The Oil Crash és un blog d’Antonio Turiel, físic i matemàtic i investigador de l’Institut de Ciències del Mar, on publica articles d’ell mateix i de coŀlaboradors sobre la situació energètica globlal.

Ni un bri d’optimisme. La tesi dominant és que la progressiva escassedat de combustibles fòssils no podrà ser compensada per les energies renovables, i per tant ens encaminem a una crisi salvatge.

Tot i que el coneixement que tinc d’aquest problema és baix, em fa gràcia veure-hi reflectides algunes idees que ja he comentat alguna vegada:

• Quan analitzem les fonts d’energia renovables, comptem també els costos energètics de producir els dispositius per generar l’electricitat? És a dir, per fer una turbina eòlica i instal·lar-la a 10 km mar endins cal força energia. L’energia que produirà aquest giny durant la seva vida útil, és superior a la de producció i instaŀlació? Durant molts anys m’ho he plantejat de les centrals nuclears; m’ho pregunto sovint en veure la càpsula gegant de formigó que tanca el rector de Vandellòs II: quant ha trigat la central a produir tanta energia com la que va caldre per fer el ciment/formigó/ferros d’aquesta estructura? (No he buscat mai informació al respecte).
• Els sistemes de producció i emmagatzematge de l’energia elèctrica (cèluŀles fotoelèctriques i bateries especialment) requereixen de minerals, alguns molt escassos. Fa temps que em pregunto si hi ha materials per fer bateries per a tothom (penseu en “tots els cotxes”, només).