La caminada d’aquest matí: des del centre de Badalona fins més enllà del turó de Montgat. 8,27 Km en 1 hora i 16 minuts, paral·lela a la costa, a un bon ritme (6,53 Km/h). Sense desnivells, avui.

Al Carrer de les Nou Cases del barri de Montigalà de Badalona hi falla alguna cosa:

El carrer arrenca al carrer Xaloc i arriba a l’Avinguda del Conflent, al voltant de 750 metres.

El tram que toca més a mar, entre el carrer Xaloc i l’Avinguda dels Vents, conté els números 1 a 9. Originalment el carrer era només aquest tros?

Caminada per la Serralada de Marina aquest matí de Pasqua de Pentecosta: ruta circular des del capdamunt del Camí de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona (a tocar de la B20), Creu de Montigalà, Monestir de Sant Jeroni i tornada al mateix punt.

Segons els ginys han estat 6,18 Km en 1 hora i 9 minuts.

Acabo de sentir a la ràdio més o menys aixó: “L’any passat hi ha hagut un creixement exponencial dels transtorns alimentaris”. I comparen les xifres de l’any passat amb les del 2019, amb un creixement molt alt.

Doncs no, “exponencial” no vol dir “molt alt”, sinó que vol dir que a cada període observat el nombre de casos és igual al de l’anterior multiplicat per un número més gran que 1, més o menys constant durant la sèrie d’observació.

Amb la comparació de les dades de 2 anys no és possible determinar si el creixement és exponencial.

Això que dos equips bascos juguin un partit de futbol sense públic a Sevilla és una mica absurd, oi?