Josep Benet: Memòries I – De l’esperança a la desfeta, 1920-1939
Edicions 62, tercera edició, maig del 2008
ISBN 978-84-297-6088-0
Valoració: 2

Aquest és el primer i, em sembla, únic volum publicat de les memòries d’una de les persones més rellevants del catalanisme del segle XX. Abarca des del naixement fins a l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el gener del 1939, passant per la seva formació al Monestir de Montserrat (on fou escolà), i posteriorment a l’acadèmia Ramon Llull, de Sarrià, la persecució religiosa del principi de la guerra, i finalment la seva participació a la contesa, al front d’Aragó, formant part de l’anomenada lleva del biberó.

Com a punts més rellevants del llibre destaco la visió que dóna de l’ambient a Barcelona previ a la guerra i durant aquesta, des de l’òptica d’una persona fermament cristiana i republicana, totalment contrària a la rebeŀlió militar. A l’altre extrem, els punts que em fan posar-li una valoració fluixa són bàsicament tres: l’excessiva càrrega de justificacions de les seves posicions sobre determinades persones i fets, un estil una mica feixuc, i unes digressions massa llargues cap al futur, sovint uns quants decennis enllà. I és que Josep Benet ja explica que va iniciar l’escriptura de les seves memòries l’any 2004 com a contrapunt a l’enfocament que el govern de la Generalitat fa de a tota la història recent, això que se’n diu pomposament memòria històrica, memòria històrica democràtica o memòria democràtica.

Alaa Al Aswani: Chicago
Traducció de Pius Alibek
Edicions de 1984, primera edició, novembre del 2008
ISBN: 978-84-92440-12-2
Valoració: 3

Uns quants estudiants, investigadors i metges d’origen egipci i de diverses edats viuen a Chicago.

Alguns estan totalment integrats a la societat americana, fins al punt que han perdut totes les arrels amb els seus orígens, i gairebé en reneguen. D’altres, acabats d’arribar, han de trobar la fórmula per adaptar-s’hi sense renunciar als seus principis, o reinterpretant-los amb l’ajut de la distància i els costums del país que els ha acollit. Uns s’adonen que hi ha una manca clara de llibertat i democràcia a Egitpe i volen contribuir a impulsar-hi canvis. Altres prefereixen mantenir-se’n totalment al marge.

Interessant des del punt de vista de la convergència i xoc de cultures, com a noveŀla coral és una mica fluixa. Això sí, és de lectura còmoda i relativament engrescadora.

Joan Majó: No m’ho crec!
La magrana, abril del 2009
ISBN 978-84-9867-519-1
Valoració: 3

Exposició de les causes de l’actual crisi financero-econòmica, i algunes línies d’actuació per sortir-ne, tant globalment com per Catalunya i Espanya.

He trigat 9 mesos a llegir-lo des que va ser escrit i publicat, i realment m’ha aportat ben poca informació nova pel que fa a les causes de la crisi: no goso dir que ha quedat obsolet, perquè em sembla que no és això, però en el darrer any ens ha arribat força informació al respecte.

Més interès tenen les pinzellades suggerides pel que fa als motors econòmics que haurien d’ajudar a canviar l’economia espanyola: segons Joan Majó, cal intentar aprofitar els canvis que hi haurà al sector de l’automòbil arran del desenvolupament i construcció de cotxes elèctrics, la revolució energètica i mediambiental, la gestió del coneixement i les TIC, i els serveis a les persones en sentit ampli (incloent-hi la formació i atenció a persones grans, per exemple).

Herta Müller: La bestia del corazón (Herztier)
Traducció de Bettina Blanch Tyroller
Ediciones Siruela, 2009
ISBN: 978-84-9841-373-1
Valoració: 2

Un grup de joves lluita per evitar ésser engolits pel sistema dictatorial de la Romania de Ceucescu. Encara amb els fantasmes de la segona guerra mundial, en una societat atemorida per les investigacions policíaques, reprimida per la manca de llibertats i falsament esperançada pels rumors de malaltia del dictador. De los muertos de las fugas no se hablaba igual que de las enfermedades del dictador. Éste salía el mismo día por la televisión y ahuyentaba la proximidad de la muerte con un discurso más largo. Mientras hablaba se le encontraba otra enfermedad que lo acercaba más a la muerte.

