Pierre Lemaitre: Irène (Travail Soigné)
Traducció d’Albert Pejó Orellana
Bromera, 2015
ISBN 978-84-9026-493-5
Valoració: 4

Camile Verhœven és el comandant de la brigada criminal de París. Amb el caràcter marcat per una alçada reduïda (un metre i mig mal comptat) gaudeix del reconeixement dels seus coŀlegues i superiors. Feliçment casat amb Irène, que està embarassada.

L’assassinat brutal de dues noies a un loft bastant aïllat presenta un repte important als investigadors. S’adonen que aquestes morts reprodueixen l’escena d’una noveŀla; i malauradament relacionen altres crims no resolts d’anys anteriors també amb històries del gènere negre.

La investigació avança molt a poc a poc, i el poc que coneixen arriba aviat a la premsa. La pressió per part dels superiors i de la jutgessa augmenta. Al final… bé, no explicaré pas el final, oi?

Suposo que sense l’èxit d’Ens veurem allà dalt ens hauria costat més llegir aquesta traducció a català. Val a dir que les dues noveŀles no tenen res a veure, aquesta s’emmarca dins del gènere negre més pur.

Molt recomanable, però abstingueu-vos-en si sou sensibles a escenes macabres.

22/10/2015: Anna Maria Villalonga en va publicar una ressenya a Núvol, Irène, un títol indispensable.

Jordi Sierra i Fabra: A l’altre costat de l’infern
Ara Llibres, 2015
ISBN 978-84-15645-42-9
Valoració: 3

Més investigacions de l’inspector Hilari Soler, acompanyat del sots-inspector Ernest Quesada. A la comissaria encara hi ha un ambient tens per l’afer del Peláez (vegeu La mort del censor), i Soler té la impressió que li assignen els casos més tèrbols perquè fiqui la pota i finalment se’n puguin desempallegar.

En aquest cas hi ha una víctima, una monja que ha caigut per l’escala del pis on vivia enmig d’una discussió; els testimonis han vist una dona que s’allunyava corrent del lloc dels fets. Sor Maria donava suport a les mares en un parell de clíniques de Barcelona, i era tinguda per tothom per una persona admirable. Poc a poc els dos policies treuen l’entrellat del cas, si bé els costa prou de trobar-ne el desllorigador: alguns testimonis són prou esquius, i alguna mort més els convenç que darrera la mort de la germana hi ha alguna cosa tèrbola.

Escrita amb l’estil directe i llaminer a què ens té acostumats Jordi Sierra.

Marcello Fois: Memòria del buit (Memoria del vuoto)
Traducció de l’italià d’Anna Casassas Figueras
Edicions del Periscopi, 2015
ISBN 978-84-941737-7-6
Valoració: 4

Història inspirada en el bandit Samuele Stochino, que a l’obra és Stocchino.

Samuele se’n va a la guerra europea, d’on torna com a heroi. Això no obstant, al poble la situació de la seva família és molt desafavorida, i han estat víctimes de diverses humiliacions i abusos de poder. Irracionalment encegat, ajudat per un caràcter que li ve de naixença, Samuele inicia una venjança sense treva, fins a portar a la misèria i ruïna els que considera culpables de les desgràcies familiars.

Ben escrita, amb un ritme pausat però no exempt de subtileses ni intrigues. Albert Sánchez Piñol, al pròleg, escriu: Quan l’acabem de llegir arribem a la conclusió, irrefutable, que Fois ha construït la gran noveŀla sarda. I tenim la certesa que Samuele Stocchino ja no és un personatge històric, sinó un mite.