M’acabo d’adonar que la categoria “Música” no surt a la barra de categories:
I fa temps que la tinc creada! Calia editar el menú.
En arreglar-ho he aprofitat per reordenar el menú, i per afegir alguna entrada antiga a aquesta categoria.
Dono la benvinguda a la tardor amb un remenat de cama-grocs.
Aquesta setmana m’he empassat els sis capítols de “La ciudad secreta”, a Netflix. Conspiració política i intriga periodística.
1 única temporada. M’ha agradat.
Alguna cosa més que mantega hi deuen posar, no?
A primera hora del matí: “A veure si a la tarda canvio la cinta de la persiana, que està molt segada i qualsevol dia es trencarà”.
Aquesta tarda s’ha trencat. Canviada.
És una feina bastant antipàtica: cal assegurar-se de cargolar la cinta en el sentit correcte, dins de les caixes de persiana sempre hi ha molta pols i ferros amb què pots prendre mal, i la part final de muntar el recollidor té cert risc, si la molla tensada s’escapa pots prendre mal.
Sé poc de l’obra de Richard Wagner, conegut en general per les òperes.
Dins de les òperes hi ha peces orquestrals impressionants, com moltes de les obertures, la molt popular “cavalcada de les valquíries” o aquest passatge de la mort de Sigfrid, al Crepuscle dels Déus, conegut com “marxa fúnebre”.
El trobo bestial. Em té obsessionat des de fa uns dies.
Divendres em vaig fixar en la bústia de la Casa de l’Ardiaca:
Pel que he llegit a altres les orenetes simbolitzen l’alçada que ha de tenir la justícia, l’heura com n’és d’enravessada i la tortuga la lentitud.
Primera tarda de juny, una volta per Barcelona per veure els “ous com ballen”, carregat amb càmera i trípode.
I algunes fotografies: