Una altra pífia de traductors automàtics. Aquesta vegada a les pàgines d’Apple, on relacionen els operadors telefònics que permeten pagar les compres de la botiga amb la facturació del telèfon.
Taronja
Un altre d’ascensors
Aquesta botonera és a un dels ascensors per a visitants del Parlament Europeu a Brussel·les.
Caòtica.
L’edifici es va construir al terreny d’una fàbrica de cervesa. Hom diria que hi romania alcohol a l’ambient quan van pensar l’ascensor!
Espai de temps
A qui redimonis se li va ocórrer l’expressió espai de temps?
Aquesta barreja de magnituds físiques es pot evitar amb alternatives com ara: període, estona, temporada, interval de temps.
6/10/2019: N’acabo de sentir una de pitjor, a Catalunya Informació: Per un espai de set minuts. Per què no diuen durant set minuts?
Preus Netflix
Una vegada més Netflix apuja els preus, per mi de manera injustificada.
He canviat la meva subscripció “Premium” a “Estàndard”. Perdo la visualització en ultra alta definició. Ben mirat, la meva tele no és tan gran!
És curiós que han aparegut més plataformes de continguts, però els preus en comptes de baixar, pugen. Quina distorsió té aquest mercat en què no apliquen del tot les lleis de l’oferta i la demanda?
Nano 4.2 no funciona
Ahir vaig voler fer servir l’editor nano 4.2 en els dos FreeBSD 12 que tinc i no funciona. Literalment peta, amb bolcat de memòria inclòs. La setmana passada hi va haver una actualització de llibreries i paquets bastant voluminosa, deu estar malament des d’aleshores.
Mirat per Internet, li passa a altra gent. Sembla relacionat amb les opcions de localització, però no n’he tret l’aigua clara. Algú suggeria de compilar la versió de ports en comptes de fer servir el binari de pkg, però el problema persisteix.
Doncs a aprendre emacs d’una vegada! (El vi i derivats em superen).
Llorenç Villalonga: Mort de dama
Llorenç Villalonga: Mort de dama
Club Editor, quarta edició, 1965
Valoració: 4
Dona Obdúlia de Montcada, viuda de Bearn, és malalta al llit, en els seus darrers dies.
Al voltant de Dona Obdúlia, que morirà sense fills, pul·lulen tot de personatges amb interessos clars per l’herència.
Això serveix per revisar tota la seva vida; la vida d’una classe social en vies d’extinció a Mallorca. Una illa on els forasters comencen a importar-hi maneres de fer noves. L’autor combina el present (els darrers dies de la dona) amb els fets del passat magnificent de la família i, en especial, de la malalta.
Menció especial requereix el personatge d’Aina Cohen, una poetessa que és omnipresent a totes les celebracions i actes de l’alta societat de l’illa. És la manera que té l’autor d’entaforar alguna poesia a la novel·la?
No havia llegit res de Villalonga. M’ha sorprès el llenguatge viu i fresc, en algun punt mordaç i tot.
Oriol Ràfols: Les costures de l’anell
Oriol Ràfols: Les costures de l’anell
Editorial Gregal, 2019
ISBN 978-84-17661-27-7
Valoració: 4
Miquel Sarroca, regidor de l’ajuntament de Vilafranca del Penedès, és segrestat. Tancat en una habitació, sense entendre qui ha ordit aquest pla. Fins i tot dubtant de si no ha estat un error.
Mentre les hores se succeeixen repassa la seva vida, com a directiu d’empresa i com a polític. Adversaris i enemics? Sí, uns quants. I si mira de parlar amb la noia que el reté?
Formalment l’obra té dues peculiaritats:
- Els mateixos fets són explicats des de tres punts de vista diferents: el segrestat i dues persones més (que no desvetllaré).
- L’autor ha optat per no fer servir punts i apart. És molt escaient en el primer capítol (el cap del Miquel no para, quan no barrina despert somnia), i així dóna un continuïtat en el temps.
Val a dir que aquesta absència de punts i apart fa una mica feixuga la lectura, sobretot al principi, fins que t’hi adaptes.
Finalment cal mencionar alguns fragments memorables, sobretot les “dèries i les cabòries”… inspirat en la política catalana dels darrers anys.
En recomano la lectura!
Petit plaer fotogràfic
Fujifilm Xpro2 amb un obtectiu de longitud focal fixa i visor òptic.
He notat que sense zooms poso més atenció a l’enquadrament.