Llegeixo que Revox ha anunciat que tornarà a fabricar el clàssic magnetòfon B77. Amb una producció limitada (20 unitats al mes) i un preu de 15.950 €.

Que el tornin a fabricar (junt amb altres propostes, com les de Ballfinger) és un nou senyal de la renaixença del “so analògic”.

En vaig parlar 10 anys enrere, aquest aparell sempre m’ha fascinat, el moviment coordinat de les dues bobines em sembla hipnòtic.

El preu de l’aparell no és l’únic fre a comprar-lo: em faria entrar una faŀlera coŀleccionista de gravacions (de segona mà) que esdevindria un (altre) forat negre pecuniari.

Això no treu que m’agradaria gaudir d’un B77 durant uns mesos, i comprovar definitivament si trobo alguna virtut en això del “so analògic”. Fins ara (amb els discos LP que tinc, tant antics com alguna gravació actual) no ho he sabut veure: em declaro partidari dels CD, SACD i Qobuz.

L’única virtut que li trobo als LP és la litúrgia prèvia, que et fa estar més preparat per escoltar música en comptes de sentir-la.