Ray Bradbury: Les cròniques marcianes (The Martian Chronicles)
Traducció de Quim Monzó
Proa Butxaca, març del 2000
ISBN: 84-8437-017-8
Valoració: 3

L’any 1999 els homes comencen a enviar coets a Mart, per tal d’establir-s’hi. Les primeres expedicions són reduïdes (entre 2 i 20 persones), i pateixen diversos problemes que posen en perill la seva supervivència, però més endavant la humanitat aconsegueix colonitzar el planeta. Això porta a establir diversos tipus de relació amb els marcians, i també a evolucionar com a societat, amb problemes paraŀlels als que hi ha a la terra.

En el rerefons hi ha una crítica a la societat, fruit també de l’època en què fou escrita (la primera versió és del 1948, posteriorment fou revisada diverses vegades, l’última l’any 1956).

La noveŀla està organitzada per capítols força independents. Cada capítol és gairebé un conte o petita noveŀla (una crònica). Pocs personatges apareixen a diferents capítols.

L’únic gran anacronisme que hi he trobat és que, en ple segle XXI (cap al fianl del llibre, que acaba el 2026) parla de cassettes de música. Quan va escriure el llibre eren un invent moderníssim.