Sé poc de l’obra de Richard Wagner, conegut en general per les òperes.
Dins de les òperes hi ha peces orquestrals impressionants, com moltes de les obertures, la molt popular “cavalcada de les valquíries” o aquest passatge de la mort de Sigfrid, al Crepuscle dels Déus, conegut com “marxa fúnebre”.
El trobo bestial. Em té obsessionat des de fa uns dies.
Divendres em vaig fixar en la bústia de la Casa de l’Ardiaca:
Pel que he llegit a altres les orenetes simbolitzen l’alçada que ha de tenir la justícia, l’heura com n’és d’enravessada i la tortuga la lentitud.
Primera tarda de juny, una volta per Barcelona per veure els “ous com ballen”, carregat amb càmera i trípode.
I algunes fotografies:
Al voltant de les 7 m’han agafat ganes de Piano Man de Billy Joel i del concert triple (per piano, violí i violoncel) de Beethoven.
Estimats veïns, espero no haver-vos desvetllat.
Aquests anuncis de “Lexus 100% híbrid” em tenen molt desconcertat.
Per més voltes que hi dono no atino a entendre com funcionaria un cotxe 37% híbrid, per exemple.
Petit experiment amb SoundHound: ha identificat correctament cinc versions del primer concert per a piano i orquestra de Txaikovski (principi del primer moviment).
Amb altres obres no és tan precís.
Aquest ós del Molló Parc es grata l’esquena amb un tronc.
(Octubre 2017)
He canviat el Tidal pel Qobuz.
Una mica més econòmic (pel preu de 10 mesos tinc tot un any, si pago per anys), és europeu i, pel que escolto, no hi trobo res a faltar.