Viatge a Tarragona per feina. Surto a les 9:03 de Sants amb un regional, tren força buit, més tranquil·litat.

Però amb aquests trens mai pots estar tranquil. A Cunit, clavats. Una unitat s’ha enganxat amb la catenària a Sant Vicenç de Calders, i només es circula per una via.

Baixem, ens fan esperar una hora i mitja i pugem al següent tren que venia de Barcelona. Pel mig passa un euromed, impensable que s’aturi i reculli els que anem a Tarragona, com a mínim.

Informació mínima, sort de l’interventor del nostre tren, que ens ha anat explicant què passava. La megafonia de Cunit no se sentia des de l’andana on esperàvem.

En resum, tres hores de Barcelona a Tarragona. I en arribar no hi havia ningú a l’oficina d’atenció al viatger. Això és es colmo.

La tornada bé, afortunadament.

The Guardian ha publicat la ressenya de la traducció anglesa d’Incerta Glòria, de Joan Sales.

Llegeixo que han atorgat el premi Nobel de física als inventors del LED (díodes emissors de llum) de color blau.

Quan vaig estudiar electrònica (a la segona meitat dels anys 80 del segle XX) no hi havia LEDs blaus: ens havíem de conformar amb els vermells, verds i carbasses/grocs. Amb els LEDs blaus va ser possible “fer” color blanc i més endavant ens ha arribat tot aquest estol de pantalletes i pantallasses…

Llegeixo a VilaWeb que Herman Van Rompuy ha dit democracy cannot be used to change borders.

Aleshores, les fronteres només es poden canviar amb bombes? Refot. Refot.

Sí, ens hem de replantejar l’ús que fem de la democràcia. És angoixant que algú que afirma això estigui al capdavant d’una institució d’aquesta Europa suposadament democràtica.

Unes pàgines dedicades a la tèrmica del Besòs, les tres xemeneies de Sant Adrià: la fàbrica de la llum.
Jo les enderrocaria!

La superlluna d’avui.

Com podeu suposar està retallada, ocupa només una divuitena part de l’amplada del sensor.

Per omplir un sensor de 24×36 mm caldria un objectiu d’uns 3.000 mm de distància focal (la lluna té un diàmetre aparent de mig grau, aproximadament).

Dades tècniques: sensibilitat: ISO 400; longitud focal: 200 mm; obertura: f/4,5; velocitat exposició: 1/800 s. He ajustat la càmera perquè subexposés 2 EV: ha quedat una mica fosca però evita que es sobreexposin les parts amb més lluminositat.

Llegeixo a l’Agència Catalana de Notícies: L’IMAX Port Vell de Barcelona i el de Madrid tancaran les seves portes.

A veure:

• Per quė cal especificar que tancaran les seves portes? No crec pas que se’ls ocorri tancar les dels veïns, o les de l’Ajuntament, o les dels autobusos.
• Per què aquesta expressió de tancar (les) (seves) portes?

Vaja, és molt més clar titular L’IMAX Port Vell de Barcelona i el de Madrid tancaran. Cada dia tinc més mania als possessius prescindibles!

Malgrat que no han tingut en compte les cooperatives de crèdit (algunes de les quals tenen una salut envejable) avui “Cinco días” ha publicat una infografia molt clara i reveladora respecte a l‘evolució de les entitats bancàries a Espanya.