Philip Kerr: Pálido criminal (Berlin Noir. Pale Criminal)
Traducció d’Isabel Merino
RBA Libros, 2007
ISBN 978-84-9867-726-3
Valoració: 3

Berlín, agost del 1938. Hitler segueix tensant la corda, i a Alemanya ja s’ensumen aires de guerra. Bernard Gunther continua fent d’investigador privat, ara amb un soci, Bruno Stahlecker, un altre ex-policia.

A la ciutat han mort assassinades tres noies joves, mortes segons un mateix patró (degollades, família més o menys benestant, ària, primer desaparegudes i al cap d’uns dies troben el cadàver). Una quarta noia està desapareguda. Reinhard Heydrich està amoïnat per aquests assassinats, i l’ús propagandístic que se’n pugui fer per provocar aldarulls a la ciutat, en especial si hom fa creure que aquestes morts són provocades per jueus (ep, no us enganyeu, a Heydrich els jueus no li importen gens, al contrari, però vol ordre per sobre de tot, entre altres coses per motius econòmics). I força Gunther a tornar a la policia, perquè esclareixi aquests crims, mentre manté els fets ocults a la premsa (no sense oposició d’altres capitostos del règim, en especial Himmler -la rivalitat entre Heydrich i Himmler surt contínuament a les noveŀles de Kerr).

Gunther forma un equip propi, amb alguns coneguts antics i també amb coŀlaboradors nous; això sí, amb les seves pròpies normes. A poc a poc va rascant evidències i proves. Al final en treu l’entrellat, però l’objectiu d’evitar una revolta popular contra els jueus es veu frustrada per l’assassinat, a París, d’Ernst von Rath (vegeu Nit dels vidres trencats, per exemple).

Aquesta és la segona obra de la trilogia Berlin Noir.