Avui he anat a Castelló amb tren. He agafat l’Euromed que ha sortit a les 9 de Sants.

Quan portàvem un quart d’hora de camí el tren s’ha aturat, i també s’han apagat els llums. Transcorreguda una mitja hora un home passa pels vagons i ens informa que el tren ha quedat inútil (literalment). Al cap d’una estona ens avisen que vindrà una màquina des de Sant Andreu per a remolcar-nos, però no ens poden donar una previsió de temps. Primer sembla que tornarem a Sants, però quan arriba la màquina s’atura a El Prat de Llobregat. Finalment canviarem de tren a aquesta estació, i pugem a l’Euromed que ha sortit de Barcelona a les 11 del matí, i al que segurament han ampliat les places. En total, dues hores i mitja de retard.

En general els passatgers ens ho hem pres amb molta tranquiŀlitat, amb admirable resignació. Els empleats del tren han fet el possible per informar-nos sobre les alternatives (com tornar a Barcelona, per exemple), però tant la primera informació com la previsió de resolució ens l’haurien d’haver explicat una mica abans.

Els mitjans de comunicació se n’han fet ressò, tot i que a hores d’ara ja no és notícia que hi hagi problemes al “corredor del mediterrani”.