Jaume Cabré: La teranyina
Proa, maig 2009
ISBN: 978-84-8437-112-3
Valoració: 2

Dins del context de la Setmana Tràgica del 1909, en un fàbrica tèxtil de Feixes, el Vapor dels Rigau, s’ajunten les tensions provocades pels treballadors com a ressò dels fets de Barcelona amb una crisi al capdavant de l’empresa, deguda a la sobtada defunció de Francesc Rigau, el màxim responsable dels negocis familiars. És el punt de partida perquè els diferents membres de la família intriguin, conspirin i creïn aliances insospitades per tal d’assolir el poder.

L’he trobada una mica fluixa, però no sé explicar per què. Potser és que l’he llegida pràcticament a continuació de Les veus del Pamano, que és una noveŀla molt més completa i sòlida.

Cormac McCarthy: No és país per a vells (No Country for Old Men)
Traducció de Lluís Delgado i Rosa Borràs
Edicions 62, febrer del 2008
ISBN: 978-84-297-6087-3
Valoració: 3

Història de violència a la frontera dels Estats Units amb Mèxic. Un caçador troba una bossa amb dos milions de dòlars entre les restes d’un mortal tiroteig protagonitzat per bandes de traficants de droga. A partir d’aquest moment és impecablement perseguit pels dos grups de traficants, que volen recuperar els diners. La història té un contrapunt, les vivències del xèrif del lloc on passen els fets, que arran d’aquest i altres esdeveniments es planteja el sentit de la seva feina, i també reflexiona sobre el passat i esdevenidor del país.

Noveŀla amb un estil sec i directe, que reforça la duresa de l’argument. La recomano, però abtingueu-vos-en si la violència extrema i gratuïta us afecta.

No he vist la peŀlícula que van fer-ne els germans Coen, però me l’apunto per buscar-la!

Jaume Cabré: Les veus del Pamano
Proa, novena edició, març del 2008
ISBN: 978-84-8437-473-2
Valoració: 5

Aquesta noveŀla retrata uns fets de la Guerra Civil espanyola en un poble del Pirineu, que possiblement són emblemàtics: assassinats de persones burgeses a principis de la guerra a mans de grups anarquistes o d’esquerres, i venjança posterior per parts de grups o autoritats sense escrúpols addictes al règim. I també corrupteles de les autoritats locals afins al Movimiento.

És una noveŀla coral, en què els fets estan explicats per diverses persones, de manera que cadascuna hi introdueix matisos i la visió des d’un angle diferent. A partir d’un manuscrit inèdit de l’antic mestre de l’escola del poble, una mestra del segle XXI desvetlla tota la història, i exemplifica clarament el fet que la història l’escriuen els guanyadors i, hauríem d’afegir-hi, els poderosos.

La casualtitat ha volgut que llegís el llibre alhora que TV3 n’emetia l’adaptació televisiva, adaptació que no he vist, tot i que n’he sentit bones crítiques.

Tom Sharpe: Blott a la vista (Blott on the Landscape)
Traducció de Núria Càceres i Pratsavall
Columna, 1988
ISBN: 84-7809-001-0
Valoració: 2

Un polític amb importants problemes de relació amb la seva dona intenta aprofitar-se d’un projecte de carreteres per venjar-se’n. Afegiu-hi una amant amb qui l’home pot satisfer les seves extravagants fantasies masoquistes, un jardiner enamorat de la dona i de la finca, i uns quants buròcrates encarregats de decidir per on passa la nova carretera.

És un llibre una mica antic, en la línia de l’autor. Però l’he trobat molt menys fresc que els més moderns i, sobretot, molt més fluix que el primer Wilt.

Ferran Torrent: Només socis
Columna Edicions, 2008
ISBN: 978-84-664-0904-9
Valoració: 3

Després d’extorquir un polític local, Butxana i el jubilat inspector Tordera viuen mig amagats a un poble de València. Però de sobte tot l’afer es reactiva: el polític que vol recuperar els calés i el prestigi perduts, en Butxana intenta aprofitar-se’n amb l’ajut d’un corredor d’apostes, i tot s’embolica encara més quan hi intervé una agència d’espionatge.

Un bon llibre per passar l’estona, amb acció i intriga; deixa algun fil no massa resolt, però potser ens el portarà en un nou llibre!

Siri Hustvedt: Allò que vaig estimar (What I Loved)
Traducció de Jordi Martín Lloret
Angle Editorial, gener del 2009
ISBN: 978-84-96970-58-8
Valoració: 4

Leo Hertzberg és un professor universitari d’història de l’art. Un dia queda fascinat per un quadre de Bill Wechsler, que acaba comprant i arran del qual els dos homes estableixen una intensa i duradora amistat, que aviat s’amplia amb les respectives dones. Les dues famílies acaben vivint al mateix edifici i tenint fills amb poques setmanes de diferència, creant-se un cert paraŀlelisme en les seves vides.

L’obra descriu la vida del grup, tant a nivell personal (el creixement dels nens, les relacions dels adults, amb diversos girs inesperats) com l’evolució de l’obra artística de Bill, que esdevé un autor reconegut i prestigiós, i també d’algun controvertit artista jove.

M’ha agradat molt més que Elegia per un americà.

Tom Sharpe: Els Grope (The Gropes)
Traducció de Josefina Caball
Editorial Columna, octubre 2009
ISBN: 978-84-664-1039-7
Valoració: 3

La família Grope és dominada des de fa generacions per les dones, a través de les quals des de fa segles es transfereix tota la tradició. Els homes són només el mitjà per obtenir descendència (femenina), i encara gràcies. En un racó de l’Anglaterra rural aquesta manera de fer ha perdurat fins al segle XXI.

L’Esmond Wiley, de 17 anys, és el fill d’un avorridot director de banc i una mare sobreprotectora. Diverses circumstàncies el fan anar a parar a la finca de la família Grope.

De nou amb el seu estil mordaç, Tom Sharpe ha escrit una noveŀla amb personatges excèntrics, inútils policies ambiciosos i absurdes situacions.

Recomanable per divertir-se una estona, però no hi busqueu gran cosa més!

Sitieg Larsson: Millenium (Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d’aire)
Columna
Valoració: 3

Dec ser dels últims a llegir la trilogia, per tant en diré ben poques coses, gairebé tot està escrit.

Altament addictives, he estat llegint a la nit fins a hores que feia temps que no aguantava. I sé que li ha passat a força més gent. Les trames estan molt ben travades i treballades, amb una combinació brillant d’acció amb pinzellades de passió.

En algun moment es troba a faltar un dramatis personae, perdó, vull dir un resum de personatges.