Des de Tolosa decideixo anar a Albi. Pel camí veig indicada la vila de Còrdas (en occità), o Cordes-sur-Ciel (nom oficial actual en francès), com a punt d’interès paisatgístic. Impulsivament, sense conèixer-ne res, hi faig via.
És un poble que conserva l’estructura medieval, damunt d’un turó, amb uns carrers molt costeruts, difícils en alguns llocs. Des del capdamunt unes extenses vistes.
És el migdia d’un diumenge de desembre plujós. Només alguns turistes als carrers.