El que no té cabuda en altres categories!
Imperceptiblement aquesta setmana han començat a allargar-se les tardes. Avui el sol s’ha post a les 5:25 de la tarda, però a principis de setmana era a les 5:23. Els matins continuaran escurçant-se fins la primera setmana de gener.
Tot segons WolframAlpha; podeu obtenir aquesta informació buscant-hi, per exemple, sunset barcelona dec 18.
Curiosa combinació d’aliances televisives: Cuatro amb Telecinco, Antena 3 amb La Sexta.
És el nou el número màgic de la tele?
Escric des de Tortosa, on he fet una escapada de 2 dies aprofitant un residu de vacances. I m’ha sorprès el monument a la Batalla de l’Ebre que hi ha al mig del riu. Un monument de simbologia clarament franquista, amb àliga inclosa, i una inequívoca inscripció: A los combatientes que hallaron gloria en la Batalla del Ebro.
En donar un cop d’ull per internet per esbrinar una mica d’història d’aquest monument veig que a l’ajuntament de la ciutat han debatut (potser més d’una vegada) què fer-ne, i de moment han decidit deixar-lo com està.
No m’agraden els monuments als caídos (i per Espanya en queden molts, amb les inscripcions originals ¡Presentes! i ¡Arriba!). Però als llocs on decideixin mantenir-los hauria de ser obligat afegir-hi explicacions: quina era la simbologia, qui va fer el monument i quan, i per què és un monument antidemocràtic.
I a Tortosa, com a mínim, canviaria la inscripció. La Batalla de l’Ebre va ser un autèntic infern. Ningú no va hi va trobar la glòria.
Hi ha molt d’enrenou entre la Conselleria de Cultura i el Ministerio de Cultura per l’adquisició, per part del Ministerio, del fons fotogràfic d’Agustí Centelles.
M’és ben bé igual on siguin els negatius, al cap i a la fi un dia o altre es faran malbé. Demano al Ministerio que s’afanyi a digitalitzar i catalogar tot aquest material, garantir-ne la conservació al llarg dels anys, i deixar-lo consultable amb caràcter obert i universal per al públic a través de la web, atès que tots n’hem pagat un trosset.
M’he fet una llista de tots els rellotges del meu voltant, incloent els dels ginys electrònics. Me’n surten 18, comptant el del cotxe. D’aquests n’hi ha que s’ajustaran automàticament (ordinador), d’altres no (el de polsera, el de la cuina), i alguns no me’n recordo (telèfon mòbil, televisor, sintonitzador de TDT).
Demà comprovaré quins s’han ajustat automàticament. M’he fet la llista, que reaprofitaré d’aquí a cinc mesos, perquè sempre me’n deixo algun o altre, especialment els que estan amagats. Diverses vegades he fet fotografies amb el rellotge de la càmera desajustat, la qual cosa fa que les dades EXIF de la fotografia quedin malament.
Des que vaig començar el blog li havia de posar un títol, i finalment m’he decidit.
Primer li he dit Un poc de tot, un bri de res, però n’he trobat un que es diu gairebé igual (canvia bri per xic). Així que he canviat d’idea i he deixat Un xic de llum.
Us recomano que baixeu a El Refugi, a la plaça de la Vila de Badalona, a mirar les 50 fotografies de Kim Manresa que conformen l’exposició Escoles d’altres mons. Afanyeu-vos-hi, el 4 d’octubre és l’últim dia.
Kim Manresa ha recorregut els cinc continents per apropar-nos aules improvisades, precàries, a l’aire lliure, emmig de la selva o a tocar dels temples d’Angkor (a Cambotja). Amb preeminència dels nens, els autèntics protagonistes!
I ajuda també a reflexionar on som al nostre país en el nostre camp, i l’enorme privilegi que és el sistema educatiu que tenim. Hauríem de valorar-lo més, tant els adults com la nostra mainada.
Feia temps que volia canviar els llums del capçal de l’habitació. Els que tenia eren molt grans, i tot i ser articulats, no m’anaven bé per llegir perquè quedaven massa baixos.
Requeriments:
Sense fer-ne una obsessió, durant uns mesos he anat entrant a diverses botigues de llums, però no he trobat res que em convencés, fins que aquesta setmana he trobat aquests llums a Leroy-Merlin de Montigalà, que fan servir bombetes GU10 de baix consum.
Ah, per les instruccions d’instaŀlació sembla que muntis una central nuclear:
