Primera tarda de juny, una volta per Barcelona per veure els “ous com ballen”, carregat amb càmera i trípode.
I algunes fotografies:
Primera tarda de juny, una volta per Barcelona per veure els “ous com ballen”, carregat amb càmera i trípode.
I algunes fotografies:
Al voltant de les 7 m’han agafat ganes de Piano Man de Billy Joel i del concert triple (per piano, violí i violoncel) de Beethoven.
Estimats veïns, espero no haver-vos desvetllat.
Aquests anuncis de “Lexus 100% híbrid” em tenen molt desconcertat.
Per més voltes que hi dono no atino a entendre com funcionaria un cotxe 37% híbrid, per exemple.
Petit experiment amb SoundHound: ha identificat correctament cinc versions del primer concert per a piano i orquestra de Txaikovski (principi del primer moviment).
Amb altres obres no és tan precís.
Aquest ós del Molló Parc es grata l’esquena amb un tronc.
(Octubre 2017)
He canviat el Tidal pel Qobuz.
Una mica més econòmic (pel preu de 10 mesos tinc tot un any, si pago per anys), és europeu i, pel que escolto, no hi trobo res a faltar.
A mitjan octubre de 2017 vaig canviar de telèfon: un Nokia 8.
Estava cansat d’anar amb 2 aparells pel món, el personal i el de la feina. El Nokia 8 admet dues SIM, que gestiona prou bé: tant per les trucades com pels missatges curts et pregunta quina línia vols fer servir. Per les dades en tries una, que pots canviar si cal.
La càmera no em convenç: porta una càmera blanc i negre i una de color a darrera; teòricament combina les dues imatges per donar major qualitat, però em sembla lent. Val a dir, també, que l’he fet servir bastant poc. Molt bé en durada de la bateria.
Nokia actualitza sovint el sistema operatiu, aquesta setmana mateix se m’ha instal·lat l’Android 8.1 “Oreo”.
L’única cosa estranya que em fa: a vegades en pagar amb NFC no funciona a la primera, haig d’apagar la pantalla i tornar a pitjar el botó d’inici perquè el datàfon i el telèfon s’entenguin.
Compro una gravació en format flac a 24 bit per mostra i 192.000 mostres per segon i canal. I una de les pistes la compro en mp3, a 320 kbit/s (més o menys la quarta part de l’estàndard dels CD de música).
I repeteixo proves, una i una altra vegada,amb altaveus, auriculars i dos convertidors digital-analògic diferents, alternant els dos formats, i jo no hi trobo diferències.