Javier Cercas: Las leyes de la frontera
Mondadori, 2012
ISBN 978-84-397-2688-3
Valoració: 4

L’estiu del 1978 un noi de setze anys, Ignacio Cañas, topa gairebé per casualitat amb la banda del Zarco, formada per mitja dotzena llarga de joves de la seva edat que viuen als barris marginals de Girona. Malgrat no ser ben bé com ells, empès per diverses circumstàncies (s’ha enamorat de la Tere, una de les noies del grup, té amb mala relació amb els pares i uns companys de l’escola li fan la vida impossible) s’hi afegeix. Durant aquell estiu cometen diversos delictes, de gravetat creixent. A finals de l’estiu el Zarco és detingut i, amb el pas dels anys, després de diverses entrades, sortides i fugues de la presó, esdevé un mite; en paraŀlel l’Ignacio estudia dret i exerceix com a penalista. Vint anys més tard el Zarco i Cañas tornen a trobar-se, aquesta vegada com a advocat i client.

Javier Cercas s’acosta al món marginal de les bandes juvenils de finals dels setanta i principis dels vuitanta a través de tres narradors: el mateix Ignacio Cañas, el policia que va detenir el Zarco i el director de la presó de Girona. Tots tres conversen amb un escriptor per reconstruir la vida del Zarco; alhora s’endinsa en els aspectes més personals de la vida d’Ignacio i de la seva relació intermitent amb el Zarco i amb la Tere.

És el meu primer Cercas, i m’ha atrapat des del primer moment.

He trobat una entrevista amb l’autor feta al programa Página 2 de RTVE.