Després de l’expectació aixecada per la sentència (finalment fallida) respecte a la constitucionalitat de l’Estatut, potser ens ho hauríem d’agafar d’una altra manera.
Els diaris en el seu moment van consensuar un editorial. Jo els agrairia un nou esforç d’unanimitat: no parlar-ne més fins que hi hagi sentència. M’és ben bé igual qui sigui el nou ponent, si els magistrats dormen o mengen, quin dia i a quina hora es reuniran. I em sembla que no sóc l’únic, que a molts se’ns en refot.
Empar Moliner: No hi ha terceres persones
Quaderns Crema, març de 2010
ISBN 978-84-7727-478-0
Valoració: 4
Una desena de narracions breus d’Empar Moliner, escriptora i periodista. Fins ara la coneixia només per les seves intervencions en alguns programes de ràdio, i per algun article de diaris.
Recomanable. Estil fresc, força situacions divertides, algunes més dramàtics, personatges extrems i, sobretot, coherents i, per què no, creïbles. Igual que deia ahir, es pot prendre i deixar, però a mi m’ha durat literalment dues tardes.
Quim Monzó: Esplendor i glòria de la Internacional Papanates
Quaderns Crema, febrer de 2010
ISBN 978-84-7727-476-6
Valoració: 3
Esplendor i glòria de la Internacional Papanates és un recull d’articles que Quim Monzó ha publicat a la premsa entre l’any 2001 i el 2004. El títol ja és tota una declaració d’intencions: són articles mordaços, que posen el dit a la llaga en diversos aspectes de la societat contemporània, especialment certs esnobismes i modes.
El recull té l’encert de ser bastant atemporal, en el sentit que els sis o nou anys que han passat des que els articles foren escrits no els ha fet menys interessants. Ideal com a lectura fresca, de prendre i deixar si cal, però per mi ha estat addictiva, amb un a veure de què va el següent al final de cada article!
Petites onades al llac Enol (Covadonga), el passat 29 de març.
A What the iPad is Missing (No, it’s not a Camera) fan una crítica força dura a la tipografia del nou ipad. Pel que diuen sembla que Apple s’ha relaxat en la qualitat del tipus de lletra que fa servir en els seus productes.
Desconeixia The Fontfeed, me l’apunto!
Josep Benet: Memòries I – De l’esperança a la desfeta, 1920-1939
Edicions 62, tercera edició, maig del 2008
ISBN 978-84-297-6088-0
Valoració: 2
Aquest és el primer i, em sembla, únic volum publicat de les memòries d’una de les persones més rellevants del catalanisme del segle XX. Abarca des del naixement fins a l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el gener del 1939, passant per la seva formació al Monestir de Montserrat (on fou escolà), i posteriorment a l’acadèmia Ramon Llull, de Sarrià, la persecució religiosa del principi de la guerra, i finalment la seva participació a la contesa, al front d’Aragó, formant part de l’anomenada lleva del biberó.
Com a punts més rellevants del llibre destaco la visió que dóna de l’ambient a Barcelona previ a la guerra i durant aquesta, des de l’òptica d’una persona fermament cristiana i republicana, totalment contrària a la rebeŀlió militar. A l’altre extrem, els punts que em fan posar-li una valoració fluixa són bàsicament tres: l’excessiva càrrega de justificacions de les seves posicions sobre determinades persones i fets, un estil una mica feixuc, i unes digressions massa llargues cap al futur, sovint uns quants decennis enllà. I és que Josep Benet ja explica que va iniciar l’escriptura de les seves memòries l’any 2004 com a contrapunt a l’enfocament que el govern de la Generalitat fa de a tota la història recent, això que se’n diu pomposament memòria històrica, memòria històrica democràtica o memòria democràtica.