Vist a Mediamarkt:

Vist a Mediamarkt:
Acabo de sentir a la ràdio més o menys aixó: “L’any passat hi ha hagut un creixement exponencial dels transtorns alimentaris”. I comparen les xifres de l’any passat amb les del 2019, amb un creixement molt alt.
Doncs no, “exponencial” no vol dir “molt alt”, sinó que vol dir que a cada període observat el nombre de casos és igual al de l’anterior multiplicat per un número més gran que 1, més o menys constant durant la sèrie d’observació.
Amb la comparació de les dades de 2 anys no és possible determinar si el creixement és exponencial.
Això que dos equips bascos juguin un partit de futbol sense públic a Sevilla és una mica absurd, oi?
A aquest objecte d’acer inoxidable que van plantar a Platja d’Aro, per què n’hi diuen nonòlit?
El OnePlus Nord se m’ha actualitzat a Android 11 / Oxygen 11.
A veure si han arreglat el principal problema que tenia amb la versió 10: les aplicacions en segon pla perdien la connectivitat en canviar de xarxa (per exemple, de la WiFi de casa al carrer).
Aquest matí he acabat un intensiu de la vuitena (i darrera) temporada de Homeland.
Aquest darrer bloc es basa en política i espionatge a l’Orient Mitjà (Afganistan i Pakistan), en una tensió constant entre la fidelitat de Carrie Madison amb Saul Berenson i la determinació de la Carrie de fer el que sigui per evitar un conflicte catastròfic.
Recomanable.
Si hagués mirat més a fons ebay abans de comprar la ràdio m’hauria vist temptat per aparells de fabricants mítics, com un Revox b760 o bé un Accuphase T-107.
El fabricant suís Revox és molt conegut pels magnetòfons. Feia uns aparells contundents, voluminosos, robustos. Han modernitzat la línia de productes i ara venen equips de reproducció de so per internet (“streaming”) i altaveus.
Accuphase (fabricant japonès, com Luxman) té un catàleg bastant clàssic: amplificadors integrats, de potència, preamplificadors, reproductors de CD i SACD (a Japó aquest format va triomfar), convertidors digital-analògic i també un sintonitzador de ràdio. És una marca amb molt bona reputació, que a Europa surt cara.
Trenta anys enrere era habitual tenir (i desitjar!) equips de so (“cadenes”, en dèiem) amb tocadiscos, reproductor de casset, ràdio, reproductor de CD, tot endollat a un amplificador i uns bons altaveus.
Els reproductors de cassets són història (crec que ningú ja no en fabrica); els tocadiscos i els reproductors de CD segueixen als catàlegs dels fabricants, amb propostes d’allò més diverses. I aviat desapareixerà la ràdio, substituïda pels receptors d’emissions en “streaming”, és a dir, de ràdio d’internet; queden pocs fabricants de sintonitzadors de ràdio com a component separat connectable a un amplificador.
A mi la ràdio sempre m’ha agradat, i de fet és el meu principal mitjà d’informació. He adquirit un sintonitzador Luxman T-404L usat, que funciona molt bé:
Pel que veig a Hifi Wiki té 30 anys llargs i costava 548 marcs alemanys, al voltant de 270 euros. Luxman perdura com a fabricant d’equips de so de gamma mitjana-alta des de fa gairebé un segle, però ja no fa ràdios.