Malgrat que no han tingut en compte les cooperatives de crèdit (algunes de les quals tenen una salut envejable) avui “Cinco días” ha publicat una infografia molt clara i reveladora respecte a l‘evolució de les entitats bancàries a Espanya.

A Verkami s’ha endagat una campanya per finançar un documental sobre Lluís Maria Xirinacs, referent de l’independentisme més primerenc.

Aportacions des de 5€.

Els Castellers de Badalona és una de les colles que aquest migdia han aixecat castells a diverses ciutats d’Europa per dir al món que els catalans volem decidir la nostra organització política. Aquest acte ha estat organitzat per Òmnium Cultural, i les xarxes socials se n’han fet ressò amb el hashtag #catalanswanttovote.

Vídeo dels dos pilars de quatre que hem vist al Passeig Marítim:

Torno d’una escapada a London i, entre altres coses, he tafanejat per les botigues de souvenirs. N’hi ha per arrencar a córrer.

Atès que la Gran Bretanya és un dels paradisos de l’economia liberal suposo que aquesta indústria es mou per les lleis del mercat. I com que n’hi ha de semblants (o iguals) a moltes botigues, dedueixo que realment hi ha gent que els compra.

Caldria un estudi sobre la psicologia que regeix el mal gust d’aquestes andròmines.

Massa sovint sento parlar els opinadors-professionals-que-tot-ho-saben sobre la pressió fiscal a Catalunya i Espanya, prenent com a gran argument que el tipus marginal de l’IRPF és del 56% i 52% respectivament.

Doncs explicat així no sé si és alt o baix:

• A quants contribuents afecta? Si ho he vist bé, afecta qui té rendes de més de 300.000 €/any. Doncs no és gens representatiu, oi?  No podem titular alegrement tenim la pressió fiscal més alta d’Europa fixant-nos en un tipus marginal que afecta menys de la mil·lèsima part dels contribuents. ¹
• A partir de quins imports s’aplica? Segur que no és igual a Suècia que a Espanya.

O els opinadors-professionals-que-tot-ho-saben parlen per experiència pròpia sobre això del 56% (i, per tant, tenen unes rendes obscenes), o són opinadors-que-no-en-saben-gaire.

Si volem només una dada per fer un titular hauríem de mirar els tipus efectius, és a dir, impostos pagats/renda, i amb paràmetres més o menys homogenis (rendes equivalents a diferents països i territoris segons el cost de la vida). I, idealment, caldria comparar trams, per exemple:

• Calculem un “cost de la vida” per cada lloc.
• Busquem quant paga en impostos una família amb diversos factors (entre 0,5 i 8 vegades, per exemple) aquesta renda.

Segur que aquest estudi existeix, però deu ser difícil posar-lo en un titular (o en un powerpoint, que pel fet és el mateix).

¹És una estimació pròpia.

Ahir es va fer la inauguració oficial de la planta de generació de biogàs, electricitat i calor de SomEnergia, a Torregrossa (Pla d’Urgell).

Les entrades del procés són bàsicament purins de l’explotació porcina San Francisco que hi ha al costat, i altres residus agroalimentaris. Un cop barrejats, aquests ingredients es deixen en uns digestors (n’hi ha 3, de 1.700 m³) on, amb l’adequada temperatura, es descomposen i produeixen metà, a partir del qual es genera:

• Electricitat, amb dos motors, amb una potència elèctrica de gairebé 500 KW.
• Aigua calenta, obtinguda per la refrigeració dels motors. És retornada a la granja, que l’aprofita per donar escalfor als garrins nounats.
• Fertilitzants per a aplicacions agrícoles.

Les plantes de biogàs poden funcionar contínuament, fugint de la dependència de condicions meteorològiques d’altres sistemes de producció renovable. Com a desavantatge, hi ha una combustió, que emet CO₂. Val a dir, no obstant, que la granja deixa d’emetre CO₂ perquè no ha d’engegar les estufes per calefacció.

És incomprensible que el Gobierno de España no potenciï aquest tipus d’instal·lacions, ans al contrari, en redueixi les subvencions a la producció amb uns criteris irracionals. Hi ha un bon galimaties en el mercat elèctric, que no conec prou per parlar-ne, però a mi em sembla més que raonable crear instal·lacions que permetin:

• Reduir la dependència general de combustibles fòssils, més important si pensem que, excepte carbó de qualitat bastant baixa, tots són d’importació.
• Reciclar un subproducte ramader de gestió complicada.
• Reduir la dependència de les grans centrals de producció elèctrica, i preparar-se pel futur tancament de les centrals nuclears, quan aquestes siguin obsoletes (ja no entro en la polèmica nuclears sí/no).
• Com a benefici social indirecte, potenciar la inversió i creació de llocs de treball en zones rurals amb activitats que complementen les més tradicionals.

Deixo un parell de fotografies de la planta.

No és la primera vegada que sento que en un esdeveniment hi ha persones de més de dos-cents països; avui ha estat als parlaments del sopar inaugural del congrés del món mòbil, que he vist per televisió.
A veure, a la ONU hi ha 193 països. Realment hi ha persones de països que no són a la ONU i vénen al congrés?

Arran de l’estudi publicat fa uns dies que ens ha fet creure que el salari dels directius s’ha incrementat aquests darrers anys, Xavier Sala i Martín ha publicat l’article Salarios de directivos, mandos medios y trabajadores: el estudio de EADA.

Explica d’una manera molt entenedora que cal anar molt amb compte en comparar promitjos si les poblacions canvien. Doneu-hi un cop d’ull!