Nginx va treure, fa cosa d’un any, unit, l’embrió d’un servidor d’aplicacions que s’integra bé amb el servidor web; permet connectar-hi sistemes backend en PHP, Python, Ruby, i treballen per afegir-n’hi d’altres.
L’he instaŀlat a aquest web, en substitució de PHP-FPM.
Continua la lectura de Canvi a nginx unitDes de fa cosa d’una setmana tinc Qobuz Studio: qualitat CD mínim, i fins a 192.000 mostres/s a 24 bit. M’he proposar provar-lo durant un any i ja decidiré si torno al “Premium”.
Diverses vegades he buscat i escoltat (amb el Bluesound Node 2) música que tinc en CD, que a Qobuz tenen amb resolució més alta. Tot i que jo no noto la diferència entre MP3 de 320 kpbs i PCM 192k/24, com ja he comentat altres vegades.
Publicada fa uns dies la versió 12 de FreeBSD. Sistemes actualitzats aquest cap de setmana.
No sé quants anys de vida li queden a aquest sistema operatiu. La quota de mercat que té és baixa (menys de l’1% de les webs d’Internet), tot i que té alguns usuaris molt potents (Netflix, per exemple).
M’hi sento més còmode que amb Linux, sense ser un expert en cap dels dos, però sóc conscient que pot quedar arraconat del tot d’aquí a uns anys.
Per un projecte particular he pensat bastant en com ha de ser un canviador de pàgines per a web.
L’he deixat així quan hi ha moltes pàgines (aquestes 38 són el màxim):
I més senzill quan n’hi ha poques (menys de 10):
Podríem escriure moltes digressions sobre com han de ser els canviadors de pàgina.
23/12/2018: Ara, ni jo mateix sóc coherent amb aquestes coses, en una altra aplicació ho tinc diferent:
Aquest segon té un problema: qui vulgui avançar 300 pàgines perdrà la paciència.
Els darrers discos que he incorporat a la col·lecció han estat:
Els concerts per violí de Nathan Milstein, el Réquiem de Mozart i el concert per piano de Txaikovski interpretat per Danil Trifonov i dirigit per Valery Gergiev són nous. La resta són de segona mà.
Molt bé els concerts amb Milstein i el Trifonov; encara millor els de Yehudi Menuhin (un disc comprat a través d’Amazon, no barat, però s’ho val).
Tot i que la simfonia 7 de Bruckner no m’entusiasma, aquesta gravació m’agrada força.
No m’agrada gens aquest Réquiem de Mozart de René Jacobs (de fet ni se sent gaire bé).
Aquesta és la darrera entrada que escriuré de nous discos, a no ser que trobi alguna peça excepcional.
He fet una ràpida actualització al WordPress 5.0.
No sé per què l’editor converteix
els títols de les entrades a majúscules. Surten bé a la pàgina publicada.
Confio que la resta segueixi funcionant correctament.
He passat pel MACBA a veure l’exposició de Jaume Plensa.
Està bé, però n’esperava més. Hi falta algun d’aquests caps monumentals.
Impressionant la Declaració dels Drets Humans en forma de cortina, amb lletres de ferro.
Complemento l’entrada Avui fa 77 anys amb una fotografia del disc que hi mencionava, la portada i la contraportada, i el so gravat amb el mòbil directament d’un dels altaveus. Per evitar ressò he desendollat l’altre; tot i així hi ha una mica de reverberació.
Si mai tinc un convertidor analògic-digital miraré de refer-ho.
És un disc dels “petits” (17,5 cm de diàmetre), a 33 rpm. Està en bastant mal estat, li caldria una neteja a fons, i potser està així des de sempre, perquè el recordo amb el mateix de soroll de “fregit” que fa ara.
Editat a França, enlloc no consta qui el va publicar. Coses de la clandestinitat!
12/11/2023: Digitalitzat de nou amb entrada directa des del preamplificador a l’ordinador.