La meva cultura enològica és nuŀla; amb prou feines sé que el vi rosat no és barreja de blanc i negre, i que dos “vins” fan quaranta (*), com deia el pare, referit als presumptes efectes que les barreges de vins tenen sobre l’organisme humà.

Aquesta setmana he tastat un vi negre que he trobat diferent, que al primer glop m’ha causat certa impressió, tot i que no sé dir pas per què. Era un Arzuaga Crianza del 2005, denominació d’origen Ribera del Duero.

Senzillament, m’ha agradat i en deixo constància.

——————–

(*) Per si algú llegeix aquest apunt en idioma no català, sinó amb l’ajut d’un traductor… És un joc de paraules, aprofitant que els plurals de vi i vint es pronuncien igual.