Comença a haver-hi bombetes LED interessants, en el sentit que poden substituir bombetes incandescents corrents. He comprat una Parathom Classic A 40 d’Osram:

Les conclusions:

• Consumeix 8 W, i la venen com una substituta de bombetes de 40 W. Segons com es miri és correcte:
  • Emet 345 lm, i una incandescent de 40 W n’emet uns 420. Sembla, doncs, que hagi de fer menys llum.
  • He comparat el temps d’exposició per fotografiar una habitació iŀluminada amb aquesta bombeta i amb una incandescent de 40 W. Em surten els mateixos valors. (Les mesures poden estar condicionades per la forma del llum, que no puc tenir en compte.)
• Té un cert retard en l’encesa. Amb l’ajut de filmació de vídeo l’avaluo en 0,25 segons (inferior a la majoria de bombetes fluorescents de baix consum, però es nota).
• Té un pes considerable, 140 g. Una incandescent pesa uns 30 g. Pot ser un inconvenient per a llums articulats.
• La temperatura de color és de 3.000 K, un blanc càlid, molt semblant a les bombetes incandescents.
• En apagar-la queda un residu de llum, que s’esvaeix al cap d’uns segons.
• Té una durada prevista de 25.000 hores.

Aquesta té rosca E27, com podeu veure; també n’hi ha amb rosca E14 i GU10, tot i que la potència de les GU10 és una mica més petita.

Caldrà seguir l’evolució d’aquests productes; encara els falta:

• Un pas més en la potència lluminosa perquè puguin substituir bombetes de 60 W i 100 W amb mides similars a les bombetes clàssiques.
• Reducció de preus: ara mateix costen entre 3 i 4 vegades més que una bombeta fluorescent de baix consum.

Hewlett Packard acaba de treure una nota de premsa en què informa que ha arribat a un acord per comprar Palm, el fabricant de telèfons mòbils.

Fa dies que Palm estava en venda, i hi ha hagut rumors de compra per part de HTC i Lenovo, per exemple. Des de diversos mitjans s’havia posat en qüestió la capacitat de Palm, una empresa relativament petita, per fer prou competitiu (per capacitat d’innovació i de desenvolupament de nous productes) el sistema WebOS i plantar cara als nous grans fabricants de telèfons, Apple i Google.

Des de fa unes setmanes l’estació de tren de Badalona fa de terminal de la línia R4 sud. Els trens d’aquesta línia surten de les vies 3 i 4, i travessen tot Barcelona (Clot Aragó, Arc de Triomf, Catalunya, Barcelona Sants). Pel cap baix 9 de cada 10 dels que agafem el tren a Badalona cap al sud ens quedem a Barcelona. Per tant ara tenim més trens per fer aquest trajecte, i no van tan plens.

Però a l’estació no hi ha ni un trist horari de la R4 sud; quan arribes a l’andana no saps quin tren cap a Barcelona sortirà abans (per la via 2 -la de sempre-, la 3 o la 4, on s’aturen els trens de la R4), i és clar, anunciar per la megafonia quin és el proper tren amb una mica de temps per arribar-hi (un parell de minuts abans que surti) és un acudit impensable.

Aquesta tarda intentaré combinar horaris de la R1 i la R4 sud per anar cap a Barcelona, i els penjaré a l’estació.

Renfe i Generalitat: penseu una mica més en els clients, usuaris, viatgers o el que siguem.

Avui és 25 d’abril, aniversari de la Revolució dels Clavells portuguesa. La cançó Grándola Vila Morena va ser triada com a consigna per a l’aixecament militar contra la dictadura.

Una mica més a l’est esperaven (jo no n’era pas conscient) el hecho biológico inevitable.

Unes quantes fotografies del volcà Eyjafjälla: More on Eyjafjallajokull, del Boston Globe, i Volcanic Ash Blankets Europe i Icelandic volcano part two, a The Sacarmento Bee.

(M’acabo d’adonar que aquest apunt m’ha quedat en esborrany uns quants dies. I veig també com n’és, de volàtil, l’actualitat: avui ja ningú parla del ditxós volcà.)

Aquest maig (és clar!) torna El joc de Badalona. La inscripció ja és oberta!

Després de l’expectació aixecada per la sentència (finalment fallida) respecte a la constitucionalitat de l’Estatut, potser ens ho hauríem d’agafar d’una altra manera.

Els diaris en el seu moment van consensuar un editorial. Jo els agrairia un nou esforç d’unanimitat: no parlar-ne més fins que hi hagi sentència. M’és ben bé igual qui sigui el nou ponent, si els magistrats dormen o mengen, quin dia i a quina hora es reuniran. I em sembla que no sóc l’únic, que a molts se’ns en refot.

Petites onades al llac Enol (Covadonga), el passat 29 de març.