Mostra totes les entrades de Gabriel Massip Fons

Tren amb destinació Badalona

Ahir a la tarda, a quarts de set, a Arc de Triomf vaig agafar un tren que només arribava a Badalona. Es va quedar a la via 3, la que és a tocar de la platja.

En desconec el motiu -possiblement tècnic i puntual, perquè aquest tren no consta als horaris oficials- però em va fer pensar quantes vegades, els matins, no l’hauria volgut al revés: un que sortís de Badalona. Senzillament per poder-hi pujar.

31/12: Doncs no és tan excepcional, avui n’hi tornava a haver, tant al matí (sortint de la via 3) com a la tarda en tornar. Però no són a cap horari oficial.

Jaume Cabré: La teranyina

Jaume Cabré: La teranyina
Proa, maig 2009
ISBN: 978-84-8437-112-3
Valoració: 2

Dins del context de la Setmana Tràgica del 1909, en un fàbrica tèxtil de Feixes, el Vapor dels Rigau, s’ajunten les tensions provocades pels treballadors com a ressò dels fets de Barcelona amb una crisi al capdavant de l’empresa, deguda a la sobtada defunció de Francesc Rigau, el màxim responsable dels negocis familiars. És el punt de partida perquè els diferents membres de la família intriguin, conspirin i creïn aliances insospitades per tal d’assolir el poder.

L’he trobada una mica fluixa, però no sé explicar per què. Potser és que l’he llegida pràcticament a continuació de Les veus del Pamano, que és una noveŀla molt més completa i sòlida.

Monuments franquistes

Escric des de Tortosa, on he fet una escapada de 2 dies aprofitant un residu de vacances. I m’ha sorprès el monument a la Batalla de l’Ebre que hi ha al mig del riu. Un monument de simbologia clarament franquista, amb àliga inclosa, i una inequívoca inscripció: A los combatientes que hallaron gloria en la Batalla del Ebro.

En donar un cop d’ull per internet per esbrinar una mica d’història d’aquest monument veig que a l’ajuntament de la ciutat han debatut (potser més d’una vegada) què fer-ne, i de moment han decidit deixar-lo com està.

No m’agraden els monuments als caídos (i per Espanya en queden molts, amb les inscripcions originals ¡Presentes! i ¡Arriba!). Però als llocs on decideixin mantenir-los hauria de ser obligat afegir-hi explicacions: quina era la simbologia, qui va fer el monument i quan, i per què és un monument antidemocràtic.

I a Tortosa, com a mínim, canviaria la inscripció. La Batalla de l’Ebre va ser un autèntic infern. Ningú no va hi va trobar la glòria.

Cormac McCarthy: No és país per a vells

Cormac McCarthy: No és país per a vells (No Country for Old Men)
Traducció de Lluís Delgado i Rosa Borràs
Edicions 62, febrer del 2008
ISBN: 978-84-297-6087-3
Valoració: 3

Història de violència a la frontera dels Estats Units amb Mèxic. Un caçador troba una bossa amb dos milions de dòlars entre les restes d’un mortal tiroteig protagonitzat per bandes de traficants de droga. A partir d’aquest moment és impecablement perseguit pels dos grups de traficants, que volen recuperar els diners. La història té un contrapunt, les vivències del xèrif del lloc on passen els fets, que arran d’aquest i altres esdeveniments es planteja el sentit de la seva feina, i també reflexiona sobre el passat i esdevenidor del país.

Noveŀla amb un estil sec i directe, que reforça la duresa de l’argument. La recomano, però abtingueu-vos-en si la violència extrema i gratuïta us afecta.

No he vist la peŀlícula que van fer-ne els germans Coen, però me l’apunto per buscar-la!

Jaume Cabré: Les veus del Pamano

Jaume Cabré: Les veus del Pamano
Proa, novena edició, març del 2008
ISBN: 978-84-8437-473-2
Valoració: 5

Aquesta noveŀla retrata uns fets de la Guerra Civil espanyola en un poble del Pirineu, que possiblement són emblemàtics: assassinats de persones burgeses a principis de la guerra a mans de grups anarquistes o d’esquerres, i venjança posterior per parts de grups o autoritats sense escrúpols addictes al règim. I també corrupteles de les autoritats locals afins al Movimiento.

És una noveŀla coral, en què els fets estan explicats per diverses persones, de manera que cadascuna hi introdueix matisos i la visió des d’un angle diferent. A partir d’un manuscrit inèdit de l’antic mestre de l’escola del poble, una mestra del segle XXI desvetlla tota la història, i exemplifica clarament el fet que la història l’escriuen els guanyadors i, hauríem d’afegir-hi, els poderosos.

La casualtitat ha volgut que llegís el llibre alhora que TV3 n’emetia l’adaptació televisiva, adaptació que no he vist, tot i que n’he sentit bones crítiques.

Arxiu d’Agustí Centelles

Hi ha molt d’enrenou entre la Conselleria de Cultura i el Ministerio de Cultura per l’adquisició, per part del Ministerio, del fons fotogràfic d’Agustí Centelles.

M’és ben bé igual on siguin els negatius, al cap i a la fi un dia o altre es faran malbé. Demano al Ministerio que s’afanyi a digitalitzar i catalogar tot aquest material, garantir-ne la conservació al llarg dels anys, i deixar-lo consultable amb caràcter obert i universal per al públic a través de la web, atès que tots n’hem pagat un trosset.