Acabo d’adonar-me que el Windows 7 integra icones de progrés (de còpia o procés de fitxers, per exemple) a la icona de l’aplicació que hi ha a la barra de tasques.

Un bon detall.

Veig un avís que hi ha un nova versió del client de blackberry. No m’explico com pot ocupar 281 MB.

De moment he canceŀlat l’actualització, i estic per escriure un manifest amb títol la mida és important: com més petit millor i enviar-lo a determinats fabricants.

Missatge real:

Confio que no sigui símptoma d’alguna cosa espatllada. No l’havia vist mai.

Avui he fet un canvi que tenia pendent des de fa uns quants mesos: desinstaŀlar Python 2.6 i passar a la 3.1.

Guido van Rossum va decidir fer alguns canvis rellevants a la versió 3, trencant la compatibilitat amb les versions anteriors; una nova versió del llenguatge. De la versió 2 sembla que només es publiquen versions de correcció d’errors.

Tinc mitja dotzena d’utilitats molt curtes escrites en Python. Els dos canvis que hi he hagut de fer són:

• print(), que passa a ser una funció.
• map(), que ara retorna un iterador en comptes d’una llista. Només la feia servir en un punt, precisament iterant la llista que em generava, o sigui que encara he escurçat una mica el programa.

Hi ha una utilitat (2to3.py) que converteix codi de la versió 2.6x a 3, tot i que jo m’he fet la conversió manual.

En el retorn a Windows vaig perdre la configuració LAMP que tenia per a provar configuracions del WordPress i alguna altra petita aplicació.

He provat el VirtualBox de Sun, i he creat 2 màquines virtuals:

• El ja mencionat entorn LAPM
• Un Windows virtual per a provar programes abans d’instaŀlar-los

És més que suficient pel que necessito, i la possibilitat d’ús de forma gratuïta per a finalitats no comercials en fa una solució gairebé perfecta.

Arran de l’entrada Novetats en les fonts de Windows 7, he investigat una mica i he vist que hi ha un projecte de restitució tipogràfica de la ela geminada.

Són diverses les fonts de Windows Vista que ja incorporen la lligadura ela-punt volat com a caràcter U+013F (majúscula) i U+0140 (minúscula). Com a mínim ho he trobat a la Verdana, Comic Sans, Trebuchet MS, Calibri (no he fet una exploració exhaustiva). I veig que aquesta entrada també es llegeix bé amb altres sistemes operatius (OpenSuse 11.1 + KDE 4.1.3, Windows XP).

I això porta diversos problemes:

• Com el tecleges? Amb aplicacions Microsoft es pot escriure el codi hexadecimal i clicar Alt+x just a continuació. Per exemple, amb wordpad, escric 013f i Alt+x i apareix ŀ.
• Altres programes no permeten aquest mètode (força incòmode, tot sigui dit). Per a l’openoffice.org de casa m’he fet una macro Ctrl+l que he associat a ŀ, i també una Ctrl+L. Atenció, perquè el writer reserva Ctrl+l a l’alineació a l’esquerra (no faig servir mai aquesta drecera de teclat).
• Els diccionaris ortogràfics (si més no el d’openoffice.org) no estan preparats per fer servir aquesta lligadura. És a dir, no troba coŀlegi (però sí col·legi).
• Què passa amb els cercadors? Restringint la cerca a pàgines en català al google, hi ha:
  • 565.000 entrades amb la paraula novel·la.
  • 53.700 entrades amb la paraula noveŀla.

En definitiva, hi ha força feina a fer.

3/3/2013: Tampoc el diccionari en línia de l’IEC reconeix ŀ.

En netejar el teclat inalàmbric sense fil he trobat aquest lamentable estat de les piles; feia temps que no en veia de tan fetes malbé.

Em sembla que eren les originals, i això voldria dir que estan funcionant des del desembre del 2002. I, de fet, encara proporcionaven fluïd, més ben dit, ara fluïds, l’elèctric i el salí.

Una tira còmica que explica els embolics dels estàndards HTML 5 i XHTML 2.

La millor frase: Java is to javascript as ham is to hamster.

2/8/2009: Actualitzat l’enllaç.