Les sumes…

Publicat el 7 de desembre a Cinco Días:

DE CADA 10 USUARIOS, 6 UTILIZAN GOOGLE CHROME; CASI 2 SAFARI; CASI 4 FIREFOX Y 3 EDGE

I ho publiquen i ningú no s’adona que ni quadra, que 6 + gairebé 2 + gairebé 4 + gairebé 3 suma entre 12 i 15, i que això és molt més gran que 10.

El text de l’article dona la clau de l’error:

En concreto, según los datos de StatCounter, de cada 10 usuarios, el 64.51% utilizan Google Chrome; el 18.84% Safari; el 3.6% Firefox y el 3.56% Edge.

Han passt malament del percentatge al “tant per deu” pel Firefox i l’Edge.

I hi ha un error de fons: parlar de percentatges i “tant per deu” alhora: tal com està la frase ve a dir “de cada 10 usuarios, de cada 100 usuarios 65,51 usan Google Chrome…”.

Obro una secció de “pífies de matemàtiques elementals”? En porto unes quantes!

FreeBSD 13

Aquest matí festiu he aprofitat per actualitzar el servidor casolà a FreeBSD 13, que encara el tenia amb 12.2 (la versió 13 és de l’abril).

Faig un ús molt moderat d’aquest ordinador: bàsicament com a servidor DLNA i còpies de seguretat.

Si trobés una solució de “disc al núvol” que em permetés accedir als fitxers com si fossin a un servidor DLNA em plantejaria de prescindir-ne.

Una via a estudiar és una VPN tipus IPsec, OpenVPN o PPTP VPN entre el router de casa i l’ordinador extern. Només per feina vaig tocar IPsec fa molts anys; OpenVPN i PPTP VPN estan oberts a investigació, atès que són els possibles amb el router que tinc.

Actualització 17:37: Després de llegir una mica sembla que podria tenir-ho amb OpenVPN i un servidor VPS amb una tarifa decent per emmagatzemtge massiu (entre 1TB i 2TB).

I d’altra banda veig que la configuració OpenVPN disponible al router és per accedir a la xarxa de casa des de fora de casa; a mi m’interessaria al revés, tenir un servidor remot i que fos visible des de la xarxa de casa. Seguiré llegint.

The Oil Crash

The Oil Crash és un blog d’Antonio Turiel, físic i matemàtic i investigador de l’Institut de Ciències del Mar, on publica articles d’ell mateix i de coŀlaboradors sobre la situació energètica globlal.

Ni un bri d’optimisme. La tesi dominant és que la progressiva escassedat de combustibles fòssils no podrà ser compensada per les energies renovables, i per tant ens encaminem a una crisi salvatge.

Tot i que el coneixement que tinc d’aquest problema és baix, em fa gràcia veure-hi reflectides algunes idees que ja he comentat alguna vegada:

  • Quan analitzem les fonts d’energia renovables, comptem també els costos energètics de producir els dispositius per generar l’electricitat? És a dir, per fer una turbina eòlica i instal·lar-la a 10 km mar endins cal força energia. L’energia que produirà aquest giny durant la seva vida útil, és superior a la de producció i instaŀlació? Durant molts anys m’ho he plantejat de les centrals nuclears; m’ho pregunto sovint en veure la càpsula gegant de formigó que tanca el rector de Vandellòs II: quant ha trigat la central a produir tanta energia com la que va caldre per fer el ciment/formigó/ferros d’aquesta estructura? (No he buscat mai informació al respecte).
  • Els sistemes de producció i emmagatzematge de l’energia elèctrica (cèluŀles fotoelèctriques i bateries especialment) requereixen de minerals, alguns molt escassos. Fa temps que em pregunto si hi ha materials per fer bateries per a tothom (penseu en “tots els cotxes”, només).

blog personal de Gabriel Massip