Fa uns mesos vaig canviar el Tp-Link Archer C20 per un Mikrotik cAP ac.

Suporta WiFi 802.11ac i anteriors. He configurat els amples de banda a 20 MHz, en tinc prou.

Admet alimentació amb PoE, i per això el tinc connectat a la cinquena boca Ethernet del hEX S. L’administro des del hEX S amb CAPsMAN, pensat per a gestionar diversos punts d’accés centralitzadament; innecessari per un únic dispositiu, però pràctic per tenir tota la configuració al mateix lloc.

Com a curiositat, l’aparell ve amb carcassa quadrada i carcassa rodona. Hi he deixat la quadrada perquè és un pèl més baixa i sobre el moble on és queda més dissimulada.

Ja he canviat el router, ara tinc un MikroTik hEX S:

Fa 2 setmanes no coneixia el fabricant MikroTik, i ara estic impressionat per la capacitat de configuració d’aquest dispositiu i la robustesa que transmet. En contrapartida, la configuració és més difícil que amb els routers més senzills.

He configurat DNS a través de HTTPS (DoH), cosa que no podia fer amb els routers anteriors.

Creo la WiFi amb el Tp-Link Archer C20 configurat com a punt d’accés, i l’he deixat al capdamunt d’un moble alt:

Una mica antic, però en tinc prou. Les banyes es veuen una mica.

Amb el temps probablement buscaré un dispositiu més discret i actual, com ara el MikroTik cAP ac.

21/4/2023: Els darrers dies m’he dedicat a configurar amples de banda mínims i màxims per diferents dispositius. Sembla que funciona prou bé.

Altres vegades he comentat deficiències en els routers de les operadores.

Ara tinc fibra amb MasMóvil, amb OTN separat del router. Fan servir VLAN (número 20) i 802.1Q, i el router Tp-Link C20 que tinc mort de fàstic ho suporta.

Ho he configurat així:

I funciona la mar de bé.

Dues millores respecte al Sagem de MasMóvil:

• La interfície d’usuari per a la configuració és molt més àgil, i amb ajut.
• Aquest router és molt més pla i té les connexions al costat (part de dalt). Ara puc tancar l’armari de connexions, cosa que amb el Sagem, amb les connexions al darrera, no podia fer.

El C20 és una mica antic (cinc anys) i només suporta 100 Mbit/s a l’Ethernet. Però com que aquest és l’ample de banda que tinc contractat, ara per ara ja faig.

Però no es quedarà així: si Michael Faraday veiés que tinc el router WiFi darrera d’una porta metàl·lica m’enduria un bon calbot. 2 opcions:

• Router amb fils a l’armari, i un dispositiu en mode “punt d’accés” a algun lloc del pis que em doni WiFi.
• Canviar la porta de l’armari per una de fusta.

Després d’uns dies de proves i preparació aquest matí he dedicat un parell d’hores a canviar el servidor a Alma Linux 9.1. Tot rutlla, tot i que falta algun detall.

A banda de la configuració bàsica del servidor la majoria del temps l’he dedicat a retocar les configuracions dels diferents contenidors docker: actualització de versions, sobretot.

Fer servir Docker en un servidor tan modest com aquest només té 2 finalitats: entendre com funciona aquest sistema i la facilitat per crear (i recrear quan calgui) les configuracions amb els “Dockerfile” i els “YML”.

I sempre hi ha un punt de pujada d’adrenalina en canviar el DNS: funcionarà?

Remenant per casa he trobat el fullet comercial del Commodore Amiga, i dues ressenyes de revistes.

Era un ordinador bastant trencador, amb capacitats gràfiques i de so molt per sobre del que hi havia en aquells moments, en línia amb els primers “macs” de Apple, que són més o menys de la mateixa època.

He escannejat aquesta documentació:

Fullet comercial

Ressenya a “Tu Micro Commodore”

Ressenya a “Input”

He dedicat una horeta a actualitzar les versions del servidor nginx, unit/python i unit/php.

Un dels avantatges de tenir-ho en “dockers” és que es redueix a:

• Aturar docker que conté el servei
• Canviar fitxers de configuració (imatges de partida)
• Retocar alguna configuració, si cal
• Esborrar imatges antigues
• Reconstruir i activar els contenidors

Si està tot preparat en “Dockerfiles” i configuracions .yml és bastant fàcil.

Em queda actualitzar el servidor de base de dades, que em fa més respecte.

5/6/2022: Actualitzat també servidor de base de dades.

Els certificats SSL tenen una vigència d’un any. Acabo d’instal·lar el del 2022 per aquest web.

Aquesta vegada hi he arribat al límit, faltaven 3 dies perquè caduqués. Són 20 minuts de feina a tot estirar, però em feia molta, molta mandra. De fet ja el tenia pagat, només havia de demanar-ne la reemissió.

Aquest matí m’he entretingut a passar el càlcul (aproximat) d’un zero d’una funció del mètode de la bisecció al de Newton-Raphson.

Continua la lectura de Càlcul numèric →