Ian McEwan: Amsterdam (Amsterdam)
Traducció al català de Mercè Costa Clos
Editorial Anagrama/Empúries
ISBN 84-7596-674-8
Valoració: 4

Quan Molly Lane mor, les vides de diversos homes que es coneixen des de fa temps (uns antics amants i el seu marit) es creuen en un embolic d’interessos polítics, de poder, enveges i rancúnies.

Es tracta d’una noveŀla curta -sí, sembla que és possible escriure noveŀles amb només les pàgines necessàries- de la qual destaco la descripció de l’estil de vida de dos dels ex-amants de la Molly que, a més, són amics des de fa anys: en Vernon Halliday, un gris i qüestionat director de premsa diària, amb un ritme frenètic de treball, i Clive Linley, un compositor amb un encàrrec especial sobre la taula (escriure la Simfonia del Miŀleni), sotmès a les pressions d’acabar l’obra en el termini previst.

Amb aquests dos personatges l’autor ens planteja uns quants aspectes de la vida quotidiana, com la necessitat de fer públiques històries i comportaments que probablement haurien de quedar en un àmbit estrictament privat per tal de satisfer l’obligació d’informar que creuen tenir alguns mitjans de comunicació, les fidelitats en les relacions afectives, la fragilitat de l’estatus dins la societat, per acabar mostrant la feble línia que separa la vida de la mort i la fama de la mediocritat, no sense un petit toc d’originalitat.

Tot i contenir diversos passatges una mica pesats (bàsicament la descripció del procés creatiu del compositor), és una noveŀla de lectura intrigant. Recomanada.