Philip Kerr: Violetas de marzo (Berlin Noir: March Violets)
Traducció d’Isabel Merino
RBA Libros, 2007
ISBN 978-84-9867-728-7
Valoració: 3

Berlín, any 1936. Les autoritats alemanyes s’esmercen a dissimular una mica la pressió sobre els jueus i altres grups arrel de l’atenció mundial que generen els Jocs Olímpics. Bernard Gunther ha deixat de ser el detectiu de l’hotel Adlon i s’ha instaŀlat pel seu compte.

La filla i el gendre d’un industrial milionari de l’acer, Hermann Six, han mort en un robatori-incendi que hi ha hagut a casa seva, mentre dormien. Dins de la caixa forta hi havia un valuós collaret de brillants, la recuperació del qual Herr Six encarrega al nostre amic Gunther, en nom de la companyia d’assegurances (que també és seva). La investigació el porta a descobrir que els fets no són tan senzills com sembla: un lladre professional mai no deixaria la porta de la caixa forta oberta ni calaria foc a la casa. Més endavant sap que a la caixa hi havia papers comprometedors per algunes persones… Tot són vuits i nous i cartes que no lliguen, amb interessos polítics d’alt nivell, i la lluita pel poder entre Himmler i Heydrich.

Ben ambientada (em sembla) a la capital alemanya, deixa entreveure els problemes que començaven a tenir sobretot els jueus i la creixent acció policial de la Gestapo, si bé això no deixa de ser-ne el rerefons. Li sobren algunes casualitats exagerades, i algun cinisme fora de to, pel meu gust, però passa prou bé.

Aquesta és la primera noveŀla de la trilogia Berlin Noir, també coneguda com Trilogia berlinesa.