Cap de setmana llarg a l’anomenada ciutat rosa, totalment desconeguda per mi.

Des de molts anys enrere que un estiu vam ser a la Val d’Aran que no veia la Garona. És clar, aquí és immensament més ample i cabalós que a Les. I del curs de l’aigua passo a pensar en la llengua, l’occità. Presència només testimonial a alguns rètols turístics i dels carrers.

A l’entrada de la basílica de Sant Sernin (una meravella, per cert) una parella jove que parlen francès entre ells es pregunten si aquella explicació és en espanyol. Jo mateix els trec del dubte. Em sap greu no haver-los preguntat exactament d’on eren, però sospito que eren francesos; m’aventuro a dir que l’occità sorprèn els mateixos francesos.

Deixo unes quantes fotografies de la ciutat, bàsicament del riu, la catedral i la ja anomenada magnífica basílica de Sant Sernin.

9/12: Hi va exercir de polític i professor el matemàtic Pierre de Fermat, el segle XVII, l’autor del darrer teorema de Fermat, que ell no va demostrar perquè la demostració no cap al marge del llibre, i que va portar els matemàtics de corcoll fins a finals del segle XX.