Aquest estiu m’he comprat una motxilla per anar a la feina, una “passenger action work” de Nava.

M’hi cap bé l’ordinador i paperots que sovint porto a mode de carter, no pesa gaire i és còmoda.

I avui li he trobat un altre avantatge: hi puc posar els estoigs de 10 de càpsules de cafè que compro relativament a prop de la feina.

Compada a Raima, al carrer Comtal de Barcelona.

M’acabo d’adonar que la categoria “Música” no surt a la barra de categories:

I fa temps que la tinc creada! Calia editar el menú.

En arreglar-ho he aprofitat per reordenar el menú, i per afegir alguna entrada antiga a aquesta categoria.

Dono la benvinguda a la tardor amb un remenat de cama-grocs.

Aquesta setmana m’he empassat els sis capítols de “La ciudad secreta”, a Netflix. Conspiració política i intriga periodística.

1 única temporada. M’ha agradat.

Alguna cosa més que mantega hi deuen posar, no?

A primera hora del matí: “A veure si a la tarda canvio la cinta de la persiana, que està molt segada i qualsevol dia es trencarà”.

Aquesta tarda s’ha trencat. Canviada.

És una feina bastant antipàtica: cal assegurar-se de cargolar la cinta en el sentit correcte, dins de les caixes de persiana sempre hi ha molta pols i ferros amb què pots prendre mal, i la part final de muntar el recollidor té cert risc, si la molla tensada s’escapa pots prendre mal.

Divendres em vaig fixar en la bústia de la Casa de l’Ardiaca:

Pel que he llegit a altres les orenetes simbolitzen l’alçada que ha de tenir la justícia, l’heura com n’és d’enravessada i la tortuga la lentitud.