És una noveŀla dura, seca, obsessiva. M’ha costat molt d’avançar i acabar-la. Transmet la desolació i desesperació (sentiment que identifico amb el títol) possiblement volgudes per l’autora, però esdevé repetitiva i difícil de llegir.

Vaig triar el llibre a cegues, sense cap criteri sobre l’autora, atret per la recent concessió del premi Nobel. Amb això vull dir que no es pot generalitzar la impressió que m’ha causat el llibre a la resta de l’obra de l’autora, que desconec. Possiblement en busqui alguna altra obra.

Jaume Cabré: La teranyina
Proa, maig 2009
ISBN: 978-84-8437-112-3
Valoració: 2

Dins del context de la Setmana Tràgica del 1909, en un fàbrica tèxtil de Feixes, el Vapor dels Rigau, s’ajunten les tensions provocades pels treballadors com a ressò dels fets de Barcelona amb una crisi al capdavant de l’empresa, deguda a la sobtada defunció de Francesc Rigau, el màxim responsable dels negocis familiars. És el punt de partida perquè els diferents membres de la família intriguin, conspirin i creïn aliances insospitades per tal d’assolir el poder.

L’he trobada una mica fluixa, però no sé explicar per què. Potser és que l’he llegida pràcticament a continuació de Les veus del Pamano, que és una noveŀla molt més completa i sòlida.

Cormac McCarthy: No és país per a vells (No Country for Old Men)
Traducció de Lluís Delgado i Rosa Borràs
Edicions 62, febrer del 2008
ISBN: 978-84-297-6087-3
Valoració: 3

Història de violència a la frontera dels Estats Units amb Mèxic. Un caçador troba una bossa amb dos milions de dòlars entre les restes d’un mortal tiroteig protagonitzat per bandes de traficants de droga. A partir d’aquest moment és impecablement perseguit pels dos grups de traficants, que volen recuperar els diners. La història té un contrapunt, les vivències del xèrif del lloc on passen els fets, que arran d’aquest i altres esdeveniments es planteja el sentit de la seva feina, i també reflexiona sobre el passat i esdevenidor del país.

Noveŀla amb un estil sec i directe, que reforça la duresa de l’argument. La recomano, però abtingueu-vos-en si la violència extrema i gratuïta us afecta.

No he vist la peŀlícula que van fer-ne els germans Coen, però me l’apunto per buscar-la!

Jaume Cabré: Les veus del Pamano
Proa, novena edició, març del 2008
ISBN: 978-84-8437-473-2
Valoració: 5

Aquesta noveŀla retrata uns fets de la Guerra Civil espanyola en un poble del Pirineu, que possiblement són emblemàtics: assassinats de persones burgeses a principis de la guerra a mans de grups anarquistes o d’esquerres, i venjança posterior per parts de grups o autoritats sense escrúpols addictes al règim. I també corrupteles de les autoritats locals afins al Movimiento.

És una noveŀla coral, en què els fets estan explicats per diverses persones, de manera que cadascuna hi introdueix matisos i la visió des d’un angle diferent. A partir d’un manuscrit inèdit de l’antic mestre de l’escola del poble, una mestra del segle XXI desvetlla tota la història, i exemplifica clarament el fet que la història l’escriuen els guanyadors i, hauríem d’afegir-hi, els poderosos.

La casualtitat ha volgut que llegís el llibre alhora que TV3 n’emetia l’adaptació televisiva, adaptació que no he vist, tot i que n’he sentit bones crítiques.

Tom Sharpe: Blott a la vista (Blott on the Landscape)
Traducció de Núria Càceres i Pratsavall
Columna, 1988
ISBN: 84-7809-001-0
Valoració: 2

Un polític amb importants problemes de relació amb la seva dona intenta aprofitar-se d’un projecte de carreteres per venjar-se’n. Afegiu-hi una amant amb qui l’home pot satisfer les seves extravagants fantasies masoquistes, un jardiner enamorat de la dona i de la finca, i uns quants buròcrates encarregats de decidir per on passa la nova carretera.

És un llibre una mica antic, en la línia de l’autor. Però l’he trobat molt menys fresc que els més moderns i, sobretot, molt més fluix que el primer Wilt.