Unes quantes fotografies fetes ahir al Temps de flors de Girona. No hi havia estat mai, realment val la pena.
Ara, si podeu anar-hi entre setmana, segurament estareu més tranquils. Ahir hi havia molta, molta gent.
Mostra totes les entrades de Gabriel Massip Fons
LAPAO
I quina llàstima, trist, ben trist.
Pobre Jesús Moncada!
PS 10/05/2013: Sóc incapaç d’imaginar-me el rebombori que hi hauria si a tot Sud-Amèrica apliquessin els mateixos paràmetres, i decretessin que no parlen espanyol, sinó argentí, xilè, colombià, peruà, etc.
Jordi Sierra i Fabra: Dos dies de maig
Jordi Sierra i Fabra: Dos dies de maig (Dos días de mayo)
Rosa dels Vents, març del 2013
ISBN 978-84-01-38868-2
Valoració: 3
Miquel Mascarell s’ha casat amb la Patro. Mentre ella és uns dies fora de Barcelona per visitar un familiar malalt, l’ex-inspector s’assabenta de la mort de Mateu Galvany, el seu superior a la policia republicana, i un bon company i amic d’abans de la guerra. El Mateu ha mort atropellat, però la filla creu que no ha estat un accident, i li demana al Miquel que li trobi l’explicació.
Comencen dos dies d’anar amunt i avall, per estirar el fil de les pistes que té, ben poques i febles. Si bé el vell policia físicament nota el pas dels anys i les xacres de la dura postguerra, la seva perspicàcia i l’habilitat romanen intactes, o fins i tot potenciades per la implicació personal en els fets que investiga. Aquests dos dies el porten a topar una altra vegada amb el sinistre comissari Amador. Tot això amb el general Franco a punt d’arribar a Barcelona.
Molt engrescador, com tots els de la sèrie, em sembla que me l’he llegit en menys del que dura la investigació.
Cant popular per al “procés”
Ja hi havia pensat fa dies, i essent ahir 25 d’abril el Grândola, Vila Morena m’hi va fer pensar una altra vegada: per al procés que ha inicial Catalunya ens cal un cant popular, sentit, lluny de l’oficialitat de l’himne.
Proposo:
- L’estaca: molt coneguda, i ja té tradició d’himne reividicatiu, i amb poques dificultats musicals. És la que m’agrada més, malgrat que ja no hi hagi carros.
- El cant del poble: significatiu i contundent, però poc coneguda.
- Camins, de Sopa de Cabra: més moderna, molt tranquil·la i també molt coneguda.
- I si en voleu una en castellà, el Canto a la libertad, de Labordeta.
Se us n’ocorre alguna altra? Descarto el Cant de la Senyera perquè, fora de la tornada, és reservada a veus ben educades.
Lagoa do Fogo emboirat
El lagoa do fogo (llac del foc) ben emboirat, a l’illa de São Miguel, a les Açores, aquest març.
Disc avariat
Un disc dur antic que feia servir per tasques auxiliars ha dit prou. Doncs el trec de l’ordinador i llestos, oi?
Res no és tan fàcil: alguns programes deixen de funcionar amb errors ben poc eloqüents i sense donar opcions per corregir-ho (falta aquest disc, on deixo els fitxers a partir d’ara?).
Cansat de barallar-m’hi he acabat creant un .cmd amb
subst e: d:\tmp\e
que s’executa en iniciar l’ordinador.
Sí o sí
Desconec com s’ha originat la moda de dir sí o sí per alguna cosa que cal fer tant sí com no, de tota manera, sense alternatives, independentment de tot, costi el que costi, peti qui peti, …
Aquesta expressió em desagrada.
Caldeiras da Furnas
Activitat geotèrmica a Caldeiras das Furnas, a São Miguel, Açores, a finals de març.