El que no té cabuda en altres categories!
Llegeixo a VilaWeb que Herman Van Rompuy ha dit democracy cannot be used to change borders.
Aleshores, les fronteres només es poden canviar amb bombes? Refot. Refot.
Sí, ens hem de replantejar l’ús que fem de la democràcia. És angoixant que algú que afirma això estigui al capdavant d’una institució d’aquesta Europa suposadament democràtica.
Unes pàgines dedicades a la tèrmica del Besòs, les tres xemeneies de Sant Adrià: la fàbrica de la llum.
Jo les enderrocaria!
La superlluna d’avui.
Com podeu suposar està retallada, ocupa només una divuitena part de l’amplada del sensor.
Per omplir un sensor de 24×36 mm caldria un objectiu d’uns 3.000 mm de distància focal (la lluna té un diàmetre aparent de mig grau, aproximadament).
Dades tècniques: sensibilitat: ISO 400; longitud focal: 200 mm; obertura: f/4,5; velocitat exposició: 1/800 s. He ajustat la càmera perquè subexposés 2 EV: ha quedat una mica fosca però evita que es sobreexposin les parts amb més lluminositat.
Llegeixo a l’Agència Catalana de Notícies: L’IMAX Port Vell de Barcelona i el de Madrid tancaran les seves portes.
A veure:
Vaja, és molt més clar titular L’IMAX Port Vell de Barcelona i el de Madrid tancaran. Cada dia tinc més mania als possessius prescindibles!
Malgrat que no han tingut en compte les cooperatives de crèdit (algunes de les quals tenen una salut envejable) avui “Cinco días” ha publicat una infografia molt clara i reveladora respecte a l‘evolució de les entitats bancàries a Espanya.
A Verkami s’ha endagat una campanya per finançar un documental sobre Lluís Maria Xirinacs, referent de l’independentisme més primerenc.
Aportacions des de 5€.
Els Castellers de Badalona és una de les colles que aquest migdia han aixecat castells a diverses ciutats d’Europa per dir al món que els catalans volem decidir la nostra organització política. Aquest acte ha estat organitzat per Òmnium Cultural, i les xarxes socials se n’han fet ressò amb el hashtag #catalanswanttovote.
Vídeo dels dos pilars de quatre que hem vist al Passeig Marítim:
Torno d’una escapada a London i, entre altres coses, he tafanejat per les botigues de souvenirs. N’hi ha per arrencar a córrer.
Atès que la Gran Bretanya és un dels paradisos de l’economia liberal suposo que aquesta indústria es mou per les lleis del mercat. I com que n’hi ha de semblants (o iguals) a moltes botigues, dedueixo que realment hi ha gent que els compra.
Caldria un estudi sobre la psicologia que regeix el mal gust d’aquestes andròmines.
