Ja han publicat LA sentència. Un PDF de 881 pàgines de text, disponible a la web del Tribunal Constitucional.

Només he donat un cop d’ull als vots particulars. Algun magistrat hauria de tornar a escola, per aprendre a posar comes i accents on és manat per la RAE.

Arran d’aquest rebombori sobre bandera/lema a la manifestació de dissabte, i abans de decidir si hi aniré o no:

• Encara no es coneix el text complet de la sentència, oi? Seria bo de conèixer els fonaments jurídics complets de la sentència abans de manifestar-nos.
• Qui convoca aquesta manifestació? Òmnium Cultural? Doncs que hi posin el lema que vulguin. No entenc que el president de la Generalitat ens convidi a anar a la manifestació el mateix 27 de juny, però que després ell mateix vulgui condicionar-ne el lema.
• I no entenc quin és el problema del lema. Som una nació ho diu el mateix estatut, i nosaltres decidim és del que ens queixem, que vam confeccionar i aprovar un estatut que ha estat retallat.

En fi, que em torna al cap una frase que deia (suposo que encara diu!) un vell amic de la família: i quina pena que fem!

Acabo de veure el documental sobre l’escultor Jaume Plensa, al programa Imprescindibles de La 2.

He quedat gratament sorprès, perquè no el coneixia, i m’ha impressionat la seva obra.

14/11/2010: A la web de Radiotelevisión Española hi ha el reportatge, La escultura y el arte de Jaume Plensa.

Ja ho he sentit un parell de vegades en algun informatiu: “Aquest juliol l’electricitat s’apujarà un 4%, i també tenim l’augment de 2 punts de l’IVA. Per tant la pagarem un 6% més cara”.

Doncs no, els percentatges no es tracten així, l’augment pels consumidors finals serà del 5,793% (exactament, en 168/29 %).

Des de fa un parell de setmanes les coses han millorat:

• Hi ha una pantalla amb els propers trens, i la via d’on surten. El següent pas seria que la informació fos fiable, perquè algun dia no ho sembla.
• A la web de la RENFE, si demanes horaris des de Badalona a Sants (per exemple) surten els horaris combinats, els d R1 amb R4.

18/06: Avui he vist la pantalla en procés de reinici, funciona amb OpenSUSE.

Vídeo de les quatre darreres actuacions de la diada castellera d’avui a Badalona, amb els Castellers de Lleida, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Badalona, és clar!

Comença a haver-hi bombetes LED interessants, en el sentit que poden substituir bombetes incandescents corrents. He comprat una Parathom Classic A 40 d’Osram:

Les conclusions:

• Consumeix 8 W, i la venen com una substituta de bombetes de 40 W. Segons com es miri és correcte:
  • Emet 345 lm, i una incandescent de 40 W n’emet uns 420. Sembla, doncs, que hagi de fer menys llum.
  • He comparat el temps d’exposició per fotografiar una habitació iŀluminada amb aquesta bombeta i amb una incandescent de 40 W. Em surten els mateixos valors. (Les mesures poden estar condicionades per la forma del llum, que no puc tenir en compte.)
• Té un cert retard en l’encesa. Amb l’ajut de filmació de vídeo l’avaluo en 0,25 segons (inferior a la majoria de bombetes fluorescents de baix consum, però es nota).
• Té un pes considerable, 140 g. Una incandescent pesa uns 30 g. Pot ser un inconvenient per a llums articulats.
• La temperatura de color és de 3.000 K, un blanc càlid, molt semblant a les bombetes incandescents.
• En apagar-la queda un residu de llum, que s’esvaeix al cap d’uns segons.
• Té una durada prevista de 25.000 hores.

Aquesta té rosca E27, com podeu veure; també n’hi ha amb rosca E14 i GU10, tot i que la potència de les GU10 és una mica més petita.

Caldrà seguir l’evolució d’aquests productes; encara els falta:

• Un pas més en la potència lluminosa perquè puguin substituir bombetes de 60 W i 100 W amb mides similars a les bombetes clàssiques.
• Reducció de preus: ara mateix costen entre 3 i 4 vegades més que una bombeta fluorescent de baix consum.

Hewlett Packard acaba de treure una nota de premsa en què informa que ha arribat a un acord per comprar Palm, el fabricant de telèfons mòbils.

Fa dies que Palm estava en venda, i hi ha hagut rumors de compra per part de HTC i Lenovo, per exemple. Des de diversos mitjans s’havia posat en qüestió la capacitat de Palm, una empresa relativament petita, per fer prou competitiu (per capacitat d’innovació i de desenvolupament de nous productes) el sistema WebOS i plantar cara als nous grans fabricants de telèfons, Apple i Google.