Botiga de queviures: llimones d’Argentina, peres de Xile i pomes de Nova Zelanda. Al costat de pomes de Girona i peres de Lleida.
Demencial.
Botiga de queviures: llimones d’Argentina, peres de Xile i pomes de Nova Zelanda. Al costat de pomes de Girona i peres de Lleida.
Demencial.
Cormac McCarthy: El passatger
Títol original: The passenger
Traducció de Laura Segarra Vidal
Edicions 62, 2022
ISBN 978-84-297-8066-6
Valoració: 4
Completat el 11/8/2023 amb les impressions sobre Stella Maris.
En Robert i l’Alícia Western viuen marcats són fills d’un físic que va participar en el desenvolupament de les bombes atòmiques, fet que els marca a fons: ella superdotada per les matemàtiques acaba trastocada i es suïcida; ell, també molt llest, passa els dies amb una feina irregular (bus) i amb uns quants amics amb qui de tant en tant comparteix unes bones converses en algun bar.
Per diverses circumstàncies en Robert acaba vivint de manera gairebé marginal, amb el dolor i l’enyorança com a gairebé úniques companyies.
Hi ha moltes reflexions i converses relacionats amb la ciència, l’ètica, la filosofia i la religió. El llibre permet un treball llarg sobre el pensament. D’altra banda hi ha un petit misteri inicial no resolt, que fa canviar la vida d’en Robert, però hom hi troba a faltar l’explicació (de fet als primers capítols sembla que es tracta d’un llibre de misteri).
I al trosset que passa a Eivissa ja hi podria haver posat alguna frase en català en comptes de castellà.
Tenia aquest llibre des des d’abans de la mort de McCarthy, fa cosa d’un mes.
La traducció sembla prou bona; tant de bo s’hagués estalviat un parell de “sí o sí”, que per molt de moda que estigui no deixa de ser una expressió ridícula.
Stella Maris és la segona part, que cal llegir a continuació de la primera: són les converses de l’Alícia amb un dels terapeutes del centre de salut mental on està internada, i dóna sentit a algunes coses. També desperta algun interrogant (bastant relletvant) que em tempta a rellegir tot el llibre.
D’altra banda planteja algunes de les preguntes essencials del saber humà, que no és poc. Globalment és una obra molt contundent, una veritable obra culminant de l’autor, mort el juny del 2023.
He canviat la valoració global a 4 des del 3 inicial; val a dir que no és un llibre fàcil de llegir.
Dues sèries britàniques (la BBC no decep!) molt recomanables a Filmin:
Enguany he optat per tres traduccions, amb compra avançada el dilluns 17 d’abril:
Sense buscar-ho, tres llibres protagonitzats per dones.
Ja he canviat el router, ara tinc un MikroTik hEX S:
Fa 2 setmanes no coneixia el fabricant MikroTik, i ara estic impressionat per la capacitat de configuració d’aquest dispositiu i la robustesa que transmet. En contrapartida, la configuració és més difícil que amb els routers més senzills.
He configurat DNS a través de HTTPS (DoH), cosa que no podia fer amb els routers anteriors.
Creo la WiFi amb el Tp-Link Archer C20 configurat com a punt d’accés, i l’he deixat al capdamunt d’un moble alt:
Una mica antic, però en tinc prou. Les banyes es veuen una mica.
Amb el temps probablement buscaré un dispositiu més discret i actual, com ara el MikroTik cAP ac.
21/4/2023: Els darrers dies m’he dedicat a configurar amples de banda mínims i màxims per diferents dispositius. Sembla que funciona prou bé.
Altres vegades he comentat deficiències en els routers de les operadores.
Ara tinc fibra amb MasMóvil, amb OTN separat del router. Fan servir VLAN (número 20) i 802.1Q, i el router Tp-Link C20 que tinc mort de fàstic ho suporta.
Ho he configurat així:
I funciona la mar de bé.
Dues millores respecte al Sagem de MasMóvil:
El C20 és una mica antic (cinc anys) i només suporta 100 Mbit/s a l’Ethernet. Però com que aquest és l’ample de banda que tinc contractat, ara per ara ja faig.
Però no es quedarà així: si Michael Faraday veiés que tinc el router WiFi darrera d’una porta metàl·lica m’enduria un bon calbot. 2 opcions:
Explicació de la web de orgt.cat respecte a l’efectivitat per l’any en curs de la domiciliació d’un rebut de l’Ajuntament de Badalona:
He hagut de llegir-ho unes quantes vegades per entendre-ho del tot.
Per què el dia del mes d’inici de la recaptació condiciona que la domiciliació sigui efectiva per l’any en curs?
És clar que generen rebuts només 1 cop al mes. Molt rígid.
No seria molt més fàcil que el límit fos marcat per la data final del període de pagament voluntari? Una cosa com ara heu de domiciliar-lo 15 dies abans del final del període de pagament voluntari perquè tingui efectes per l’any o fracció en curs.
I 15 dies ja és un període molt generós.
Amb certa sorpresa veig que els mitjans de comunicació es fan ressò a bombo i platerets del Hyperloop presentat al MWC: un vehicle propulsat per levitació magnètica que es mou dins d’una estructura on s’ha fet el buit (o on hi ha pressió baixa), per reduir la resistència de l’aire.
Trobo a faltar que aquesta notícia no s’hagi complementat amb informació una mica més crítica:
Aquest enfocament més ampli, d’algú que es faci preguntes més enllà dels titulars enlluernadors, és una mancança bastant general en notícies tècnico-científiques.