Ray Bradbury: Fahrenheit 451
Traducció de Jaume Subirana Ortín
La Butxaca, octubre del 2010
ISBN 978-84-993′-186-0
Valoració: 4

Guy Montag és un bomber, en una època indeterminada del futur. Sembla que només hi ha bombers a les ciutats, de fet ningú no es preocupa de què hi ha fora de les ciutats, i les cases estan revestides de materials ignífugs. Els bombers tenen reservada una altra missió que apagar focs: cremar els llibres. Fan guàrdia jugant a cartes a la caserna, i quan reben una denúncia van al domicili que se’ls diu i cremen els llibres que hi hagi.

És un món regit per la superficialitat: a les cases hi ha grans pantalles, amb personatges que esdevenen la família, que tot el dia es barallen però no se sap per què. Amb cotxes voladors que es mouen a velocitats de vertigen. Ciutats on ningú no passeja, on ningú no parla si no és de banalitats, diversions i entreteniments. I tens, políticament tens, amb una guerra a punt d’esclatar.

El nostre personatge, com podeu suposar, per motius diversos es rebeŀla contra aquesta situació, la qual cosa l’acaba enfrontant a la seva dona i als companys de feina. Passa de perseguidor a perseguit.

És un clàssic de la ciència ficció. Vaig comprar-lo arran de la mort, fa un parell de mesos, de l’autor. Bradbury va escriure la primera versió el 1953, i va revisar-lo el 1981. Em sap greu no haver vist la versió original, m’hauria agradat saber quants dels ginys que explica van ser ja inclosos a la primera: el 1981 això de les pantalles gegants que ocupen tota la paret de casa es podia preveure, però trenta anys abans era més meritori.

Ah, 458 Fahrenheit és la temperatura a la qual el paper d’impremta s’encén.