Res a celebrar el 12 d’octubre, he treballat des de casa tota la tarda. Amb les suites angleses i les variacions Golderg tocades per Glenn Gould de fons, molt, molt baixet.

Tenia feina endarrerida per tot el dia (i més…) però aquest matí m’he deixat vèncer per la mandra.

Mai no he entès aquesta neguit de Mario Vargas Llosa per ficar-se en la política espanyola.

Els organitzadors de la manifestació d’avui, no han trobat cap orador català del món cultural que defensi que Catalunya ha de seguir formant part d’Espanya?

A Perú ja s’ha acabat la feina, que ha de venir a donar lliçons a la Península?

Sr. Mariano Rajoy,

L’actuació de la Policía Nacional i la Guardia Civil avui a Catalunya és imperdonable. Si hi havia alguna, minúscula, possibilitat que els catalans independentistes poguéssim tornar a veure España com un projecte viable que ens integrés, avui s’ha esvaït definitivament.

Si us plau, per dignitat, si us en queda, dimitiu.

A les 5 del matí, un centenar de persones davant d’un col·legi electoral per assegurar-se que podran votar. Gent gran, gent amb limitacions físiques, de mitjana edat… Els més joves (I algú no tan jove) hi han passat la nit (dir que han dormit seria agosarat!).

El moviment independentista ha despertat pler de consciències adormides i ha mobilitzat ciutadans massa sovint poc implicats en lluites col·lectives. A l’enorme força del missatge constructiu i pacífic s’hi ha contraposat un grapat d’accions ben sapastres dels contraris al referèndum, i la incapacitat d’articular una proposta positiva i engrescadora dels partidaris que Catalunya continuï dins d’Espanya.

Encara sense saber com acabarà tot això, aquest moviment s’ha fet ja un lloc a la història.

M’arriba aquesta publicitat:

Algú sap de què va? Hi ha processos més enllà del Procés?

“App” de RENFE per a compra de bitllets de mitjana i llarga distància:

Amb el setembre han perdut els dies.

En general he deixat la política com un tema molt anecdòtic en aquest blog. Però els fets esdevinguts aquesta setmana m’obliguen a escriure’n quatre ratlles i prendre-hi una posició clara.

És inadmissible la limitació de drets fonamentals (fins ara, llibertat d’expressió i reunió) que des del Gobierno de España han instat per tal d’evitar el referèndum. Aquests drets només poden ser limitats en cas de perill clar d’un dret superior, el del respecte a la vida i dignitat de les persones, i encara amb reserves (recordeu Egunkaria?).

No és el cas. I m’agradaria un clam general de rebuig d’aquests fets de totes les persones que creuen en la llibertat d’expressió.

L’assumpte de fet ha començat fa mesos: la prohibició al Parlament de debatre determinats temes (i el procés de la Presidenta i la Mesa del Parlament per haver ignorat la prohibició) és ja un trist precedent que anava en aquesta línia. Potser hi vam reaccionar massa tímidament?

És per això que publico un parell de cartells que la Guardia Civil ha requisat en una impremta, i que el mateix cos policial ha difós per Twitter (tot i que després han esborrat l’entrada), i el cartell “Votem per ser lliures” que des d’empaperem.cat ens conviden a imprimir i enganxar als espais públics.

Cartell imprimible: empaperem-blanc

Votaré l’1 d’octubre, a favor de la independència de Catalunya.

El 28 d’agost vaig demanar hora per ITV del cotxe pel mòbil, a través de la web, per dimarts 5 de setembre.

Des d’aleshores he rebut tres correus electrònics de recordatori (dimarts 29 d’agost, dissabte 2 de setembre i avui, dilluns 4 de setembre).

Una mica exagerat, no? O és que hi ha molta gent que demana hora i després no hi va?

Per cert, estic una mica empipat, ja em toca ITV cada any (el cotxe és del 2006).