Jesús Moncada: Camí de sirga
Edicions 62
ISBN 84-297-5398-2
Valoració: 5

Haig de reconèixer que no havia sentit parlar de Jesús Moncada abans de la seva mort, el juny del 2005. Possiblement poc reconegut en vida, passa per ésser un dels autors més importants de la literatura catalana del segle XX.

Camí de sirga comença descrivint l’enderrocament de la casa de Llorenç de Veriu, a la Baixada de la Ferradura, considerat l’inici de la destrucció de la vila (Mequinensa), arran de la construcció de l’embassament de Riba-Roja. A partir d’aquest moment, la memòria de molts personatges condueix a una successió de fets i remembrances de les dues o tres darreres generacions dels habitants de la població, a través de mitja dotzena de personatges clau, i sempre al voltant de l’Ebre que, com a element omnipresent i perpetu, relliga els diferents episodis.

S’hi reflecteixen fets econòmics i polítics d’abast universal (com la injecció de prosperitat arran de les guerres mundials), i d’altres més locals, com vaga dels minaires, els efectes de la Guerra Civil, o la mateixa construcció de les preses de Mequinensa (més amunt de la població) o de Riba-Roja (la que acaba negant-la), com a darreres revifades abans d’una mort anunciada.

L’obra de Jesús Moncada és breu, i només cal llegir-ne unes pàgines per esbrinar-ne el motiu: cada frase és miŀlimètricament escrita, amb una adjectivació precisa, viva però en cap cas improvisada.

Totalment recomanable, tot i que els amants de l’acció per sobre de la descripció el poden trobar pesat.