-pero diferent- que crea un univers complicat i potser massa estrafalari on planteja diverses situacions de les reaccions humanes i dels seus instints.Tots els personatges estàn molt elab0rats i treballats a conciéncia pero inclus així dona la sensació dún llibre molt ambiciós.
El personatge mes entranyable és sense dubte el de Marion Cole, que vui atrapada en receords del passat i que no és capaç de eixir-ne.
Hi han detalls molt bons com el de les fotografies dels nens i quan Eddie li mostra a Ruth amb ketchup que son les huelles dactilars.